NAPAF A OSOR , GUILLERIES. 27/Nov/2011

Em creia que ho havia fet tot a muntanya.... o gairebé tot, que equivocat que estava!  A la NAPAF Reventa Frikis d'Osor preparada per en Lluís Vila Prat, 15 Cakos hem après a anar d'un punt a un altre del bosc en LÍNIA RECTA, sense corriols, sense pistes, sense camins.... Grimpant, travessant rieres, descobrint salts d'aigua espectaculars...7 hores assaborint cada segon i n t e n s a m e n t. Ara sé com pensen els senglars....Eh!! Torra!!

En Vila Prat ens va avisar ja dos mesos abans, que seria una napaf molt dura, que aniríem pel mig del bosc, que entraríem en boscos en estat pur, veuríem salts d'aigua gairebé mai visitats, els dos cims mes alts de les Guilleries...... I no ens ha fallat!  Lluís Vila Prat és sinònim de senzibilització amb l'entorn, de compartir el que coneix..... I també cal dir-ho, una mica salvatge!!

Qué és una NAPAF (No Apta Per A Frikis): És una Kedada CaKo(caminar/correr/pals) anàrquica (sense normes) però organitzada, en autosuficiència. El recorregut sol ser d'un grau de dificultat alt i amb desnivells importants, grimpades, ritmes alts......! és important dir que cadascú hi participa sota la seva responsabilitat.

St Miquel de Solterra o de les Formigues

Fitxa: Lloc :               Osor, Centre de Guilleries.

           Km:                 26.620

           Desnivell:         Positiu 1.250 / Negatiu 1280

           Temps:             7:40 h Total  /   6 h moving. 70% Fora camins.

           Temperatura:    4º i 14º. Sol.

           Asistents:         15

Recorregut: Són les 8h del matí i sortím d'Osor per pista a buscar la Roca de Cercenedes (951 m), espectacular balcó cap a totes bandes. A partir d'aquí pel mig del bosc i amb forta pujada fins a St. Miquel de Solterra o de les Formigues (1202 m), que és la muntanya més alta de la zona.

Ens avituallem i tirem cap avall, en línia recta i pel mig de les bardisses, anem a buscar amb fortíssima baixada la carretera d'Osor a St Hilari Sacalm, aquí i per tema temps/family ens deixen 5 Cakos.

Travessant la Riera d'Osor

Quedem 9 Cakos pensant que no hi podia haver res més "heavy" del que havíem fet fins ara.... Innocents! Baixem cap avall, travessem  la riera d'Osor..... Òstia!! que freda l'aigua!! I el corrent quasi s'emporta el "Bitxo", el gos dels Tuneu. Pugem i després forta baixada esgarrapant el terra...... I de sobte la part més súper guapa de la Napaf, dos salts d'aigua que et deixen sense respiració, un regal de la natura més salvatge... No hi ha paraules.

Anem pujant i baixant tot resseguint la riera, pel mig de faigs, roures i castanyers amos d'aquesta zona més obaga. Entre nosaltres regne  silenci,  com si aquest bosc verge ens estigués observant. Mentre ens barallem amb les bardisses i el soroll de trepitjar la fullaraca. Feia temps que no m'ho passava tan bé, i crec que parlo en nom de tots. La sensació és com si fóssim els protagonistes de la pel.lícula "Apocalipto", mentre era perseguit pels indígenes pel mig de la jungla.

Impressionant

Deixem la riera i amb forta pujada anem a buscar una pista. Tenim la muntanya de St. Benet  (1149m) davant nostre, però decidim no fer-la per temps. Així doncs tirem cap avall fins arribar a Osor.

Fer el cim de St. Benet serà l'excusa perfecta per tornar a les Guilleries. Aixo sí en plan FriKi, je je je!!!!

Protagonistes: Lluís Vila Prat (Patfhinder) amb un altre company. En Fran Izquierdo  amb un altre company. En Sando, l'Óscar Carrasco i els seus pares ( em trec el barret per als pares de l'Óscar: 72 anys i un estat de forma física envejable), en Josep Ventura, el comandant Torra, en Lluís i la Maria Carme Tuneu (els de Manlleu), el "Bitxo", la Carme (my wife) i jo. Tot un plaer compartir una Napaf amb vosaltres, i Gràcies a TOTS.

Recuperant

El millor:  TOTTTTTTT, no hi ha paraules per expressar un dia tan extraordinari. Per entendre un dia com avui res millor que llegir la crònica de la Maria Carme Tuneu.

Reflexions: Guilleries per a mi, és un territori on hi trobo l'experiència d'estar en un lloc tal com era fa molts segles enrere, Guilleries és un lloc que no per ser proper és més conegut. Fa olor a temps passat.

I com no, el millor avituallament en acabar, al Restaurant El Cor de les Guilleries, amb l'Albert i l'Olga. Una passada de macos aquesta parelleta!

Videos del Comandant Torra, Gracies Comandant.

El Bitxo

SALUT I FEINA.