PUJADA CAKO AL MOIXERÓ. 04/08/12
Pujada al Moixeró des de Cal Cerdanyola.
Diuen que s'ha d'aprendre com si anessis a viure cent anys i viure com si anessis a morir demà.
Be, doncs aquest dissabte vaig aprendre molt, molt i molt i vaig viure moments fantàstics.Tot gràcies a una trobada CaKo (caminar/correr amb pals), amb un grup d'amics i d'altres que de ben segur ja han passat a ser-ho.
És curiós com pots estar amb persones que han vingut de Tarragona, Barcelona, Girona (Nuria, Enric T, Josep V), Sevilla... Totalment desconegudes però com si ens coneguéssim de tota la vida.
I la culpa de tot això la té la Nuria. R. Ciurana amb la complicitat d'en Fran Izquierdo, persones de qualitat extrema.
Els petits detalls fan grans a les persones....
Detalls com moments abans de sortir, l'amfitrió diu el nom i cognom de cadascú al grup i d'on venim... Ostia és un "detallazo".
Detalls com quan un dels participants, dit literalment "li petan" els genolls, de seguida surten pomades, olis, vendatges, pals i en Fran fent-li companya i donant aquell suport moral que tots necessitem quan ens lesionem, encara que sigui en silenci.... Ostres t'adones que el més important d'una Kedada/sortida, moltes vegades tot i l'espectacularitat de l'entorn no és el recorregut, són les relaciones que tens amb les
persones que hi participen.
Detalls, i el més deliciós, com una vegada arribats al cim del Moixeró comencen a sortir i de manera espontània tres tipus de coques. Bonisssssssimes!!!
FOTOS AQUI
El recorregut:
Doncs pot semblar estrany però és la primera vegada que trepitjo el Cadí-Moixeró i de ben segur que no serà l'última.... M'ha encantat!!
Cadascú amb un ritme diferent, uns corrent, d'altres caminant, no hi ha pressa i l'objectiu és passar una bona estona.
Senzillament hem pujat pel camí dels empedrats, un regal per la retina, enmig de pins i gorgs, anem a buscar el refugi de St.Jordi i sempre en pujada constant cap al Coll de Pendís i cim del Moixeró.
La baixada ha estat pel mateix lloc. I aquí ve el que he aprés. He aprés a baixar a "tota pastilla" gràcies a una "MasterClasss" de la Marta. La Marta vestida amb pantalons i samarreta de muntanya m'ha deixat sorprès quan en un moment m'ha avançat. De seguida li he preguntat i no ha dubtat en explicar-nos la seva tècnica en baixades.
Alhora la vida ens ha regalat un d'aquells moments que et transporta a la infantessa, gaudint de l'aigua més pura dins d'un espectacular gorg, Increïble, una sorpresa molt agradable, una passada!!
 |
| La Marta (aparteu-vos a les baixades si la veieu) |
Agrair a tots i un per un, qui ha participat de la sortida doncs
repeteixo, i crec que parlo en nom de tots, ens ha agradat molt, molt moltissím. Gràcies Núria i Fran per la invitació.
Crònica Amiga: Aixo és cosa meva. De la Núria Roqueta.
Crònica Amiga: Aixo és cosa meva. De la Núria Roqueta.
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.
Pere,comparteixo 100% totes les teves reflexions, molt ben expressades, ha sigut meravellós. Només vull puntualitzar que la baixada amb el company lesionat ha sigut posible també gràcies a l'ajut d'en Rafa Gómez, qui fins i tot li va aplicar una improvissada cinta rotuliana i li anava aconsellant postures, i la Mònica Oró, qui amb la seva simpatía va fer que aquella llarga, llarguíssima baixada, fos molt més agradable i divertida. Salut!
ResponEliminaTotalment d'acord.... Una familia.
EliminaOstres soc un desastre amb els noms i de sobte coneixer tanta gent...Un colapse.
Espero que el company lesionat es trobi molt millor.
Una abraçada!!
Reportatge i crònica dignes del millor periodista. Pere has expressat tot el que jo voldria expressar i no es com fer-ho. També gràcies a tu per aquest treball tan ben fet.
ResponEliminaEnric T
Enric res de periodista, em costa molt escriure i no en se gaire, ja ho saps. Animat a fer un blog, que carai, amb la de coses que fas!!
ResponEliminaI gràcies a tu per portar-nos amb el cotxe.
Ens veiem i ja ho saps que ben aviat!!
No hi ha com en Pere per descriure amb poques paraules un munt de sensacions.
ResponEliminaTrescant corriols, fem el que podem, molt agrait pel comentari.
