LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 18 de juny de 2012

38 PUJADA A LA SALUT. Crònica i Fotos.17/06/12.

Cursa: Pujada a la Salut.
Dia i Lloc: 17 de Juny 2012. St. Feliu de Pallerols.
Kms: 3.
Desnivell: 552.
Inscrits:300.
Tania: 2ona de Catg 36-45 amb 37 minuts 48 s.
Carme: 3era de Catg 36-45 amb 42 minuts 43s.
Miguel: 15é de la General amb 27 minuts 58s.
El que escriu: 35 minuts 12s.


Ens plantegem de fer la Pujada a la Salut. Comença a les 8h del matí, són 3 Km i a les 10:30 podem estar aviat a casa..Dit i Fet!!
  
La cursa: Té un no sé que molt especial, és molt curta però t'omple moltíssim, cada segon el vius intensament, amb el cap, amb el cor, amb les cames.
38 anys de la Pujada a la Salut són molts anys. He crescut com a trailrunner fent aquesta pujada, temps era temps , em té el cor robat i si puc cada any m'escapo per fer-la. És el bressol dels corredors de muntanya del Gironès a la Garrotxa.
Una cursa organitzada per corredors per a corredors/caminadors que té l'èxit garantit.
La sortida és cronometrada i de dos en dos en un espai d'uns segons a partir de les 8h del matí. Sense chips, sense codi de barres..... sense "osties en vinagre", a l'antiga. Tens un dorsal que per rigurós ordre d'inscripció esta apuntat l'hora i minut en que surts. Quan arribes a la Salut es tanca el crono. Impecable.

Sensacions: La Tania i la Carme han sortit davant nostre, en Miguel i jo a punt per sortir. En pocs segons el batec del cor s'accelera, gairebé puc sentir el del meu amic. Dues maneres diferents de fer la Pujada, en Miguel corre com el vent de tramuntana i jo camino amb el "peu a baix" i sense parar. Falta poc, el linier ens mira amb el cronometre a les mans, ens desitgem sort, ens veiem allà dalt..... La pell se'ns eriça..... Quatre.... Tres.... Dos..............

El millor: L'ambient de cursa que es respira en tot moment.
L'organització et fa sentir un nen mimat. Un 10,10.
La gran quantitat de premis per a tothom, les copes, l'esmorzar, la samarreta...... Tot.
La gran quantitat de mainada amb els pares i mares, tot sols, fent la cursa o la caminada, és un gran indicador de futur. I que St. Feliu de Pallerols és una fabrica, un bressol, una mina de futurs atletes ara i des de fa molts anys.


El millor del milor: Els amics amb qui hem compartit la matinal, amics coneguts i d'altres que han passat a ser-ho. La Tània, Carme, Miguel, Lidia, PatriK, Jordi, Carles..... i en especial la"Quima", corredora local i que manté el seu record femení des de l'any 1990.

Amb la Quima, una foto que no té preu.
Curiositat: Quan era petit i anava per la carretera amb el cotxe dels pares, els diumenge anàvem a Amer o a Olot. Era inevitable veure en algun moment  a la Quima entrenant per la carretera.

Val a dir que llavors era una cosa estranya veure algú corrents i amb pantaló curt, doncs més encara veure  una noia corrents i per la carretera. La Quima és tota una institució a la zona, un Totem i un exemple per a molts corredors/dores.
 

Salut, Feina i Gràcies per la visita.

6 comentaris:

  1. Hola Pere, soc en "Torra" estic acollonit dels temps que heu marcat tots vosaltres, incloses les noies. Per sinó t'has adonat conte, et diré que el que va quedar tercer a la mitja dels 2 Piks, en Didac Navarro, només et va treure 4 m. i el Miguel va arribar 3 m abans que el Didac. Ho torno a dir, em teniu ACOLLONITTT.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Comandant Torra, sí,sí esta molt bé el temps per fer-la caminant/pals "CaKo", i el temps d'en Miguel una passada. Doncs no per res, pero l'any 2008 quan encara els ossos hem deixaven córrer, la vaig fer amb 30:46 i si anem més enrere......el millor temps va ser un any en que vaig pujar fora-cursa i no et diré el temps per no deixar-te més acollonit..... Tu amb qui et penses que et relaciones eh!! Enric!!!! ja ja ja!!!!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Pere, soc en Patrick. No ens coneixem gaire pero ets un exemple per tots nosaltres. Independenment dels resultats, espectaculars el vostre grup per cert, una cursa que tambe significa molt per mi. La primera cursa que mai he fet, i aquest any es la cuarta vegada que la faig. Vaig passar mala estona, pero com dius mes amunt, la vida es curta, juga fort. Ben veritat!! Important arrivar a dalt, els companys i tot el que ho envolta. Enhora bona i fins a la propera!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Patrick, però tu si que ets un exemple. Gairebé podem anar agafats de la mà. Amb aquests "Murs" que anem superant i els que tením davant.... Que superarem!!
      Hem vaig al.legrar molt de veure't alla dalt, doncs sé que vas necessitar "Deu i Ajuda" com diuen "Els Manel".
      Però bé, l'esforç que vas fer va tindre la seva recompensa.
      Espero que ens veiem més sovint. Una abraçada i Felicitats.

      Elimina
  3. Totalment d'acord amb el comentari del Patrick. Pere, tens tota la raó quan dius que no se
    amb qui em relaciono, ara acollonit del tot.....per cert, vaig a buscar una alfombbra vermella i ja mateix et començo a fer reverències, ets tot un crak!!!

    Enric Torra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no et riguis dels pobres, que amb les vambes que t'has comprat, ets com un nen petit que porta escrit als bessons "Atrapem.... Si, Pots".
      Ens veiem a La Setdellonga....CraK!!

      Elimina