EVERESTING A LA SALUT. 21/05/2022.

Els que varem "aprendre" a l'EGB (anys 70), el mestre ens castigava amb un boli i uns papers.... havíem d'escriure 100 o 1.000 vegades (depenen del càstig) una frase que sempre començava igual "No tornaré a fer ..." "No volvere a..."

No cal dir que gràcies a aquells meravellosos càstigs, som una generació mentalment molt tocats, estem molt fatal i som dignes candidats com a actors de pel·lícules tipus el Silencio de los Corderos o Psicosis.

Bé, que té a veure l'EGB i els càstigs amb l'Everesting la Salut.

El MESTRE és en Jordi Vidal, el BOLI són unes vambes i el PAPER és la Pujada a la Salut, el càstig l'hem triat cadascú dels 63 "alumnes" (corred@rs), pujant i baixant a la Salut les vegades que cadascú s'ha imposat.

Vés per on que hi ha una cosa que no ha canviat en 50 anys, la frase és la mateixa: "NO TORNARÉ A FER-HO..."

3a ed. EVERESTING LA SALUT:

St. Feliu de Pallerols. 63 atletes. 176 Pujades. Total des+: 96.800 mts.

El Repte Gran i original és pujar i baixar al Santuari de la Salut des de St. Feliu de Pallerols 16, 5 vegades en un màxim de 24 hores.

La Salut

Cada pujada té:

540 metres de desnivell +. Total 8.900 (que té l'Everest)
2,6 km de pujar i 2,6 de baixar. Total: Total: 85,8 km.

En Jordi Vidal, en Francesc Martin i en Sergi B, han aconseguit el repte començant a les 4:00 de la matinada i acabant a les 21:00.

La resta de "mortals" hem fet el que hem pogut.

Un servidor escrivia la primera pujada cap a les 9 del matí, i al costat de la Maga hem fet 8 pujades.

Duresa, les tres primeres pujades s'han fet molt bé, a partir de la quarta apareix la fatiga muscular, qui li mana senyals al "cocu" que limiti l'esforç.

Calor, el protagonista principal, 35 graus que han fet molt de mal, havíem de gestionar una bona hidratació del cos en tot moment, les armes per afrontar els cops de calor han estat les fonts d'aigua, una al km 1 i l'altre a la Salut.

Ment, les dues últimes pujades les acabo amb la ment, el cos està estripat i és la ment i la motivació qui fa moure les cames.

Després de 12 hores, 42 K, 4.500+ i mil anècdotes acabo l'última pujada. No hi ha hagut medalles, ni pòdiums, ni diplomes... no feia falta... només cares somrients i una agradable xerrada davant d'un vas de cervesa.

EL MILLOR: Compartir moments i conversa amb en Norbert (un gran lluitador), en Jordi V, en Francesc M i en Sergi B (Makines de travessar muntanyes) i.... les amigues de viatge la Carme, la Maga, l'Eva i la Tània.