MOLLÓ TRAIL 33K i 45K.CRÒNICA I FOTOS 08/05/2016.

MOLLÓ TRAIL 2016. 3a ed.

LLoc: Molló

45K. Desnivell + : 2.900.

33 K. Desnivell + :1.768.

Clima: 2º i 12º. Boira, pluja, més pluja i fred.
Jordi: 45 K. Mikel: Manager. Pere: 33K.

Acabem la Molló Trail.... Molls.

Aterrem en aquest petit poblet fronterer atrets:

* Pel seu nom: Molló Trail. És "Xulo".

* Per la molt bona critica en les seves dues edicions.

* Pels poquets corred@rs que hi participen, 35 a la 45K i 52 a la 33K..... És curiós i interessant.

* Perquè el 2014 vàrem trepitjar aquests camins carregats d'història, de la mà d'en J. Artigas, i ens va encantar...UT Molló I els Tallaferro

* Per ser una de les curses que "inaugura" la temporada de Trails i Ultres de mitja i alta muntanya al Pirineu Oriental.

CRÒNICA / SENSACIONS:

PerePeterPan. 33K:

Al calaix de sortida amb en Mikel en Jordi i un munt d'amics. Entre ells dues referents i "heartbreaker" del món ultra, la Gem Fura i l'Olga Manko.

Sortim tots junts sota la pluja. De seguida em quedo el "ultimo de la fila". Comparteixo conversa i Kms amb en "Caiman", l'escombra.

Coll d'Ares - Prats de Molló - Torre Mir - Espinavell.... Els protagonistes de la cursa han estat la boira, el fred i l'aigua de pluja entrant dins la roba, tot buscant els plecs de la pell per recórrer i lliscar formant petits rius que van a morir als peus.

Peus que llisquen pels plecs de corriols i camins enmig d'uns paratges humits d'un verd intens preciós.

A Espinavell Km 25 se separen les curses i em conviden a deixar la 47 K i fer la 33 K. Doncs, toca pujar a 2.600, la meteo empitjora i a més vaig fora de temps... Ho tinc molt clar... 33K.

Travesso l'arc d'arribada molt content, sencer i xop com un ànec al costat d'una noia lluitadora, que espero passi a ser una nova amistat.

FOTOS CLICA AQUÍ:  
 

JORDI ALSINA. 45 K:

Que puc dir de l'entorn de Molló i la cursa, espectacular. Tot i no poder gaudir de les vistes pel mal temps.
Dos pobles diferents però ajuntats per les muntanyes.

M'ha encantat la baixada fins a Prats de Molló, poble francès enisador, la pujada a Torre Mir.
A Espinavell, no sabent ben bé que m'esperava, m'enfilo cap amunt a buscar el Costabona. Mare meva, quin fred allà dalt!!

Dos corredors m'avancen a la pujada i em diuen "Ya Falta Poco".... Per un instant penso en si em falta poc per quedar glaçat o per fer el cim.

Un cop a d'alt toca baixada llarga fins a Molló.

Una cursa molt atractiva i divertida, però amb pluja i  fred, molt complicada.... Una experiència més.
Mikel i Pere gràcies per la companyia!!....
Mireia, Jan, Martí i Jordi, gràcies per venir a veure'm!!

El Millor:

Compartir Kms i conversa amb en "Caiman" i tu, si, la noia amb qui he acabat la cursa i que no sé com et dius.

Compartir molts moments amb el meu germà Jordi, en Mikel i un munt d'amics.
El podi de l'Olga Manko i la Gemma Fura. Sens dubte.

Foto "Estil Fura"

Els voluntar@s i organització, super super atents, amables, alegres amb uns avituallaments cinc estrelles. Un 12 sobre 10.
 
Una altra vegada els voluntar@s per estar tant motivats sota el fred i la pluja durant tantes hores. Gràcies per ser-hi!!
 
El marcatge. Impossible perdre's. Un 12 de 10. 

FELICITATS XAVI, ALEX i Equip organitzador per un circuit supermegaespectacular, que ens convida a disfrutar d'això que en diuen córrer per muntanya. WEB de la cursa.

 

Reflexió. Va pels corred@rs i organitzadors:

A Vallter i Pirineus si ha d'anar amb respecte i seguretat.

A partir dels 2.000  mts d'alçada hi ha una línia imaginaria que marca on comença la veritable alta muntanya.

Fer un o varis cims en un dia clar és sinònim de ser el rei del món, alhora els canvis de temps poden ser perillosos. El risc zero allà dalt no existeix. Amb boira, pluja i mal temps, podem passar de disfrutar a viure una situació de  risc molt seriosa.

 

Amb en "Caiman"

TRACK WIKILOC

Powered by Wikiloc

Salu, Feina i Gràcies per Llegir.