L'ALTRA CARA DE L'ULTRA TRAIL.17/07/2021.

Una Ultra Trail com a la vida són moltes batalles, amb victòries i també amb derrotes.

En aquest post només es pretén fer un parell de reflexions sobre el món ultra actual.

Podríem escollir qualsevol ultra del món, escollim la Val d'Aran by UTMB, com a un exemple qualsevol.

La cara més mediàtica, positiva, alegre, satisfactòria, la que surt a la tele és, sens dubte, creuar l'arc d'arribada i tocar la campana.

Foto compartida SergiColome VdAby utmb

Però i l'altra cara?... Ningú en parla i costa molt fer una reflexió del costat de la "creu", i vés per on que una derrota o un fracàs ens pot ajudar i molt.

Per veure un resum de com ha anat una Ultra, només cal donar un cop d'ull als resultats i als números de les dues curses més llargues de la Val d'Aran by UTMB són aquests:

VDA 162Km

Línia de Sortida 940 corred@rs

Finishers: 475

*Retirats: 466

CDH 105 Km

Línia de Sortida: 951 corred@rs

Finishers: 619

*Retirats: 332

 Són molts retirats... Que ha passat?

*Reflexió pels org de totes les Ultres:

Recordo les meves primeres ultres (100k) a la primera dècada del 2000, gairebé totes les ultres t'enganxaven amb una famosa frase: 

Es pot fer caminant a ritme amb breus parades.

Només hi havia un temps de tall, o bé no n'hi havia.

Ara és a l'inrevés, està ple de temps de tall, vas angoixat tota l'estona pensant en si podràs passar al següent. 

Els primers kms, en els temps de tall has de córrer molt i això et desgasta físic i mentalment, doncs estem parlant de fer 160 o 100 km a on  tu caminaràs molt.

Foto compartida VdA by utmb

Per tant org, uns mesos abans agafeu un parell de caminad@rs experimentats i que facin el circuit caminant a ritme amb breus parades i obtindreu una lectura fiable dels temps de tall.

I així aconseguireu que molts més corred@rs/caminad@rs se'n vagin a casa amb un somriure després d'haver tocat la campana.

* Reflexió pels Ultrerus:

De petit, amb els amics al pati de l'escola, jugàvem a saltar escalons de l'escala del "cole". Primer un, desprès tres a la vegada.... cinc, sis i em "cardava" una hòstia, l'instint em deia que fins aquí... Llavors hi havia el "Kilian" dels escalons que en saltava 9 de cop.

Vull dir que siguem progressius abans de fer 100 o 160 km. Conec gent que volen "córrer molt, molt aviat" i es "carden" una hòstia darrere una altra per ser poc realistes a l'hora de fer una inscripció.

Per tant.... Surt a la muntanya més propera de casa, el pitjor dia, fes moltes hores, experimenta, surt amb fred, amb calor, de nit, sempre amb un As sota la màniga....

I una vegada a casa et preguntes si estàs preparat per afrontar el que acabes de fer multiplicat per quatre.

En fi, aprenem a escollir on ens posem per "disfrutar", perquè és una pena veure la gent recollir els trastos i marxar cap a casa totalment dessolats.

Per acabar:

 

*Una altra "creu" de la Vald'Aran UTMB ha sigut la intoxicació que han patit més de 200 corred@rs, amb febre, vòmits, diarrea i, fins i tot, hospitalitzats. 

La organització ho està investigant (questionari oficial) i els corred@rs afectats ho expliquen en aquest enllaç.

* Moltes Felicitats Jordi Gamito 3er de 162km.

Foto compartida Val d'Aran utmb

Sabeu aquella frase?.. El fracàs derrota a un perdedor, peró inspira a un guanyador

Salut, Feina i Gràcies per Entrar !!!!