CAP DE REC. MARXA. 10/06/2017.
Lloc: Refugi Cap de Rec. Lles de Cerdanya.
Distància: 52 Km.
Desnivell: 5.200 total.
Fet amb: 11:59 h. Segons Garmin.
Temperatura: Sol i Calor. 15º i 30º.
Organitza: Club Muntanyenc St. Cugat.
Organitza: Club Muntanyenc St. Cugat.
Tothom en parla meravelles, i com que no l'havíem fet mai, amb la Carme triem la Cap de Rec per:
Pel preu, 35 e. Fer un circuit de qualitat d'alta muntanya amb dues grans pujades.
Per conèixer el refugi on va créixer i es va forjar en Killian Jornet.
Per disfrutar sense gaire estrès d'una marxa a ritme de la cançó d'en "Frankie goes to Hollywood".... RELAX.
Val la pena fer 3 hores de cotxe un divendres a la nit, dormir poc, molt poc o gens per aixecar-te el dissabte a les 4 h del matí per anar a fer la Marxa Cap de Rec?
SÍ, sens dubte, SÍ.
Espectacular, impressionant, idíl·lic, meravellós.... Falten paraules belles al diccionari per descriure el preciós paisatge d'aquesta marxa.
LA MARXA / SENSACIONS:
Una descripció molt detallada la teniu al Web aquí.
La meva; Arribo a la sortida cansat i esgotat, potser per la feina del dia a dia, per la falta de descans, pel que sigui.
"Son Goku" s'ha quedat sense força i les boles de drac Z estan descarregades. Per tant, si he acabat la Cap de Rec, no ha sigut per tirar de cames o de cap, ha sigut per tirar d'un parell de boles anomenades "collons".
La sortida amb música de Phil Collins i en dolça baixada, que més podem demanar.
La Cap de Rec es reparteix el desnivell en dues parts o pujades.
La primera pujada té uns 1.000+ i comença abans del primer av Can Jan de la Llosa. Una pujada de 14 Km que es deixa fer bé fins al Port de Vallcivera i refugi de l'Illa. Porta d'entrada a la Vall de Madriu i Andorra.
El territori de caràcter alpí amb els seus llacs i cims és d'una bellesa extrema.
Baixem... I baixem i baixem uns 14 Km de baixada, "madre mia", fins a l'av principal a la Font de la Closa, fent el "petit " Coll Jovell entremig. Amb 30° i sota la canícula de l'hora més calorosa, ens avituallem.
La segona pujada, l'amic Francisco m'adverteix que ara ve la part més dura.... En diuen "La gran Pujada".
Baixem uns 300 -, amb Andorra la Vella als nostres peus, per iniciar els 1.365 mts + en 7 km d'aquest pepino.
Per sort, en Toni, un caminador expert ens dóna un parell de consells per afrontar-la amb dignitat.
 |
| Inici de la "Gran Pujada" |
Amb el bell soroll musical de la força de l'aigua baixant, anem pujant a poc a poc. Ens aturem per refrescar el cos en una font.
A mitja pujada i davant la mirada atònita de la Carme, entro dins l'aigua d'un gorg vestit i amb la motxilla, el millor recuperador per afrontar la calor.
Arribem al Coll de St. Vicenç 2.577 mts, fi de la Gran Pujada, sabent que ja tenim la Cap de Rec a la butxaca.
Passat el refugi Estanys de la Pera i una pista molt i molt llarga, segellem els 51 Km de la Marxa al costat d'uns bons amics, la Berta i en Jordi.
El Millor:
* La Carme tirant del carro.
* Compartir Kms, rialles i penúries amb la Maga, Berta, Jenny, Carme, Jordi, Carles, Loren, Mikel, Lluis T i Francisco d M, sens dubte, el millor.
El Pitjor:
* A l'av de la Font de la Closa no hi ha aigua "embotellada", s'ha d'anar a la font. Fer 20 minuts de cua per omplir dos bidons d'aigua. Una innocentada, doncs, més endavant hi ha dues fonts i el riu Perafita.
* Si vols abandonar, ho tens molt i molt complicat, en qualsevol punt, fins i tot a Andorra.
Felicitats a voluntar@s i organització.... i GRÀCIES pel vostre temps dedicat a què uns quants gaudíssim d'unes muntanyes tant altives i boniques.
Salut, Feina i Gràcies per Entrar.
Opinió:
ResponEliminaAbans de res, dir (Carles, NO va per tu això, va per a uns altres) que em considero mig corredor i mig caminador.
Sovint quan anem a fer una marxa escolto la famosa frase: "Les Marxes són per fer-las caminant, no són per als corred@rs".
I teniu tota la raó. Però els temps canvien i les marxes també.
Cada vegada més, els corred@rs de "Trail Run" troben en les marxes de resistència, una font d'entrenament de qualitat de cara als seus reptes, ultres, trails.... Potser gràcies a ells moltes marxes "sobreviuen".
I no us enganyeu, caminadors, la tirania del crono també us ha contagiat. Ja no espereu a ningú, ja no aixequeu el cap per admirar el quadre visual, ja no us atureu gaire als av, ja sortiu abans per arribar abans..... L'esperit de les marxes canvia.
Tot canvia i les marxes també, és qüestió d'adaptar-s'hi.... O no.
Hola Pere, soc el "Toni", el caminador "expert" que dius tu, ens vam trovar i compartir pocs minuts al inici de la "Gran Pujada" com tu dius i de la "Pujada de l'Infern", com jo li dic, perque normalment a l'infern si baixa, però aqui a sobre si puja. Un gustasssso, coneixer gent com vosaltres, no més per això val l'esforç. Tens un blog collonut que penso seguir. Una abraçada i en veiem aviat fent la "cabra"
ResponEliminaToni, vàrem tenir molta sort de trobar-te.
EliminaLes teves paraules ens varen enfortí i molt, davant "La Pujada de l'Infern".
Espero que ens retrobem més sovint.
Gràcies pel comentari i per entrar en aquest espai, d'un parell de "mindundis" aprenents de caminar, i que per postres no sabem escriure gaire bé.
El "gustasssoo" és nostre, Toni. Una abraçada de la Carme i en Pere.