STANDBY. 10/04/2020.

Petita reflexió

Quan estàs bé, tot es veu clar, no t'espantis doncs dura poc. Quina ingenuïtat, no som res, fulles boleiades pel vent.

Fins ara anàvem per una autopista de quatre carrils i amb un motor potent, anàvem de pressa i ho veiem tot tant clar que la vista ens enganyava.

De sobte s'acaba la velocitat de l'autopista, una corba molt tancada ens deixa en un camí de sorra. 

I el motor s'atura, ha fet el seu camí i no dóna per més.

Assegut a la cuneta, inspires mirant l'horitzó... Pots trucar la grua o arriscar-te a seguir caminant

Quan el que s'atura no és el motor d'un cotxe, sovint emprendre nous camins, incerts, diferents, continuant, arriscant, ens condueixen a un camí alternatiu preludi d'un nou viatge.

Podem, sense res, no ser res o ser-ho tot. 

Salut, Feina, Ànims i Gràcies per Llegir!!!!