LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dijous, 10 de novembre de 2011

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA 2011, Publicat per en Manel Tirado.

Crònica d'en Manel Tirado i Mikel Martinez.
6/ 11/ 2011. Visca la pluja, visca el mal temps!!! Visca la Cursa de Muntanya de Girona!!
Amb el teu permís Pere, en Mikel i en  Manel(que sóc jo) hem tornat a córrer amb el nom del nostre Club: "PEREPETERPAN". Amb quatre "bojos"més que  haguessin participat amb el nom del Club, hauríem fet podí!!!....Algun dia .....
De la cursa només  puc dir que si en PeterPan n'hagués escollit alguna per participar, segur que hauria estat aquesta. Molts participants varen poder reviure la seva infantesa,varem ser PeterPans per unes hores, i ara amb aquesta crònica sabreu perquè:

En Mikel(esquerra) baixant per un corriol....o és un rierol??
Animat per en Mikel a ultima hora ens inscrivíem a la I Cursa de Muntanya de Girona. Es d'aquelles curses que per la mala pinta que feia el temps, el cos et demanava de quedar-te a casa, però en el fons sabies que córrer sota la pluja podria ser una gran aventura. I així va ser  aquest diumenge 6 de novembre 2011, amb un mal temps imprssionant (pluja, aigua, pluja i més aigua),però en Mikel i Manel ens vàrem presentar a la sortida.


A la sortida les més de 500 persones que hi havia uns fent 11Kms i els altres 23Kms, no sabien com guarir-se de la pluja, sota els tendals i els arbres tot era ple de corredors.
Tothom es preguntava què seria millor calçar-se , si màniga llarga, pantaló llarg, impermeable, vambes gore-tex...... A mi el tema material no em preocupa.....continuo amb les meves forcaz 50 de 14 eu i màniga curta a tope  igual que en Mikel. 



Donen el tret de sortida i tothom a córrer desesperats cap a una de les millors curses que he tingut el plaer de participar. Va ser increïble. Al principi tots miravem de no trepitjar les basses i caminar per on menys fang hi havia. Per sort pujant al Castell de St. Miquel queia tanta aigua que el camí no relliscaves, doncs el fang havia marxat. Una altre cosa será a l'ultima baixada, la dels Angels.



La pujada a St. Miquel tot eren flors i violes sota una gran i descomunal pluja però amb bona temperatura. Tothom teníem molt clar que el temps ja no canviaria, i a St. Miquel havíem de decidir si fer el recorregut curt o llarg. Per sort, vaig triar el llarg, i a partir d'aqui igual que en una "peli" d'acció va començar la gran aventura. Baixada del Castell molt tècnica i fantàstica. 


A partir d'aquí passant de trepitjar el lloc més sec, a "saco" amb les basses. Tal com píntava el camí era millor ficar el peu dins les basses o rierols que intentar passar per la fullaraca o el fang. Rierols que baixaven plens d'aigua de les Gavarres, en alguns trams l'aigua arribava fins a la cintura.



El recorregut en molts trams coincidia amb el curs fluvial,(l'organització quan va planificar el recorregut, potser pensava que seria sec). Ara imagineu el que va ser aixó durant metres i metres caminant per dins l'aigua, BUAFFFF!! BESTIAL!!! 



A partir d'aquest punt tenies la sensació d'haver retrocedit en el temps, doncs estic segur que l'aventura que estàvem vivint tots els participants ens va traslladar a reviure flashos de l'infantesa, doncs varem fer el que molts no havíem fet ni de petits.....anar corrents, saltant a tope per rierols, pel fang, caient a terra i aixecant-se plens de fullaraca....ajudant als companys i rien quan aquests tornaven a caure. I veies que en comptes d'aixecar-se ràpidament s'esplaiaven a dins l'aigua (què més donava ja) el que no feia tanta gràcia és quan es treien els MP3,i 34, mòbils, càmeres i d'altres estris electrònics fets malbé per l'aigua i fang. Per sort sense cap lesió important per a cap corredor.


A falta de dos quilòmetres per arribar als Àngels hi ha un tram de 50 metres en el qual ens creuem amb els corredors que van al davant i justament allà( es dóna una circumstància que ni en la més remota coincidència doncs jo vaig pel quilòmetre 12+1 i ell ja va per  el 17 aproximadament. TREMEND!!


Doncs res, a la baixada dels Àngels em poso els auriculars i a tope fins a Sant Daniel amb OFFSPRING!!
Mikel com sempre fora de tota previsióqueda el número 74 amb 2:30, increïble!! I a més sabent que ha tingut un greu problema baixant que l' ha fet aturar més de tres vegades i sortir de la cursa per endinsar-se al bosc.
Ha estat una mala jugada. A ell l' esforç bestial li afecta a l'estómac, a d' altres els fa vomitar i a d' altres, com a mi, se'ns enrampen les cames. Si no hagués estat per això potser hauria baixat 15".




Val a dir que a la sortida a en MIKEL li he presentat alguns companys meus que fan anys que corren i que tenen bones marques...Tal ha estat el cas de TONI CUESTA i PEP BLANCO, uns bons col·legues i bons corredors que fa pocs mesos que han canviat les curses d' asfalt  per les de muntanya. 

Van fer un extraordinari temps i van anar una estona amb en MIKEL. Tots tres unes autèntiques màquines.

També vaig poder coincidir amb un gran col·lega dels meus inicis fa moltíssims anys en curses de muntanya:l' IÑAKI MARISCAL. Com a bon basc és una bèstia tremenda a l' igual que en JOAN GARCIA. Són dos col·legues amb els quals vaig participar a la segona i última edició dels 100quilòmetres de Banyoles( Pioners de les ultres,fa més d' una dècada). Tots tres vàrem anar en conjunt, fins a la mala pasada de l' Iñaki als Àngels a on, al igual que en Mikel, l' estómac li va jugar una mala pasada havent d' aturar-se força estona.
Particularment pensava que el meu últim temps estaria més enllà de les 03:45 hores i m'ha sorprès haver fet 02:59". No entrava en les meves previsions...penso....que quant més dura la història més em motivo.


En resum, cursa super recomanable per a l'any vinent. Això sí! jo només participaré si les condicions meteorològiques pinten com les d'aquesta edició o pitjor.
És una sort organitzar una cursa com aquesta. Com a organitzador ets sabedor que la cursa ha passat la prova de foc del mal temps i que aquesta circumstància meteoroloògica l' ha fet insuperablement atractiva. Aixó ha de motivar els organitzadors. Fent-los sabedors que a partir d' ara, faci el temps que faci la cursa es podrà dur a terme, coma mínim amb la participació dels bojos que hem tingut la gran sort(pel temps) de participar en aquesta primera edició.

Manel i Mikel junts en una altre cursa.


Després de curses com aquesta te n'adones que si no fas el que pretens és per la teva pròpia decisió, no pas per la teva limitació,doncs estic veient que pocs límits tenim els que ens plantegem aquestes rucades. Rucades fantàstiques i que només poden gaudir les persones que seguim PEREPETERPAN, que som simples participants i que només pretenem dos reptes: el primer per damunt de tot es el de disfrutar de la cursa, segon ser partícip de l' aventura i acabar dignament encara que sigui fora de la cursa o fora de temps...Però això si, acabant dignament i ficant-ne una més al cabàs.
Crònica de: MIKEL MARTINEZ i MANEL TIRADO

1 comentari:

  1. Manel, ets el meu ídol. Ets la prova que el hábito no hace el monje i que amb una espardenya i quatre canyes pots conquerir la lluna.
    Ànim i a continuar així.

    ResponElimina