LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 28 de juliol de 2013

ULTRA TRAIL CATLLARÀS.Crònica, Fotos i Track. 27/07/2013.

ULTRA TRAIL CATLLARÀS 2013.....Fet.

Desnivell Positiu: 4.250+.Kms: 55.
Dia i LLoc: 27/07/2013. La Pobla de Lillet.
Dorsal: 139. (La suma dels 3 numeros fa 12+1, molta pressió per al que escriu).
Curses: Una de 30K i l'altre de 55K.
Web UT Catllaràs.



A un dia d'haver acabat la UT Catllaràs, el cos encara no ha trobat la calma i amb el cor accelerat intentaré descriure el que ha estat fins ara la màxima expressió de les Ultres, d'un "inexpert" en caminar i fins i tot córrer en curta o llarga distància. Potser el més dur que he fet fins ara.


Abans de res dir que Klassmark és un segell de "Klase". Pels avituallaments, pel marcatge (un 11 sobre 10), per la bossa del corredor, per donar 17 hores per acabar-la...... i per les noies de la rebuda i arribada que a més de tenir-ho tot controlat.... són "UltraWuappas", ( amb permís del director de cursa i la meva parella).

No cal ser un expert en matemàtiques per entendre que una ultra trail de 100K "normal", té uns 3.500 a 4.000 de desnivell positiu, doncs bé la U T Catllaràs té 4.250 de desnivell positius en.... 55K.

Aquesta Ultra ens ha posat el llistó molt alt i els que l'hem aconseguit saltar, hem sabut trobar aquell punt en què no hi ha retorn i que la paraula duresa es multiplica per deu.


No faré una descripció detallada de la cursa, doncs això m'ha quedat dins la retina,  gravat al disc dur i per sempre, però si que us diré que ha estat  un combat cos a cos amb set pujades o "rounds".


L'adversari m'ha deixat K O i tombat a terra a cada una de les verticals pujades des de la primera a l'última, Falgars, La Creueta, El Graell de Pujals, Sobrepuny (la més dura), St. Roma de la Clusa, Puig Lluent i fins que he arribat a l'última, m'he aixecat del terra com un burro a punt per rebre més "osties" i destrossat però amb dignitat, m'he mirat l'adversari i li he dit..... Vine que vull acabar aquest combat.





He guanyat a una U T Catllaràs que m'ha ensenyat un massís d'una bellesa extraordinària, he maleït a qui collons ha dissenyat el recorregut i que ara li dono les gràcies, he grimpat, he suat molt, he caminat, fins i tot he trotat i al final he gaudit intensament sota l'arc d'arribada.


El millor: 

* Compartir els primers Kms amb la Bea i en Josep, una alegre parella i molt xerraires.

* Compartir els últims Kms i arribada amb en Pau, l'Aitor i l'Àngel que de ben segur han passat a ser nous amics.

* Agrair d'una manera especial a totes les persones que han fet de voluntaris/voluntaries i que ens heu ajudat i molt.... gràcies Fermí pel cafè amb gel.

* Descobrir un massís impressionant, al costat del Pedraforca i Cadí-Moixeró.


El millor del millor: 
* LA SEMARRETA FINISHER, sens dubte.



El Pitjor:
* Els 35 o 37 graus de calor.

* La baixada al riu abans d'arribar al Castell de l'Areny, he après a fer de "mico".

* "La dona ocell" o una "pajara" que he tingut abans d'arribar al Refugi Ardericó i que he sabut gestionar tot solet.

A millorar:

* Les Coca-colas o Pepsis que haurien de ser als Av, els que anem a la cua no n'hem trobat. És una tonteria, però a mi m'han salvat la vida en més d'un cop.

* L'escombra, crec que no hi havia un noi o noia escombra. És molt important en una cursa d'questa mena.


Felicitats als  Voluntaris i Voluntaries, a la Pobla de Lillet, a KlassmarK i de manera molt especial al director de cursa i organització per deixar-me participar caminant.

Pels qui no ha pogut ser, no passa res, forma part del joc i estar a la línia de sortida ja és guanyar. Una excusa per tornar-hi. És així de simple.

TRACK GARMIN CONNECT.... Surten 4.101 positius.

6 comentaris:

  1. Bones Pere!

    El meu cos a hores d'ara tampoc ha trobat la calma i em penso que encara tardarà un parell de dies en fer-ho. Quina cursa tan dura!!! Sort d'una organització excelent i de que al final ens varem fer companyia.

    Merci per aquest gran article i fins aviat espero!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pau, espero coincidir i acabar moltes més ultres o marxes junts.
      Sempre dic el mateix..... l'important d'una cursa sempre són les persones.
      Gràcies per compartir Kms i per passar per aquest petit espai.
      Ens hi veiem..... i tant que sí!!

      Elimina
  2. Bones Pere, sóc l'Àngel, el tercer corredor que vam sortir del refugi Ardericó amb el Pau i l'Aitor.
    En arribar a la carena de la darrera pujada vaig veure que us havíeu quedat una miqueta i vaig decidir continuar tot sol cap a La Pobla.
    Va ser un plaer compartir la segona part de la cursa amb el Pau i l'Aitor.
    Tant de bó us torni a trobar en una altre Ultra a tots tres.

    Una forta abraçada.

    Àngel Lobo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àngel no pateixis el més mínim.
      Arriba un punt en que l'única cosa que vols és arribar i a Ardericó et vaig veure amb molta força i amb moltes ganes d'acabar.
      Queda pendent fer una cervessa.... Vale Àngel!!
      Una abraçada company!!

      Elimina
  3. Hola compañeros de fatiga!!! Soy Aitor

    La verdad es que para lo mal que lo pase en carrera me encuentro bastante bien y ya con ganas de volver ala batalla. Agradeceros enormemente a los tres vuestro apollo moral sin vosotros no lo hubiera conseguido. Pau y Angel vosotros me encontrasteis derrotado en la cima del SOBREPUNY y me tendisteis la mano, y Pere me animo a continuar en el km 37 invitandome a un refresco que me dio energia extra. MUCHAS GRACIAS. Yo espero y deseo que podamos volver a sufris juntos otra carrera. Es mas, os propongo assitir ala Maraton Puigsacalm extrem mountain. Se celebra en octubre y yo seguramente estare alli ya que disfrute mucho el año pasado, sobre todo con el bocata de butifarra y la cerveza que te dan en la meta jeje!!
    UN ABRAZO A LOS TRES, SALUD Y MONTAÑA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes paraules molt emotives Aitor... "Compañero de fatigas".
      Al Km 37, Castell de l'Areny, al veure't vaig recordar la meva primera ultra.
      Un placer conocerte.
      A la Puigsacalm Extrem segur segur que coneixeràs al meu germà, ell hi anirà, en Jordi, un tiu genial, que t'he de dir.
      Aquest any un servidor ja ha aconseguit els seus "somnís" i objectius, tot el que pugui venir...... serà un regal.
      I espero que coincidim en alguna "aventurilla", doncs em deus una cervessa!!
      Una abraçada Aitor i nos vemos seguro!!

      Elimina