LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 7 de juny de 2014

QUIXOTE LEGEND ULTRA TRAIL. 2a ETAPA. 31 DE MAIG 2014..

QUIXOTE LEGEND ULTRA. 2a etapa.

Cursa  Trail Runnning per etapes de 3 dies amb 154 Km i 8.220 +.
LLoc: Sierras de Alcaraz i Segura. Albacete. Dies: Del 30 de Maig al 1 de Juny de 2014.
2a etapa: Villaverde de Guadalimar – Yeste. 57´5 Km. i 3.360 m.+
Semi- Autosuficiencia amb 2 AV.
Temperatura: De 10º a 17º. Fred, tempesta elèctrica, boira, pluja.
Temps: *Cris i Jordi Jprix: 10:31 . *Carme i Pere: Tallats a Km 41.


2a etapa: Villaverde de Guadalimar – Yeste. 57´5 Km. i 3.360 m.+

Amb la Carme ens vam inscriure a la Quixote sabent que els temps de pas del segon dia eren molt difícils de superar per a dues "tortuguetes" com nosaltres. Les matemàtiques no fallen, desnivell, distància i ritme.... però en llarga distància tot és possible i si no ho probes no sabràs mai si et capaç de fer-ho.

M'hauria encantat escriure aquesta etapa, adjuntant al final una foto entrant a meta ..... però no serà així. En canvi, aquesta crònica té el seu propi final feliç, i la seva pròpia foto, i en ella no estic sol, sinó amb la meva dona i dos grans amics.


Avui la sortida és a les 8:00h, és la etapa reina, per sort hem dormit molt bé, a les 6: 30h esmorzem com sempre amb Mònica, Cris, Marc, Jordi... i cap a la sortida. El director de cursa diu per megafonia que avui és obligatori, buff, guants, gore i winstoper, tindrem tempesta.

Foto de noies i sortim a bon ritme i de pujada. La motivació i els ànims son molt alts perquè les cames estan perfectes desprès de l'etapa d'ahir.
Deixem enrere Guadalimar i encarem la primera pujada molt comode pel mig de boscos de pins i amb unes vistes impressionants.


Baixem a bon ritme i arribem al primer punt de control Collado Ternero Km 23.5, molt contents doncs entrem dins el temps de tall. En aquest punt de control hi ha corredors que arriben molt tocats i no els deixen passar, no és el nostre cas i ens ho diuen, "se os ve muy bien pero tened en cuenta que hay 6km de desnivel vertical y en la cima a 1.870 mts hay tormenta". Gracias lo intentamos.  Tenim davant nostre un bon pepino, el Pico Mentiras.

Els millors voluntaris!!
Pugem a ritme mentre el cel es va tancant molt depresa i comença a ploure, ens posem el Gore i parriba, comencem a sentir els primers trons mentre la boira ens ve a buscar i de sobte..... els llamps, uns cauen lluny i d'altres de ben a prop, estem dins d'una tempesta elèctrica i per seguretat desconnectem el gps i pleguem els pals.

La pluja, el vent i la boira s'han aliat en aquest camí cap al cim que combatem amb el cos i a cada passa amb molt d'esforç. Abans de negociar l'ultim Km vertical el camí es suavitza i un senyor de protecció civil enmig de llamps i trons ens anima a seguir, diu que ja ho tenim i parriba.


Penso que fa dos dies li vaig dir al meu germà que primer de tot seria tenir seny... quina ironia.... mentre l'aire gelat ens colpeja la cara i el fred cristal.lí ens ha adormit els dits.

Fem l'últim esforç per arribar a dalt i aconseguim fer el cim del Pico Mentiras amb un altre corredor, la boira no ens deixa veure el que han de ser unes vistes espectaculars mentre carenejem i baixem per terreny tècnic.

Baixem amb el peu a baix tot i el fang, podem veure el punt de control a 700 mts i escoltem l'estora com pita al passar un corredor, amb la Carme tenim un subidon doncs creiem que ho aconseguirem.



Arribem al punt de control d' Arguellite Km 41 amb la sorpresa que l'estan desmuntant i un noi molt educat i cap del CP ens diu: No podeis seguir....llegais con 5 minutos de retraso.....quedais descalificados i los km de hoy (41) no cuentan.... Insistim doncs ens trobem molt i molt i molt bé físicament.... NO.



La Carme s'enfonsa com un Titanic, mentre puc palpar com li arrenquen l'anima,  poques vegades he abraçat a la meva dona amb tanta intensitat mentre puc llegir cada llàgrima al caure dels seus ulls..... la impotència, la ràbia, moltes hores robades a la família, sacrifici..... per 5 minuts.

I jo, és la segona vegada que em passa i ho tinc molt assumit,  però quan passa..... fa mal.

Assumim i acceptem amb humilitat la decisió del punt de control, però no hi estem d'acord.

* 152 corred@rs de 200 hem aconseguit arribar fins el punt de control d'Arguellite Km 41.....a 150 els heu deixat passar menys a 2 (Carme dorsal 178 i Pere dorsal 177)..... por 5 minutos de retraso.

* L'escombra va arribar mitja hora després de nosaltres.

* Han arribat a meta  corredors fora de temps i no estan desqualificats....

* La muntanya no ha pogut amb nosaltres, les dures paraules d'una persona, si



El millor: A Yeste la cervesa i els anims de la Cris i en Jordi..... i un bistec que ha trigat més de 5 minuts a fer-se.

Ens quedem amb les bones sensacions, les cames estan com el primer dia, cap problema amb el menjar i l'aigua, i el més important no hem tingut cap lesió. I la Cris i en Jordi en quarta posició.
I ara a dormir que demà ens queda l'última etapa i aquesta Si que Sí, i la volem disfrutar a full!!!!


FOTOS 2a ETAPA:





Reflexió: Para los que toman decisiones en una carrera de "Alta Calidad" de 200 corredor@s deberia reinar la complicidad, la familiaridad, la humildad, ser más flexibles, el saber valorar el esfuerzo y superación de cada uno, aplaudirlo y animarlo......


CRÒNIQUES RELACIONADES:

QUIXOTE LEGEND. FOTOS.

QUIXOTE LEGEND ULTRA. 1a ETAPA.

QUIXOTE LEGEND ULTRA. 3a ETAPA.

TRACK WIKILOC. (desconnectat a 25 km pels llamps).


Salut, Feina i Gràcies per la Visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada