MIRALL INVERS. 20/07/2025.

Entro dins la cafeteria i un cop dins escullo la taula de la finestra. Camino enmig d'un passadís de taules,  sense mirar ni ser admirat. Ningú s'ha fixat en mi, ningú s'ha fixat que avui m'he posat el millor de l'armari.

El sol radiant entra per la finestra i em colpeja la cara, quasi no puc ni aixecar el cap, com aquell que fa una reverència, la llum em cega la vista i no en sóc l'únic.

   

Aixeco la mirada i veig la noia de la terrassa, el sol exultant de primavera travessant la pergola l'atrau com un imant, els cabells daurats són més daurats i brillants. No la conec, no l'havia vist mai tot i que em recorda a algú ben proper.

Els seus moviments discrets, alegres denoten un cert aire de felicitat i ganes intenses d'assaborir la vida.

Ho diuen les seves mans sinuoses quan a través dels seus dits dibuixen divertides líneas damunt la taula, ho diu la seva mirada que es fon enmig de la brillantor de la terrassa.

El cambrer li ha portat el que havia demanat, una infusió de fruits vermells amb mel. Tal com un ritual, flairant les olors d'aquelles beneïdes herbes, escoltant la precipitada caiguda de la mel esquitxant el platet, i tancant els ulls tot assaborint el primer glop mentre baixa suau per la gola... La portaven a un altre lloc, no sabia on, però li agradava.

La noia de la terrassa va treure un llibre, el va acariciar, va passar les pàgines ràpidament, un somriure al seu rostre denotaven que el llibre era nou... "Quan acabi aquest me'n compro un de Mercè Rodoreda", va pensar.

Vaig  apartar la vista de la noia de la terrassa uns instants i quan vaig tornar a alçar la mirada... Ja no hi era, ni ella, ni la tassa, ni el llibre.

Llavors el cambrer em va portar el que havia demanat.

-La seva infusió, que vagi de gust.

Vaig obrir la tapa d'una infusió de fruits vermells amb mel. Tancant els ulls i assaborint el primer glop mentre baixava suau per la gola... Em portaven a un altre lloc, no sabia on, però m'agradava. Vaig treure un llibre, el vaig acariciar, vaig passar les pàgines ràpidament, un somriure al meu rostre denotava que el llibre era nou.

A la tapa del davant s'hi llegia: Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.

Salut, Feina i Gràcies per Llegir!!