IV SORTIDA CAKO AL CASTELL DE SOLIUS 30 Maig 2011
Doncs no m´havia oblidat pas, el dilluns 30 de Maig a les 8:45 nit, varem ser una bona colla a la sortida Cako pels voltants de Solius, que cóm diria en Carlus, la "Delegació del Baix Empordà" fins i tot va "reconquerir" el Castell de Solius.
Entrada al castell |
Varem tastar la tècnica de passar de caminar a córrer i córrer a caminar amb pals, com fer servir els pals davant els obstacles naturals d´aquest encisador entorn......Aprenent sempre aprenent.
Sembla que les urbanitzacions properes han aturat la invasió d´aquest lloc tant fantàstic. Situat en un turó que sobresurt entre el verd dels arbres i un munt de parets enderrocades. Entrem per una paret fortificada en molt bon estat, pugem per uns escalons picats a la roca, podem veure dues sitjes on hi guardaven l´aigua, i des de el cim es té una privilegiada vista de la Vall d´Aro, Massís de l´Ardenya, ....una joia que data del segle XI.
El castell |
Parlant de Cako dir que tot buscant informació per fer una xerrada sobre la tècnica, vaig contactar amb en Sergi Piquer, corredor i company, que un dia va decidir viure el seu somni....... la Marathon Des Sables,
Un noi que no dubte ni un moment en ajudar-te i compartir el que ha après del desert. A en Sergi li vaig preguntar si va fer servir els pals a la Marató Des Sables, i amb el seu permís, aquí va un trosset ric i valuós del que hem va dir:
Un noi que no dubte ni un moment en ajudar-te i compartir el que ha après del desert. A en Sergi li vaig preguntar si va fer servir els pals a la Marató Des Sables, i amb el seu permís, aquí va un trosset ric i valuós del que hem va dir:
Doncs si, efectivament vaig fer servir els pals, hi ha molt muntanyenc a Des Sables i és gent acostumada a moure´s amb pals.
En SERGI PIQUER |
Hi ha una anècdota d´un company de jaima, i és que a la 4ª etapa de l´any passat 80Km, un japonès li volia comprar els pals per 300eu.
D´altra banda jo personalment vaig haver de deixar un pal a un francès d´uns 50anys, que s´estava recolzant amb un troç de fusta que havia trobat, i et puc assegurar que des de que li vaig deixar ens vam fer amics fins al final de la cursa.
Escales picades a la roca |
Salut i molta feina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada