PORS. 01/08/12.
Tenir por en situacions de risc, extremes, o fins i tot en la vida quotidiana és completament normal i forma part d'un mateix.
La por és aquell moment en què sens dispara el cor, en què tenim una pujada d'adrenalina davant d'una situació inesperada o esperada. I que una vegada hem superat aquest moment, busquem o no situacions de por amb un llistó més alt i per tant millors emocions.
Entrenar i resoldre les pors no és fàcil tant en situacions de la vida esportiva com en la vida diària. I s'aconsegueix afrontant aquestes situacions senzillament...... Sense por. (No és fàcil).
Tots hem tingut i tenim por o molta por en algun moment de la nostre vida:
De petits.... Qui no ha dormit amb el llum obert tota la nit o nits.....
En una via d'escalada, la por d'arribar a la propera reunió en una via molt complicada sense caure.
La incertesa i la por de saber si serem uns bons pares/mares davant el naixement del primer fill/lla.
La por d'afrontar un repte esportiu gran, una Ultra, un Iron, un triatlo, o una cursa de 5 km.....
Tots hem tingut i tenim por o molta por en algun moment de la nostre vida:
De petits.... Qui no ha dormit amb el llum obert tota la nit o nits.....
En una via d'escalada, la por d'arribar a la propera reunió en una via molt complicada sense caure.
La incertesa i la por de saber si serem uns bons pares/mares davant el naixement del primer fill/lla.
La por d'afrontar un repte esportiu gran, una Ultra, un Iron, un triatlo, o una cursa de 5 km.....
La por de nedar mar endins.
D'aquí a ben poc haure d'afrontar a una de les pors a la qual molt poca gent té entrada.
Darrera
la taula d'un despatx d'hospital, una metgessa, amb una mirada
freda , em dirà els resultats de la malaltia
que des de fa un parell d'anys s'ha instal·lat al meu cos..... TINC MOLTA POR ALS RESULTATS.
M' ha costat molt acceptar les seqüeles que m'ha deixat aquesta malaltia als ossos, i m'ha costat molt acceptar la malaltia dins el meu cos, l'osteoporosi.
Tanmateix no he volgut caure en el conformisme i he treballat i lluitat per millorar i recuperar el que ara hem falta..... Massa Ossea. Hauria estat molt fàcil rendirse.
Des
de fa dos anys he seguit les instruccions dels especialistes, els metges, amb una
disciplina militar.
Si els resultats diuen que he millorat o segueix igual, serà un motiu de celebració MAJÚSCUL.
S'ha de lluitar per a totes les coses bones que han de passar.
SALUT, FEINA I GRÀCIES PER FER_HI UN COP D'ULL.
Endavant, sempre endacant!!!
ResponEliminaGràcies Joaquim..sempre endavant i tant que si!!
EliminaT'en sortiràs segur, es una "ultra" més. Molta força
ResponEliminaGràcies Francesc. 100x100 d'acord.
EliminaMoltissims anims i.....segueix jugant fort!!!!!!
ResponEliminaGràcies Patrick. Aixo sempre.
EliminaNano!!!tu ,tens una ment molt potenta...estic segur que t'en sortiras...ETS UN CAKO!!!!
ResponEliminaCarlus.
Gràcies Carlus. Et vull veure aviat "General", que amb aixo del CaKo s'ha girat molta feina. És massa feina per un "soldat ras".
EliminaJo crec que tu ja saps que la guanyaràs, perquè com t'he dit sempre, tu no tens aturador.
ResponEliminaEnric.
Gràcies Enric... els aturadors de vegades fallen. A veure.... Ens veiem aviat.
EliminaSegueix,com fins ara. Ja no hi ha qui et pari
ResponEliminajprix
Gràcies Jordi.Una abrçada company!!
EliminaOstres!! M'heu fet eriçar la pell i tot.... Una sort i un privilegi tindre la vostre amistad. Una abraçada a tots MaKiNes!!
ResponEliminaViure es creure en alguna cosa i actua conforme la propia convicció. Segueix lluitant, visualitzant que la malaltia es fora i aixó nomès haurà estat una anècdota. Anims !!!!
ResponEliminaGràcies Núria, pel curt però intens comentari... Molt guapo.Espero coincidir més sovint.
EliminaEns veiem.