CAVALLS DEL VENT 2017. DESPRÉS DE LA TEMPESTA. 10/07/2017.
Open Cavalls del Vent
Lloc: Lluis Estasen. Cadí - Moixèro.
Km: 84. Des+: 5.000.
Pujant de matinada pel mig del bosc per segellar i començar la Cavalls, en Miquel, un escalador antic i expert, d'aquells que llegeixen el clima a través dels senyals de la natura, diu:
Les orelles del gat del Pedra no es veuen.... Mal "asuntu", farà mal temps. La mare Ktva..Las ben encertat Miquel.
La Cavalls del Vent és una travessa de 84 K i 5.000mts +, que enllaça els refugis del Parc Natural Cadí - Moixeró. És la mare de l'Ultra Pirineu.
Una vegada a l'any es pot fer en menys de 24 hores aconseguint 5 punts per a la UTMB. S'anomena Open, també hi ha la Half.
No és competitiva, no hi ha resultats ni dorsals.
Sense la Quima i la Carme, el tros que hem fet de la Cavalls, no tindria gaire sentit.
Dues "petites" Grans Dones amb qui he compartit riures, paisatge, silencis, tempesta...
Compenetrats en tot moment, hem fet un bon equip, pujant com si fessim verticals cada dia, i baixant.... baixant d'aquella manera.
M'hauria agradat escriure aquesta crònica amb una foto arribant al refugi Estassen... No serà així. Però aquest relat sí que té un final feliç i la seva foto, al costat de dues grans amigues.
TRAVESSA / SENSACIONS:
Segona vegada que trepitjo el Cadí - Moixeró, la primera va ser de la mà d'en Fran Izquierdo del Refugi Vents del Cadí, tot fent una ruta i un petit homenatge a la Teresa, corredora molt coneguda que va perdre la vida a la Cavalls pel fred. Comabona i petit Homenatge a Teresa Farriol 2012.
Com el joc de Jumangi, tirem els daus.
Primera partida del refu Lluís Estassen al refu Prats d'Aguiló, anem fresquets mentre es desperta el dia.
Segona partida, Prats d'Aguiló a refu Cortals de l'Ingla, senzillament espectacular.
Tercera Partida, refu Cortals de l'Ingla a refu Serrat de les Esposes tram curtet, la pluja ens ve a buscar tímidament. L'amabilitat, l'esplèndid avituallament, la simpatia, el té i un home d'aparença hindú, li donen categoria a la Travessa.
Quarta Partida, del refu Serrat de les Esposes al refu Niu de l'Àliga. Miro el cel i es va tapant cada vegada més. Les noies, la Quima i la Carme pugen "de vicio", estan super bé.
Anem cap amunt pel mig d'un bosc de pins, de sobte, el silenci és trencat per l'espetec d'un llampec.
Arribem al Coll de Moixeró a cel obert, però decidim tornar al bosc, tenim a sobre una tempesta elèctrica que ens té acollonits. La pluja, el vent no és problema, els llampecs sí.
Després d'una hora d'estar aturats enmig del no res a 2.000 mts d'alçada agafem molt fred i la cosa no millora. Truquem a l'organització i ens diuen que baixem.
Jumangi. La partida, de moment, s'acaba aquí. Els Cavalls i el Vent han gunayat.
EL MILLOR:
* La Quima, La Carme, en Joan, en Salvador, la gent del Serrat de les Esposes.
Potser no faré cap podi, però l'oportunitat de compartir molts moments amb aquesta gent , és el millor podi.
* A l'organització, gràcies per les recomanacions via mòbil.
Pot semblar estrany, però m'ho he passat molt bé a la Cavalls.
EL PITJOR:
* Reforçar, repintar els punts taronges, sobretot en trams de nit.
* Informar, si hi haurà una tempesta elèctrica en un punt determinat i a una hora concreta.
Va per a totes les organitacions, sempre és una "mica" temerari deixar a la gent per la muntanya sota condicions de meteo adverses.
WEB DEL TREKKING CAVALLS DEL VENT
FOTOS.
¿ Que si tornaré a la Cavalls ? La meva resposta és SÍ, sens dubte.
M'ha encantat, m'ha seduït i m' ha sorprès la seva espectacular bellesa !!!!
MOLTES FELICITATS A TOTS ELS QUE HEU DISFRUTAT DEL TREKKING OPEN CAVALLS DEL VENT, COM HO HA FET EL QUE ESCRIU.... PETUNARRUS!!
Salut, Feina i Gràcies per Entrar.
Me l'apunto per l'any que ve.
ResponEliminaNo l'he fet mai, sembla molt xula.
Maria
I si vols, no cal esperar l'any que ve. Es pot fer qualsevol dia de l'any
EliminaÉs molt txula, Maria
Hola Pere.
ResponEliminaSóc corredor i ramader,tinc vaques.
Llegeixo de tant en tant els teus relats.
Voldria dir que heu fet ben fet. Quan vaig a la muntanya i hi ha llamps, ho tinc molt clar, cap avall.
Una tempesta elèctrica em va matar dues vaques.
No cal dir gaire res més
Josep
Ostres, ara si que m'has deixat de pedra, Josep
EliminaUn any a Albacete, a la Quixote, les varem passar molt p*tes.
Quan has de resar un "parenostre" a cada pas... No cal donar tantes facilitats per anar dins a la caixa de pi
Gràcies pel comentari i per llegir, Josep
Jo la vaig fer al revés. Sortint de Bagà. I vaig petar al Gresolet. Pero m'ho vaig passar d'allò més bé. Bona crònica, com sempre.
ResponEliminaJo la vaig fer al revés. Sortint de Bagà. I vaig petar al Gresolet. Pero m'ho vaig passar d'allò més bé. Bona crònica, com sempre.
ResponEliminaDoncs, haurem de repetir, que carai !!!
EliminaGràcies Bruno.