EliminaHola Pere, hola a tots els companys de dissabte.
ResponEliminaCom que ara per ara no tinc Facebook, aprofito aquest blog per saludar-vos i agraïr-vos les ganes de bon rotllo de tot el grup; si a aquesta base li poses un dia radiant, els Empredrats, el Moixeró, els gorgs, les coques i molta alegria, et surt un dia inoblidable.
Pere i companyia, va ser un plaer compartir baixada trialera i bany amb vosaltres. No s’ha de perdre mai el punt d’infant que ens permet sobreviure al pas dels anys…
Moltes gràcies als que vau fer posible la juntada i a tots els que em van fer gaudir-la.
Una abraçada i fins aviat
Marta
Ostres Marta... Quina sorpresa!!
EliminaDoncs, el blog és obert a tothom, tant per les coses bones com per les critiques. O sigui que aqui el teniu.
Encara estic"collonit" de veure't baixar pel corriol.
Fins i tot tinc "agulletes" als quadriceps per intentar seguir-te...Que guapo!!
I ja saps que si coincidim en alguna marxa, no et podras desfer d'un aprenent de baixades.
I Gràcies a tu per tot.
Ens veiem.... I tant que sí!!
Hola a tots!
ResponEliminaPere, encantada de conéixer algú com tu i tot un grup entranyable com vosaltres amb moltes coses a compartir i moments molt, però que molt divertits.
En Rafa i jo ens ho vem passar molt bé, après de tots vosaltres coneixements i valors. Les sensacions van ser moltes malgrat algun patiment de lessió... i d'acord amb la Marta, el temps passarà però el nen que portem dins sempre hi romandrà.
Mai la por esdevingui un no rotund, la pràctica d'altres activitats com el Nordic Walking te la recomano a llarg termini... i no et parlo del Caiac que m'està enganxant... fascinant per veure com girem tots plegats amb el món que mai acaba.
Gràcies pel teu escrit i aquí tens algú més amb qui compartir les sensacions!!!
Un petonàs molt gran!!!
Mònica Oró
Hola Mònica, Ostres crec que ets la noia que vas caure a l'aigua.... Quin ensurt em vas donar, jo no se si hagués continuat, ets molt valenta, i el teu company en Rafa, molt divertit.
EliminaEspero que et trobis millor del cop i el teu mobil també.
Gràcies pel consell del NW, sí va molt bé i el practico, pero en terreny pla.
I el caiac..."estoy en ello".
Una abraçada i a veure si coincidim més sovint.
Peter Pan, Pere, Supercames o com et diguin. Ja tens un altre fan del teu blog. La successio dels MAKIS sou la reostia !!!
ResponEliminaEdu de les Muntanyes
Edu, l'Enric (El Comandant) ja em va avisar, va dir: Pere no t'espantis amb l'Edu de les Muntanyes.....Ostia!! és va quedar curt.
EliminaFins aviat Edu.
Pere!!!ha estat un gran plaer caminar amb tu! gràcies per la gorra...t'ho vaig dir: me n'oblidaré... ;) quan vulgueu hi tornem de seguida! però ara vull estar un parell de setmanes en repòs jajaja! em convé! et diuen supercames? no m'estranya...qualsevol t'atrapa! jajaja una abraçada macu!!!
ResponEliminaNúria, no pateixis per la gorra.
EliminaQue és això de repòs?? Vinga animat pel Tastet de Sa Guilla.
Un plaer haver-te conegut.
per cert! gràcies pel posar el meu link! jo tantes coses no sé fer al meu blog! necessito classes ràpidament!
ResponEliminaM'agrada molt Com i Que escrius.
EliminaTens un blog molt guapo i espero poder compartir molts més escrits.
Ens veiem.
Preciosa la teva cronica i gràcies per plesmar en aquestes linies tot el que va reviure un grup de bons amics al Cadi-Moixero. Son sensacins que s'han de viure i per més que les expliquis no es poden entendre. La muntanya m'esta ensenyat a viure apassionadament, a ser com sóc, a coneixem i a guanyar valors i es algo que he descobert d'un any cap aquí. Així que a tots vosaltres amants de la natura i muntanya espero poder fer moltes i moltes sortides tots junts. Més val viure un dia com a tigre que 100 anys com ovelles. Ens veiem a la propera quedada. Una abraçada a tots !!!
ResponEliminaGràcies Núria Avellà.
EliminaLa crònica va sortir gràcies a tots vosaltres i ja no es meva...Es vostre.
Espero que aquesta passió per la muntanya et doni moltes i bones sensacions.
Una abraçada i ens veiem i tant que si!!