MARATÓ SALVATGE ST. HILARI SACALM 2012/Classificacions. Publicat per Jordi Alsina 4/03/2012.
Crònica de Jordi Alsina.
Hola amics, diumenge 4 de març vaig tindre la sort de ser un dels participants de la Marató Salvatge de St. Hilari Sacalm.
Em planto a St.Hilari amb l'amic i company d'aventures en Manel Antunez, un dels millors fisio. I a última hora amb en MiKel un "tiu" molt "ben parit" i corredor del Matxacuca.
Segona vegada que participo a la Marató i amb molt bones sensacions.
El recorregut fantàstic, amb gran desnivell però assequible, alternant pista i corriols molt tècnics per a mi.
Els avituallaments bastant bé, però sobre tot......el plat d'arròs i botifarra a l'arribada.
 |
| Amb el meu germà |
Sempre em sorprenen les persones que fan el circuit amb btt pujant i baixant aquells corriols tan imponents, si ja és difícil fer-los corrent encara ho és més fer-ho amb bici.
Un dels millors moments de la cursa va ser poder compartir uns Kms amb l'Olga Manko. QUINA DONA!!. Quin poder de ment que desprèn,!Molta Sort Olga amb tot el que facis!.
Per acabar... en Pere el meu germà lesionat, sé les ganes que tenia de la Salvatge, de tota manera és com si hagués estat al meu costat.
Reflexions: No entenc com una Marató de Muntanya de Qualitat com aquesta té tan poca participació.
I acabo el post dient que tots els començaments són difícils, però si hi poses moltes ganes, surten resultats sorprenents.
P.D: No vaig poder fer fotos.
CLASSIFICACIONS: Cursa deMuntanya 42 K
Mes info: Consell Comarcal de la Selva.
Salut.
Gràcies Jordi pel compliment, no serà tant! La meva admiració per tu i en Miguel, per que teniu un parell!!!!!!!!
ResponEliminaMentres feia la mitja Salvatge ( encara sóc un principiant en aixó de córrer per muntanya ) vaig tenir moltes sensacions: de l'éxtasi inicial, vaig passar a la preocupació en les primeres pujades quan hem quedava enrera dels companys, més tard, la desesperació era abrumant quan no avançava res més que uns pocs centímetres a cada passa, vaig patir quan començaven les rampes a les cames, vaig trobar-me en solitut quan lluitava contra mi mateix en mig de bosc, vaig tenir ilusió quan anava veient ja les cases del poble a l'arrivada, finalment vaig tenir satisfacció peró alhora desesperança quan vaig sentar-me a descansar amb el meu entrepà a la mà!!!!! Dels milers de pensaments que vaig sentir passar pel meu cervell durant la cursa aquest en són uns quants, deu me'n guard el comentari que posaría si hagués fet els 42K!!!!! La conclusió de la meva primera experiència en la mitja-muntaña, i en una mitja-marató és que s'ha d'entrenar més i millor per aquest tipus de reptes, pero que malgrat tot, QUÉ MACO AQUEST ESPORT I QUÉ MACA LA MUNTANYA!! Com he llegit a molts foros: Salut i Km!!! Una abraçada Germans Alsina!!!