107K.ULLDETER-RODA DE TER.1a MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.21 i 22/07/12
El dia que els meus nets/netes hem preguntin: Avi, i tu que vas fer per la independència de Catalunya??...... Doncs aquí esta la resposta, al capdavall tot això ho fem per ells.
Aquesta foto és important, les cames de
cadascú són llibres de quilomètres, a l'esquerra la Carme i MªCarme,
marxes de 40, 60, 90 Kms...Cap problema. En LluísTuneu amb la gorra, aquest any els
Matxos, Emmona......En Joan Compte, ho sento Joan no puc deixar de
dir-ho..... Spartatlhon 245Km/34h.
Nom: La Marxa.
Dia: 21 i 22 de Juliol de 2012.
Distància: 107 Kms.
Inici i arribada: Ulldeter- Roda de Ter.
Nº d'avituallaments: 12+1.
Temps: 22 hores.
Tècnica: Caminar a ritme amb pals.
Inscrits: 126. Arribats: 52.
Durant els mesos d'estiu normalment no fem curses/marxes de llarga distancia pel sol i la calor. Llavors perquè decidim fer 107K al pic de l'estiu??........ NO HO SE.
Potser la "culpa" ha estat de:
*La complicitat de la Mª Carme Tuneu fent-nos saber d'aquesta marxa tan llaminera.
*La Carme, la meva parella, aquest any tenia com a objectiu prioritari fer 100K.
*Les temperatures baixaven, a més la marxa començava dissabte a la tarda a Vallter amb 15º i enganxa la nit fent molts Kms amb un ambient fresc, és extraordinari.
*Personalment
resseguir el riu Ter des del seu inici, sempre ha estat un projecte, un
repte personal, una il·lusió..... De fa molt temps.
*I com no, viure i participar de la història de Catalunya.
Crònica/Sensacions:
Un autocar ens porta fins als aparcaments de Vallter. Hem de pujar caminant fins al refugi d'Ulldeter, (d'on surt la marxa).
Estar
envoltat per 126 persones que senten la passió de córrer o caminar és
meravellós, si a més serveix per aportar cadascú a la seva manera, un
petit granet de sorra demanant el que ens pertoca, és fantàstic.
Sortim la Carme, la MªCarme, en Lluís i el que escriu junts amb un "Visca Catalunya", "la gallina de pell" com diuen els Teres. I Baixem i baixem molt eufòrics cap avall sota un petit plugim.
A Setcases ens hi plantem en un moment, d'aqui fins a Vilallonga de Ter ens fan resseguir un bon tram de "La Setdellonga". Anem tirant cap a Llanars i Camprodon, on hi arribem de dia encara, ens entaulem i sopem.
A St. Pau de Segúries hi arribem de nit. Ens plantem a St. Joan de les Abadesses a un ritme molt alt..... massa alt. Enfilem cap a Ripoll, 10K d'asfalt de la Ruta del Ferro. A Ripoll ens canviem els mitjons i apareix la sorpresa als peus en forma de butllofes. La humitat, la calor, el treball constant del peu fent el mateix moviment sense canvi de ritme: Butllofes. Tots estem igual.
Tirem endavant cap a la Farga de Bebié, una tirada de 14 Kms molt dura. Veiem despertar el dia tot arribant a St. Quirze de Besora. A partir d'aqui el Bitxo i en Genís ens acompanyaran i ens donaran energia fins a l'arribada. Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu van caient sota un sol imponent i cadascú amb el seu patiment.
Hi ha hagut un moment en què el camí era un pedregam i on cada pas era
com trepitjar un llit d'espines, m'he mirat els meus amics i he vist
l'esforç de superació personal quan les coses no són fàcils. Ha estat un d'aquells moments que no es poden descriure..... Els has de viure.
L'objectiu principal és arribar. De Manlleu a Roda de Ter m'he ratllat
molt, sort del suport moral d'en Lluís que tota l'estona hem deia que
faltava poc...... tot rient per sota el nas. A mida que guanyàvem metres i Kms l'ambient de festa es feia notar.
La gent ens miraven i molt sorpresos ens preguntaven:
Vosaltres veniu d'Ulldeter??
Si.... Llavors era un esclat de felicitacions i admiració.
Aquest moment és màgic doncs t'he n'adones del que realment estàs fent i a un mateix li costa de creure.
Reflexió: Aquesta marxa/cursa ens ha fet veure "l'estrella", però estem molt contents d'haver-la acabat.
Voldria felicitar molt especialment i un per un a:
La Carme per aconseguir la seva primera 100 K, "ningú sap del que és capaç fins que ho intenta".
La Mª Carme Tuneu per la seva segona de 100K, "sap que una marxa de resistència és com la vida, en els moments més baixos s'ha de seguir".
I en LLuís Tuneu, pare de la Mª Carme.... I crec que una mica el pare de tots els qui compartim alguna aventura amb ell. La seva presència et dóna molta seguretat i confiança. Gràcies a tots.
Felicitar a organització, voluntaris i tothom qui d'alguna manera o altre hi ha participat.
Més fotos: LamarxaCatOsona
Croniques amigues:
Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.
Hola Pere, cada cop que passo perqui hem donc compte de la superacio personal que te cadascu, del que es capaç la persona amb uns objectius molt clars. Enhorabona a tu i tots els teus companys!!
ResponEliminaGràcies Patrick, i gràcies per fer-hi un cop d'ull de tant en tant. Ens veiem.
Elimina