LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimecres, 7 de gener de 2015

TASTET D'EMMONA. 04/01/2015.

St. Joan de les Abadesses- Puig d'Estela- Taga- St. Joan de les Abadesses.
Distància: 27 Kms. Caminant. Ruta circular.
Desnivell: 1.800+ / 1880-.
Temperatura: 0º i 12. Vent del nord a estones.


Cinc amics de  diferent tarannà, feina i pensament, però que tenim el mateix objectiu al punt de mira... Gran Ultra de l'Emmona..... i com sempre apareix el fantasma de la por i els dubtes. Per sort o per ignorància, creiem que sabem a on anem.
* Sabem que la segona part d'una cursa d'alta resistència amb 172 Kms , 12.000 de desnivell positiu i 48 hores per acabar, la fas més amb el cap que amb les cames.

* Sabem que tot i estar molt preparats i entrenats física i psicològica, tot i portar una higiene de vida saludable.... pots tenir un mal dia, pel que sigui..... salut, família, treball, meteo.....
* I per últim sabem que sense ser uns experts en matemàtiques, la suma de Kms +distancia+temps+desnivell..... no ens surten els números. Per tant haurem de "córrer".
"Buenu" crec que...... si no ho proves no sabràs mai si ets capaç de fer-ho.
Anem a explorar sense presses l'inici i final d'aquest bressol de l'ultradistància d'alta muntanya a Catalunya.


Full de Ruta: 
St. Joan de les Abadesses a on qualsevol perfil és la imatge d'una cua de drac.  Resseguim el recorregut de la cursa en els seus primers 7,4 Kms fins arribar al primer "pepino", el Puig d'Estela.
Anem crestejant fins a l'espectacular Taga, han estat 4,2 Kms. Gaudim del cim durant una bona estona d'una de les muntanyes més belles per la seva estètica, mirador excepcional. Deixem el circuit de la cursa baixant fins a Coll de Jou.

FOTOS:


Trepitgem i retrobem  a Coll de Jou el circuit de tornada de la cursa, el que serán els últims 15Kms, travessant més d'un cop la Riera d'Ogassa  i sortint sense voler del camí original de la cursa més d'un cop també.
Arribem a St. Joan desprès de fer una pujadeta de 220 mts positius, que el dia de la cursa i amb 160 kms a les cames pot fer molt de mal.


Reflexiò:
Emmona, diuen que és una cursa per a "corred@rs de muntanya"...... Però, qui pot córrer amb aquests desnivells?? Potser 10 o 12 atletes professionals. Els que som de la "Tierra Media" a la primera pujada la farem caminant... i la segona....i la tercera... i l'última la farem com sargantanes si ens queda alguna articulació per moure.
Crec que farem molt de Cako.


Si fem un cop d'ull a la llista d'inscrits (gairebe tots ens coneixem), molts son caminadors, perdó "Grans Caminadors", devoradors de muntanyes, és molt paradoxal tot plegat.
Noi@s HAUREM D'APRETAR, D'ENTRENAR I POTSER VOLAR per  guanyar a aquest Goliat!!

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada