PerePeterPan

52a. Pujada a la Salut. Km: 2,5. Desnivell: 550 +.  Vaig a fer la Pujada de la Salut com a fotògraf, ve de gust. Amb un total de 115 participants entre corredors i caminadors.   Molta calor i content de veure moltes cares conegudes.  Un any més l'Arnau Aranda, ha batut el rècord masculí i general de la pujada amb 19 minuts i 18 segons. A l'enllaç us deixo les fotos:  **FOTOS DE LA PUJADA A LA SALUT 2026. CLICA AQUÍ .   Salut, feina i gràcies per entrar!! 

Alexandra Panayotou, va ser pionera en això de l'ultradistància o l'ultrafons. Molts corred@rs novells (i no tan novells), ben segur que no saben qui és aquesta corredora extrema. Un dels seus reptes més grans: L'any 2009, va córrer 2.020 quilòmetres en 31 dies per Catalunya. En el seu llibre "La sonrisa de l'ultrafondo" ho explica. Amb la Carme, vaig conèixer a l'Alexandra l'any 2011 al Trail Sant Esteve de Palautordera , senzillament em va encantar, desprenia una energia positiva excepcional. Ella és un referent per mi.  Actualment, és experta en mentalitat de resistència, assessora d'estratègies, ponent internacional guardonada... i moltes coses més. De tant en tant publica coses molt interessants, i amb el seu permís comparteixo una publicació seva del 9 de juny 2026. *Post de l'Alexandra Panayotou: Una de les raons per les quals he aconseguit coses que molt poca gent al món ha aconseguit,  no és perquè jo fos la més forta. I sens dubte ...

Lloc: Santa Pau. Garrotxa. Distància: 17 km. Clima: Sol i (no) calor.  Edició:  37. Les marxes són les mares dels trails. Fa 37 anys, no existia la paraula (trail) i els corredors corriem a les (Marxes).   "Resset", moltes vegades necessitem parar per iniciar. Per engegar la màquina comencem caminant. Caminar té un sentit molt més profund que posar un peu davant l'altre. Caminar ens dona el retrobament personal, ens dona el ritme per pensar, fins i tot meditar. Alhora si caminem en grup establim relacions socials i d'amistat.   Amb la Carme triem la Marxa dels Passabigues a Santa Pau.  (Un confident de la zona m'ha dit que és molt maca).  La ruta: Un 10. No m'ha agradat, m'ha encantat. Sortim entre les 7:00 h i les 8:00 h. Camins i corriols molt nets, apte per a tota classe de caminadors. Tot i el sol, no hem passat molta calor enmig de fagedes d'un verd intens, una paleta de pintura de les millors escoles de pintura d'Olot, la fageda d'en ...

Dia:  31/05/26. Platja d'Aro Distància: 15 km.  Desnivell: 400+ Clima: 28º. Sol i Calor. Organitza:  Tritons i Ajuntament Platja d'Aro.   Segon any que entro a formar part dels "Tritons" com a voluntari de l'última cursa de les Vall d'Aro Run Sèries , La Clàssica de Platja d'Aro.   Els Tritons són un grup de corred@rs nou, jovenívol de la Vall d'Aro, amb molta empenta, energia, vitalitat i una percepció de grup molt alta.     Us deixo les fotos que he fet en un punt de la muntanya, crec que hi sou t@ts i si falta algú, "sorry".     **   FOTOS LA CLÀSSICA 2026 CLICA AQUÍ   **     Salut, feina i gràcies per entrar!!

RUN, ENJOY, LIVE. Ja és aquí la tercera de la trilogia de les "Vall d'Aro Run Sèries".   La primera va ser La Lineal  de 10 km a s'Agaró, amb un circuit mariner, el 03/05/2026. La segona va ser La Nocturna de 12 km a Castell d'Aro, córrer de nit, el 16/05/26. I tanquem el cercle amb la prova reina: La Clàssica (Corrent o caminant) Dia:  31/05/26. lloc: Platja d'Aro. Sortides : Caminadors: 8:30 h. Corredors: 9:00 h.  Distància: 15 km.  Desnivell: 400+ Avituallaments: 2 + arribada.    Que podem dir de la Clàssica... Un Trail que de la mà dels Tritons es reinventa per oferir-nos un circuit molt corredor. Amb esmorzar pels corredors, acompanyants i voluntaris. Bon ambient, animació i bon rotllo al llarg del circuit.   Amb una festa final de cursa, amb "Dj" inclòs. Regals i sorteigs. Macarronada a l'arribada.   Circuit: Amb sortida a la biblioteca de Platja d'Aro, anem a buscar les Gavarres més marineres per... Saps que, v ine, co...

Després de molts anys deixant la marca de les vambes per l'asfalt i per les muntanyes, i sense arribar a ser un expert en córrer, dedueixes que sempre estàs en un aprenentatge constant.   I d'una manera silenciosa, sobretot en llarga distància, guanyes experiència. Recordo, les primeres ultres (ben parides) que solien ser al maig / juny, entrenàvem tot l'hivern kms i desnivell, no existien "personal training", corríem fins a quedar rebentats i menjàvem quan teníem gana. I el dia de la cursa ens "plantàvem" a la sortida a les 6:00 h del matí un 15 de juny (fins i tot feia fred), 8 hores més tard (migdia) semblàvem cadàvers amb vambes. Buscàvem aigua del primer excursionista que ens creuàvem, d'un fil d'aigua que brollava d'una roca... estàvem deshidratats. Ho havíem entrenat tot, menys una cosa: el clima, amb temperatures per sobre dels 30°. Ultra Trails com Emmona, Coll de Nargó, Catllaràs, deixaven una muntanya d'abandonaments per la cal...