PerePeterPan

Les 8h del mati, a fora 0º,fa molta fred, la Maria ens mira i se li dibuixa una pregunta a la cara (perque no ens quedem a casa???), la resposta , la Carme i jo la tenim escrita als ulls,(els ulls brillen quan et sents viu, ni que sigui per fer 10Km),així doncs la Maria ha sigut la primera en esmorçar i vestir-se. A les 9h ens posem a la carretera , no hi ha transit, els camps  estan glaçats,  el cotxe li costa tirar endavant, i si que per un moment penses en tornar a casa, però arribant al poliesportiu de Llagostera, impressiona veure tants de cotxes i gent  amunt i avall (i amb malles curtes !! la ostia quina fred!! ). Fem l´inscripció tot saludant a molta gent coneguda, l´excusa de tothom es fer baixar els torrons,el dorsal val 10eu, que paguem molt a gust, doncs ens donen un buff super xulo. Aquest any hi han dos recorreguts un de 5Km i el de sempre de 10Km, fem el llarg i decidim sortir caminant,(per els corredors la sortida és a les 10...

Aquest post es sobre la malaltia que s´ha instal·lat al meu cos, doncs és una gran desconeguda en els homes, en cap cas vull crear una sensació de "ay pobret", ben al  contrari. Desprès de limitar-me en moltes coses, un aprèn a valorar i gaudir molt més de les coses mes simples del dia a dia; despertar-se al mati, treballar, fer un cafè........Ara mateix es com si el meu cap fos un motor Ferrari i  estigues dintre d´un cos semblant a  una furgoneta rovellada dels anys 60. Un article d´una revista diu: La osteoporosi es una pèrdua paulatina de la densitat òssia, que a la vegada incrementa el risc de tindre algun tipus de fractures, les fractures mes inmediatas es localitzen a les vertebres, doncs són els ossos mes febles. Al nostre país  hi han 2 milions de persones amb osteoporosi, 500.000 són homes. Actualment s´estan fent estudis , un d´ells a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a 100 malalts de osteo i fractura per aplastament vertebral, mi...

Abans de res, felicitar l´ognitzaciò, voluntaris, i en concret l'equip d'en Quico per la feina que comporta fer una cursa tant super guapa com aquesta.   Els objectius del cap de setmana: les 6 hores de Calella, o be anar a la Marató de Muntanya de l´Ardenya. Pero, una proposta del club Matxacuca , per anar a fer d' escombra i anar desmarcan el recorregut. Dit i fet, veure la cursa anant  darrera de tot i desequipant el camí, sonava a repte. A més la Carme i la Tania no varen dubtar en inscriure´s per fer els 42Km caminant tot i que donaven 8hores per fer-la.   La cursa té 3 recorreguts 42Km, 21Km, i 10Km. Les protagonistes indiscutibles de la Marató son la Carme i la Tania, sabien a on anaven, coneixien el desnivell 3.400mts desnivell acumulat i la feien caminant ( doble merit). Són les 8:30h  i donen la sortida de la marató, la Tania i la Carme amb els nervis a flor de pell, surten caminant, però ja marcant un fort ritme, no fa molta f...

Abans de res, felicitar el Centre Excursionista de Blanes per deixar-nos gaudir d´aquest magnific recorregut , en el que no et podies perdre , doncs desprès de passar un senyal, ja veies l´altre, els avituallaments molt espléndits i els seus voluntaris "maitres" d´hotel de 5 *****, Gr à cies. L´excusa perfecte per anar a dinar  amb els col.legas de curses i famila aquest diumenge, era anar al Passafred de Blanes, i realment sí varem passar fred, però nomes fins a les 8h, en que donaven el tret de sortida. En Bernat, Andreu, Quim i Sergi la fan corrent, i la Maria, la Vanessa, la Carme i jo caminant. El recorregut basicament puges i baixes a tres turons, el primer el Turó del Vilar, fins aquí el gruix dels corredors ja no es veien, i els caminadors ens començàvem a estirar,  més endavant el camí es partia en dos , un pels que feien 23Km i d´altres 12Km, nosaltres fem la llarga. De seguida  ens trobem el 1e avituallament, i aquí decideixo anar a un ritme més fo...

Com aquell que fa cua per entrar al cine, a les 4h 30¨de la matinada,  la Tània, la Carme, l´Ultraquim i jo, amb un fred que pela, pujem a l´autocar que ens portarà a Rupit, doble ració de fred,tot esta glaçat, i encara tens més fred quan veus corredors amb malles curtes,que valents WHOOOOAAAU. La pujada fins a Can Rajols et fa entrar en calor, a L´Avenc et sents el protagonista d´un quadre que té vida, gaudir de com es desperta el dia amb un llençol de boira als teus peus és impresionant, amb tot l´entorn de Guilleries que t´abraça, toca baixar fins a la Riba, sota aquest llençol de boira, una passada,aquí ens trobem amb l´Andreu que fa la marxa corrents, creuem el Pantà de Sau,mentre en Quim que el coneix tothom, fa de relacions publiques,Quin Tiu!!! i pugem les famoses escales, que la Carme els hi tenia tanta por, que molt encostipada va tirant prou be. Arribem a Vilanova de Sau i Salt de la Minyona (meitat del recorregut 21.5 Km),la Tània que es la seva primera veg...

La Carme vol fer la Rupit-Taradell , no vol patir a l´hora de fer desnivell. La Rupit té uns 1250mts+,  i unes escales que no s´acaben mai, al pantà de Sau.... Ahir a la tarda varem decidir sortir del Pasteral i pujar la carena que va resseguint el riu amunt fins al Pantà de Susqueda, passant per St.Gregori. Els 10 primers Kms són de pujada i el desnivell és d' uns 950mts+, en total varem fer uns 23Km,(segons la senyaliyzació marcada), i el temps 4h30minuts, en plan " Cako"(caminar/córrer), i buscar bolets. Sensació guapissima veure quan  a mig camí  es fa de nit, no hi ha cap masia habitada, cap poble en 10Km, sensació de solitud, però no!!, ens acompanyen els sorolls de la nit, l´oide pren una altre dimensió; l´aigua en caure per un marge, els ocells de nit, fressas estranyes....Uns ulls brillants d´un animaló ens vigilen des d´un marge, sembla una guilla. No tenim gps,  tot i estar ple de camins, pistes i corriols ens hem...