II TRAIL i III ULTRA TRAIL COLL DE NARGÓ. 2i3/06/2012.
Dia i Lloc: 2 i 3 de Juny 2012 a Coll de Nargó.
Km: 35.
Desnivell: 2.225 positius. Gairebé tot el desnivell + als primers 20 Kms.
Dorsals: Carme 311. Pere 302.
Tècnica: CaKo (caminar/trotar amb pals)
Tècnica: CaKo (caminar/trotar amb pals)
Temperatura: Sol i molta calor. Per sobre dels 35º.
Abans d'escriure res voldria dir que em trec el barret i es mereixen tot el meu respecte, TOTS els corredors/dores de la Trail i sobretot, no tinc paraules per d'escriure l'admiració envers TOTS els de l'Ultra tant si han fet 15K, 20K, 30K 50K... o els 99K.
Doncs a part d'estar molt ben preparat físicament per afrontar
qualsevol de les dues proves, es necessitaven moltes més coses......
Tirar de cap, dosificar-se molt en tot, ser autosuficient, saber
afrontar situacions límit..... i soportar la calor.
De ben segur un dels Trails i Ultratrails més durs del país. Un 30% d'arribats ho diu tot.
La Trail ha estat l'avantsala de l'infern..... l'Ultra ha estat l'infern.
La Carme i jo repetim per segon any a la Trail,
perquè?? Ens va agradar molt l'any passat. Tot i que és el mateix
recorregut sempre és diferent. Al 2011 amb fred, fang i molta pluja,
aquest any amb sol, terreny sec i molta calor.
La Cursa Trail: Arribem a Coll de Nargó un dia abans, pot semblar una tonteria però el cos s'adapta a l'alçada. A més anem a buscar els dorsals/chip/bossa.... i escoltem el brieffing d'en Kike amb tranquil.litat.
En Kike (un dels organitzadors) ens avisa que farà molta calor, que portem molta aigua a sobre i que allà dalt no hi ha masies habitades, pobles..... No hi ha res, estem sols.
Dissabte, 8: 30 sortim de Coll de Nargó 550mts, com sempre dels últims. Deu-ni-do les samarretes dels corredors; Maratons de mil i un desert, Montblancs, Curses Xtremes que et deixen amb la boca oberta.... Escoltar a on estan inscrits, el que ha fet un o ha deixat de fer l'altre..... Et sents molt i molt i molt petit...... però bé diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura.
El primer objectiu és Fenollet 9,4K, punt de control, desprès de fer la primera pujada forta passant el Tossal de Salamó (1.140 mts) i Montanissell, la Carme va fent al seu ritme i jo m'hi adapto. Fa calor i al CP arribem buits d'aigua, omplim i cap amunt.
Ens enfilem per un corriol molt tècnic, portem 12K i ens trobem una
corredora de l'Ultra que plega.
Arribem a una pista. Forta baixada que compartim amb
una parella vestits de dalt a baix amb Salomon i el "noi-escombra" de l'Ultra. El corriol ens deixa en una pista. Ens adonem que tenim un quart de litre d'aigua per a tots dos i queden 5 km fins el 2on CP amb una de les pujades més dures. Que esta passant??..... Fa moltíssima calor. Tenim mitja coca-cola que ens guardem per si ens deshidratem.
Ara
l'objectiu preferent és trobar aigua per poder arribar a
l'avituallament de Finestres. De sobte anem trobant corredors
"aparcats" al costat de la pista, a l'ombra d'algun arbre, ens diuen que "finsaquihearribat", els demanem si tenen aigua, ningú té aigua..... Més corredors que abandonen i la mateixa pregunta, Teniu aigua?? I SÍ, un noi, l'Andreu no dubte en donar-nos el seu bidó d'aigua.
Avituallament d'aigua |
Afrontem la pujada fins al Pas de Finestres i a mitja pujada escoltem el dolç soroll d'aigua com brolla. Estem salvats, veure i beure aigua, amb la parella "Salomon". Mentre ens refresquem penso que estem vivint una situació primitiva...... Necessitàvem aigua i
l'instint de supervivència ens ha portat fins aquest fil d'aigua que ens
permetrà continuar.
Deixem els Salomon enrere i assolim el Pas de Finestres deixant pel camí molts corredors exhausts per la calor.
Finestres, 2on CP, 20 K, punt on es divideix la Trail de l'Ultra, ens trobem amb una escena que a un li sap molt greu, molts corredors que han decidit plegar.
Ens avituallem a tope i amb el subídon d'haver fet el pitjor anem cap a les Masies, 3er CP i 30,7 K. La calor és irreal, entrem en una vall i la sensació és d'estar dins un forn.
Arribem a les Masies i ja nomes queden 5 quilòmetres. Li pregunto a la Carme com esta físicament, em diu que esta buida i sense forces. El que escriu pel contrari, té una bestia dins que vol sortir, ella ho percep i
quedem a l'arribada. Quatre quilòmetres de felicitat absoluta i amb ganes de fer més, tot arribant a Coll de Nargó i esperar la meva parella.
De l'Ultra no puc ni vull parlar-ne, doncs NO l'he fet. Aixo sí el blog és obert a comentaris per si algu vol dir la seva.
El Millor: Les persones amb qui hem fet camí, en Xavier Caros compartint la primera pujada, inspira molta confiança i tranquil·litat. Un grup de "Tierra Vertical", molt divertits i xerraires, en especial un d'alt i gros amb una "cueta". La parella de Salomon, tot un plaer. L'Andreu, no ha dubtat en donar-nos "agüita". I com no en Jordi Xaus i els Germans Teres, tots tres i des de fa molts anys un referent per a mi i la "tribu" ultrarun / ultrawalk, uns gegants de l'esport i millors persones.
El Pitjor: La caiguda de la Carme al Km 21, caiguda tonta amb molta xapa i pintura superficial. Res greu.
La intensa calor i la falta d'aigua. Potser s'hauria d'haver previst algun punt més d'aigua entre els avituallaments.
El Millor del Millor: La Carme 3a veterana i Pere 10e veterà.
Reflexions/opinió:
La Ultra Trail Coll de Nargó va néixer al 2010, amb la filosofia dels de Lleida Extrem com a una
prova en autosuficiència (només hi havia aigua). a la 2a i 3a edició hi ha avituallaments.
Si és difícil acabar un Ultra, més difícil és decidir el moment de plegar. (Aquest moment també l'he viscut algun cop)
He pogut veure l'arribada dels corredors de Ultra que han decidit "finsaquihearribat",
i he vist les dues cares de la moneda. Els qui han agafat una
"emprenyada" i tothom tenia la culpa de tot. I els qui entenen que "finsaquihearribat" forma part del joc. I no passa res.
Una Ultra és com un llibre, el compres (t'inscrius), el llegeixes (corres), i si t'agrada i et fa sentir bé...... l'acabes.... o no.
L'any que ve si la malaltia ho permet.....repetirem.
L'any que ve si la malaltia ho permet.....repetirem.
Salut, Feina i Gràcies per la Visita.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada