DESCALÇ. ELS TARAHUMARA. 17/05/2020.

Primer contacte amb els "Peus Alats"

2014. Maig. Quixote Legend Ultra 3 dies. 


Pujant la primera agulla del perfil de carrera, vaig amb les meves vambes Hoka noves, samarreta i pantaló tècnic anti pluja, el garmin que val un "pastón", les ulleres Okley, motxilla ultra lleugera... 



Vaig a tope, he sortit amb el  grup mig-capdavanter, em sento a full, el rei del mambo i de sobte, m'avança un "tiu" baixet, moreno, silenciós, reservat, amb una faldilla curta, una camisa, un pal de fusta i..... I unes "xancletes" lligades amb un cordill. El segueixo i no aguanto el ritme. Qui coi és aquest "tiu"??



Són els Tarahumares o Raramuri, significa "peu lleuger", però ells diuen que significa "els dels peus alats".
Un poble situat al sud-est de l'estat de Chihuahua, al nord de Mèxic a les Barrancas del Cobre de la Serra Tarahumara.

Gent especial, ja que són capaços de córrer grans distàncies en llargs períodes de temps, dies, sense parar de nit i de dia, nens, nenes, homes i dones. Considerats els millors corredors del planeta.




Diríem que estem parlant de corredors professionals d'alt rendiment, però no, corren amb les seves robes i sandàlies tradicionals que ells mateixos confeccionen. Córrer forma part de la seva cultura i manera  de viure.

Orígens:

Cal buscar els seus orígens, quan es van asseure en les abruptes i inaccessibles Barrancas del Cobre per protegir-se de la invasió espanyola en temps de la Conquesta.


Es creu que per viure en aquest lloc tan inhòspit i ha falta de mitjans de transport, els raramuri van evolucionar recorren llargues jornades d'un poble a l'altre.

Aliment:

Mentre realitzen aquestes llargues jornades i per desorientar el cansament, tenen el seu aliment màgic, bàsicament a base de blat de moro, com el pinole i la beguda anomenada tesgüino, o la izquiate, a base d'aigua, chia, llimona i sucre.



Vaig tenir la sort de compartir tres dies amb l'Arnulfo i en Silvino, dos Tarahumares a la Quixote Legend d'Albacete, amb la Carme, la Cris i en Jprix.



Semblaven que havien sortit del Llibre d'en Christopher Mc Dougall, Nascuts per Córrer. Per cert , en Silvino després de 154 km de carrera va quedar segon.




*Una ressenya del llibre: 

Si et relaxes prou, el cos se t'acostuma tant al bressoleig que gairebé t'oblides que t'estàs movent. I un cop passes a fluir, com si gairebé levitessis, és quan apareixen el xampany i la llum de la lluna.

"Has d'estar en sintonia amb el teu cos, i saber quan el pots forçar i quan has d'afluixar". Has d'escoltar amb atenció el soroll de la teva respiració, agafar consciència de la suor que et regalima per l'esquena, no deixar de premiar-te amb una mica d'aigua fresca i alguna cosa salada, i preguntar-te sovint i de manera sincera, com et sents de veritat. ¿Què hi pot haver de més sensual que parar una mica d'atenció exquisida al teu propi cos?


La Carme a la Quixote
*QUIXOTE LEGEND ULTRA  CRÒNICA I FOTOS

*Fotos de la xarxa i collita propia

Salut, Feina i Gràcies per Llegir!!!!

Comentaris

EL MÉS VIST DEL BLOC

SPINE ULTRA 2017 I ELS CATALANS. 05/01/2017.

MARATÓ DE L'ARDENYA 2016. FOTOS D'UN VOLUNTARI. 10/12/2016.

SEMPREJOVES FENT ESPORT. 1/02/2018.