CELESTRAIL CRÒNICA DE MAGALI. 25/07/2016.

La Celestreail

Lloc: Ordino. Andorra.

83K i 5.000+.

La Magali és una corredora de muntanya amateur, molt amateur, amb la seva feina, obligacions, família.... Però que de vegades hi ha alguna cosa que l'empeny a superar-se. Entén l'esforç, la motivació i el fet de sentir-se viva a través de l'apassionant món de córrer per muntanya.

Amb la Carme coneixem a la Magali i compartim la seva afició / passió. Hem fet molts Kms junts, molts genolls a punt de trencar, molts moments màgics, moltes pedres pel camí, moltes converses mudes amb la mirada..... L'amistat pren un altre sentit. Afortunats de tenir una amiga de les de veritat, la Magali.

Us deixo amb la petita crònica de la seva aventura per Andorra:

El "Mestre" m'ha demanat que faci una redacció (4 ratlles) sobre el que va suposar per a mi fer la Celestrail.
Bé, doncs, som-hi!!

Com bé diu la Laura Poch, ens disposem a fer la cursa "petita" d'Andorra de 83 km i 5.000 de desnivell positiu... Que gairebé m'ha costat LA VIDA!!

La Cursa:

Ordino. Sortida a les 12 de la nit... Quina tarda !!!!

Després de moltes hores d'esperar amb moltes ganes estic a la línia de sortida feta un sac de nervis.

Evidentment surto "enxufada" i vaig darrere la Natàlia. Aguanto el seu ritme intens fins al control del Pla de l'Estany km 15... I quin ritme!!

Ja hem fet els primers 1.000 metres +. Encaro la segona pujada de 1000 metres + i quan sóc a dalt de dins meu en surt un crit... Un crit d'aquells que dius ja he pujat però estic exhausta. Compedrosa km 20.

M'enganxo a la Laura. Són les 4 de la matinada (hora crítica).
Més que caminar o córrer.... Deambulo per allà dalt com una Zombi fins al control de Botella km 30. Hem començo a despertar!!

Baixada de 20 km, si si si, 20 km fins a Escaldes km 45. Al·lucino quan veig que anem a parar a Caldea, a on el dia abans m'hi havia passat 3 hores en remull com un cigró.
Anem on Time !!

Comencem la pujada i em costa tirar mentre la Laura va tirant del carro.... Em vaig recuperant a poc a poc fins a arribar a Coll Jovell km 50.

Llavors comença un llarg pelegrinatge tipus "passeig domingueru" de 15 km. Una tortura mental per la calor i el recorregut quasi planer, que et feia donar una volta impressionant per arribar a Armiana km 68 +/-

Ens parem al control, la Laura i jo semblem les "Walking Deaths". Mengem, ens untem amb "fisiocream" de cap a peus i prenem alguna "drogaina"..... Llavors comença la Festa!!!!
Després de gairebé 50 km tornem a estar en ALTA MUNTANYA.... Biennnn!!

Encetem una pujada de 8 km amb 1.500 metres +.
Estic on Fire!! He ressuscitat. La Joa ens ha trobat al control i s'enganxa al trenet.

Arribo a dalt mentre disfruto al màxim de l'exultant bellesa que em regala el paisatge del Coll d'Arenes.

Comencem els 10 últims kms fins a Ordino.


Al principi les cames semblen "palitos",  però després comencen a baixar a un ritme "caribeño-sabroson" per a mi gens menyspreable.
Som a baix de tot i amb la Joa i la Laura encarem la recta final molt contentes i amb una satisfacció absoluta.

Post Cursa:

Durant la cursa he pensat moltes vegades que no faria cap més ultra, però ara al cap d'uns dies m'adono que tenen un NO SÉ KE.

Amb aquesta muntanya russa de sensacions, ara puc, ara no puc... Només ho tens en una ultra.

Aquest companyerisme / amistat, tu estàs "futudilla" l'altre també, aquestes emociones i sensacions no les trobes en curses més curtes.
Per tant, potser aquesta no serà l'última ultra (Non Plus Ultra).

De ben segur que m'he allargat massa, però no és fàcil resumir 19,30 hores en 4 ratlles.

Ara només voldria felicitar i de tot cor a en Jordi Caselles i en Carles Brusi que varen acabar la Ronda dels Cims. Des d'aquestes ratlles, fer-los arribar tota la meva admiració, sou uns valents!! Que carai esteu ben LLAMPATS!!   I teniu una cu...s com camions.

J.Casellas i C. Brusi

Em va fer molta il·lusió veure-us travessar l'arc d'arribada. Finishers Ronda dels Cims 174 km i 12.000 metres +.


I com tot té una cara i una creu, aquesta vegada en Miguel, la meva parella, no ha pogut acabar la Ronda.

Aquest no era el seu any. El mal d'esquena que arrossega, no li ha permès entrenar com cal una cursa d'aquesta magnitud al ritme que a ell li agrada. De totes maneres mentre ha estat en cursa ha fet un CARRERON, com sempre!!

Amb en Miguel

I, bé, ja està Mestre "Sen-Sei" i amics.... Aprovada?? Espero que us hagi agradat.

Salut, feina i Gràcies per Fer-hi un Cop d'Ull.