50 YEARS OLD. PEREPETERPAN. 11/09/2015.

Buenu.... Avui fa 50 anys que vaig aterrar al Món.

Primer "Mig segle"... restant i sumant... Avui començo el meu segon "Mig segle", que de ben segur i al igual que el primer,  han de passar moltes coses i algunes de bones, doncs a lluitar per les bones.

T'adones que tens 50 quan passes davant d'un mirall, quan amb un to amable et diuen de "senyor", quan la pròstata, la vista.... Envelleixes??, jo diria que creixes.

Els que arribem fins aquí, hem seguit un camí, un progrés, hem disfrutat, potser "obsessionat". Fins que arribem a veure i valorar les coses amb més calma, passió, sensibilitat i humilitat.

Però sense perdre mai la vitalitat, entusiasme i força interior (no ego), que si l'escoltem i ens hi aferrem, ens fa superar moltes adversitats i perseguir molts somnis.

De petits, al pati de l'escola ens preguntàvem que seríem de grans: bombers, futbolistes, multimilionaris, afortunats en l'amor....

Ara mateix no demano res material, ni grans impossibles, només poder seguir el camí de viure amb els peus a terra, l'equilibri important de la salut sobre aquesta corda fluixa i descobrir que cada dia pot ser un gran dia.

* Post dedicat a TOTS els Peter Pans, que sou MOLTS !!!!

* Als meus pares i família que no deixen de sorprendre'm i de la que estic molt orgullós.

* Als amics amb qui hem compartit i crescut junts, i encara no us heu cansat de mi.

50Km..... Avituallament... A pels 50Km més!! 

P.D: Gràcies Carme, Magali, MiKel per compartir l'aventura del primer dia pel Paradís !!

 Salut, feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.