PerePeterPan

Cronoescalada  LA SALUT: 1.050 mts. Sortida:  St. Feliu de Pallerols. Clima: Sol i calor   Ed: 4 8. Kms:  2,5.  Desnivell +:  550m. Temps: 35minuts.     Sens dubte el protagonista de la Pujada a la Salut ha sigut un jove corredor d'Amer... l'Arnau Aranda .   Sí , l'Arnau  ha trencat el rècord de la Pujada. L'àntic rècord 19m:43s d'en J. M. Illamola del 1990, l'ha superat l'Arnau 32 anys més tard en 19m:42s. I s'emporta 100 eu de premi.   L'Arnau (gorra) i l'Isaac ("rizus")   No ho ha tingut fàcil, des del primer segon ha hagut de  lluitar cos a cos pel podi amb l'Isaac Barti, amics i rivals.   SENSACIONS: Sortim cronometrats en un espai de 30 segons.  Quan arribes a dalt, a la Salut es tanca el crono.    La pujada cadascú la fem com podem, intentem agafar un ritme que no podem controlar. Peu a baix i el cor en línia vermella.    Final de quatre grapes i amb el nas fregant el terra. Les orelles ja fa estona que detecten un

Ganes d'alta muntanya, de matinals intenses d'estiu, de canviar les samarretes de màniga llarga per les curtes, de pocs kms i molt desnivell, de dos litres d'aigua a la motxilla… De Vallter. L'Alta Muntanya és generosa i alhora violenta   És ella qui et posa al teu lloc si ets massa pretensiós.   Pot ser el dia més brillant i espectacular, o el més ple de grisos i malaurat de la teva vida.   Sigui com sigui, com va dir l'alpinista A. Bukréyev; Les muntanyes no són estadis on satisfaig la meva ambició d'èxits, són les catedrals on practico la meva religió.   ...Des dels seus majestuosos cims veig el meu passat, somio el futur i, amb una inusual agudesa, experimento el moment present... La meva visió s'aclareix, les meves forces es renoven. A les muntanyes jo celebro la creació. A cada viatge (a elles) neix de nou."   Us presento dos cims, no em canso de parlar d'ells, ja que uneix l'esperit de la muntanya i l'esperit d'un mateix que s'

Existeix una categoria d'esportistes, un grup que han assolit el nivell superior, el "Nirvana" esportiu. Els veus córrer de tant en tant en alguna carrera. Són molt selectius, busquen curses i reptes on competir sigui un repte personal i el seu rival.... un mateix.   Un dia, un d'ells diu; mira, podriem anar de cota 0 a 3.350... La fàbrica de somnis es posa en marxa i els creadors de somnis en Manel i en Mikel de seguida tenen "fervientes devotos / seguidores de locuras"     Em contagio durant dos dies amb l'ADN d'aquesta gent, amics aventurers, amb qui es creuen les mirades i sents que estàs d'igual a igual, ningú és millor que ningú, només tu i el cos dominant la fatiga i assaborint cada moment. Són "animalades", "bestialitats", "bogeries", coses on les "autopistes" socials no es fan ressò, però en aquest petit espai... SÍ!! REPTE ACONSEGUIT: Anar de S'Agaró (cota 0) al cim del Monte Perdido (3.3

Els que varem "aprendre" a l'EGB (anys 70), el mestre ens castigava amb un boli i uns papers.... havíem d'escriure 100 o 1.000 vegades (depenen del càstig) una frase que sempre començava igual "No tornaré a fer ..." "No volvere a..."   No cal dir que gràcies a aquells meravellosos càstigs, som una generació mentalment molt tocats, estem molt fatal i som dignes candidats com a actors de pel·lícules tipus el Silencio de los Corderos o Psicosis.   Bé, que té a veure l'EGB i els càstigs amb l'Everesting la Salut.       El MESTRE és en Jordi Vidal, el BOLI són unes vambes i el PAPER és la Pujada a la Salut, el càstig l'hem triat cadascú dels 63 "alumnes" (corred@rs), pujant i baixant a la Salut les vegades que cadascú s'ha imposat.   Vés per on que hi ha una cosa que no ha canviat en 50 anys, la frase és la mateixa: "NO TORNARÉ A FER-HO..."       3a ed. EVERESTING LA SALUT:   St. Feliu de Pallerols. 63 atletes. 176