LA RIUDELLOTENCA. CURSA DE ST.ESTEVE. 26/12/2018.
Lloc: Riudellots de la Selva. Girona.
Distància: 7 Km.
Temps Pere: 32:30. Jordi: 29:00.
Hora: 10. Clima: 14º.
Inscrits: 350. Ed: 20.
Amb en Jordi "brother" triem una cursa que l'any passat em va encantar.
Discreta, familiar, ràpida i meravellosa.
No competeixes contra la tirania del crono.
No competeixes contra gaires amics, veïns, gent del club... Gairebé passem desapercebuts.
No competeixes contra gaires amics, veïns, gent del club... Gairebé passem desapercebuts.
Competim, sí, amb desconeguts, i això és extraordinari.
CURSA / SENSACIONS:
Sortim del poble disparats com una bola de Pinball.
Travessem unes naus en baixada i per asfalt mentre la respiració es dispara.
Prenem un corriol de terra i m'enganxo a un grupet de 6 corred@rs
De sobte noto que el grupet baixa el ritme i no ho entenc, serà que no hi ha quitrà, no ho sé.
Òstia, em sento bé i intento córrer com els bons, amb l'esquena recta, bracejant, l'únic que no puc fer són grans gambades... Que hi farem, sóc de cama curta.
Però em sento com el millor corredor del món mundial i avanço el grupet, fins i tot el deixo enrere. Ja veuràs Pere quin pet que foteràs, però no, em sento bé, corro bé i noto la felicitat absoluta.
Arribem a la temuda pujada de carretera al Km 4 o 5, la fem amb dignitat, sabent que després planeja i arribem al poble de baixada.
La màquina que vol més betzina, vol més llenya, vol més gas, vol més de tot... I jo, li dono.
Disparo l'última bala de la recambra, al punt de mira l'arc d'arribada amb pujadeta inclosa.
32 minuts i 30 segons de felicitat, bones sensacions i sense patir.
 |
| Amb el brother |
 |
| Amb "vells" amics |
CURSA / SENSACIONS:
Sortim del poble disparats com una bola de Pinball.
Travessem unes naus en baixada i per asfalt mentre la respiració es dispara.
Prenem un corriol de terra i m'enganxo a un grupet de 6 corred@rs
De sobte noto que el grupet baixa el ritme i no ho entenc, serà que no hi ha quitrà, no ho sé.
Òstia, em sento bé i intento córrer com els bons, amb l'esquena recta, bracejant, l'únic que no puc fer són grans gambades... Que hi farem, sóc de cama curta.
Però em sento com el millor corredor del món mundial i avanço el grupet, fins i tot el deixo enrere. Ja veuràs Pere quin pet que foteràs, però no, em sento bé, corro bé i noto la felicitat absoluta.
Arribem a la temuda pujada de carretera al Km 4 o 5, la fem amb dignitat, sabent que després planeja i arribem al poble de baixada.
La màquina que vol més betzina, vol més llenya, vol més gas, vol més de tot... I jo, li dono.
Disparo l'última bala de la recambra, al punt de mira l'arc d'arribada amb pujadeta inclosa.
32 minuts i 30 segons de felicitat, bones sensacions i sense patir.
Felicitar a l'equip de voluntar@s i directors de cursa que ens han regalat una part del seu temps, perquè uns quants gaudissim d'una matinal fent esport a Riudellots de la Selva
TRACK WIKILOC
WEB DE LA CURSA
Salut, Feina i Gràcies per Llegir!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada