6 H DE CALELLA. CRÒNICA I FOTOS. 01/12/13.

Cursa: 6 hores de Calella. 14 edició.

Dia: 1/12/2013.

Organitza: Penya dels 100Km D. Catalan.

Lloc: Passeig Martim de Calella de la Costa.

Recorregut: Un circuit de 3 Kms.

Hora: De 9h del mati a 3 h de la tarda. Total s'han de fer 6 hores.

Carme: Dorsal 27ha fet 47,350 Km

Pere: Dorsal 28 ha fet 51,200 Km
Jordi: Dorsal 42 ha fet 56,350 Km

Donar voltes en un circuit pla de 3 Km durant 6 hores per a alguns corred@rs de muntanya no té gaire sentit, llavors perquè repetim per quarta vegada...
És senzill, les 6 hores és una cursa especial, crec que és l'essència de córrer o caminar, doncs molts de nosaltres ens vam posar les vambes per primera vegada, per córrer passeig amunt i passeig avall del nostre poble.

Una cursa a l'antiga, no ha canviat res al pas dels anys, excepte la il·lusió i les ganes de fer-ho millor per part de tots.
Amb la Carme fem un canvi d'habitat, canviem els corriols, les pedres, les pujades, les baixades, les esgarrinxades..... per caminar i córrer en un terreny pla, llis, planer..... sembla fàcil.... doncs no ho és.

La cursa/sensacions per hores:
1a hora: Les 9h d'un mati fred, bufa un vent que ens desperta la pell. Gairebé 50 corredors sortim amb l'objectiu de fer kms o molts Kms en 6 hores. Anem junts i trotant amb la Carme i l'Ultraquim, en Jordi, el meu germà ha sortit corrents amb els primers, (la inocència pura).

2a hora: L'Ultraquim baixa el ritme degut a una averia, una "fàscia lata". Mentre el Passeig es va omplint de vida, amb la Carme augmentem el ritme.

En Paco Robles

3a hora: Fa mal toooot, els genolls, els bessons, els dits dels peus.... Per sort el sol ens obliga a treure capes de roba i anar més lleugers. El xassís (el físic) no entén aquest moviment repetitiu i constant, però s' adapta a poc a poc.

4a hora: Li ha tocat el torn al desgast mental. Arribo de fer una volta i davant meu tinc la visió del que acabo de fer; el passeig amb els arbres gegants, la terrassa del bar, el pont amb el terra de fusta, el carril de ciment, el tren xiulant, mitja volta i tornada... És com "el dia de la marmota" de la peli "Atrapado en el Tiempo", per sort ha estat un instant, doncs algú ha dit "Ànims que només queden tres hores".

5a hora: Camino o corro per sensacions, he trobat el ritme. La Carme esta pletòrica, alhora que ens anem creuant amb d'altres corredors amb qui pots mantenir un diàleg amb la mirada.

6a hora: Ha estat el millor de la cursa. Al veure que podia fer els 50 Kms m'ha sortit una miqueta la "Bestia" que tots portem a dins. Ha sigut un cúmul d'estímuls i ple d'emocions.

FOTOS AQUÍ

El millor del millor: Els 47,350 Km de la Carme i tercera dona de quatre.
És curiós ha estat el meu millor registre de les 6 hores..... 51,200 Km amb una osteoporosi i cada dia més vellet.

Un any més Moltes Gràcies Núria Ruiz i Joan, a les noies del control de pas que són super simpàtiques,els nois de l'avituallament on no hi faltava mai de res, a tots els voluntaris i com no a tots els corred@rs amb qui hem gaudit d'aquesta entranyable cursa que es fa estimar.