AGRAĆMENTS
A alguns ens ha passat..... que un bon dia i fruit d'un "subidon" desprĆØs d'acabar una cursa de muntanya, una ultra, una marxa, un triatlĆ³..... qui mĆ©s qui menys tĆ© la necessitat de compartir aquells moments d'eufĆ²ria o no, en forma de relat o crĆ²nica. Per a d'altres Ć©s com una mena de diari esportiu...... en fi que decideixes crear el teu blog.
Quan es fa el disseny d'un blog un dels apartats gairebĆ© obligats Ć©s el "comptador de visites". No li he donat mai gaire importĆ ncia.... perĆ² fa pocs dies al mirar-lo em vaig posar vermell i tot...... 10.000 visites, encara em costa de creure.
Imagino que dintre de les marxes / curses de muntanya, curtes o llargues hi ha una escletxa, per a la qual hi ha gent que se sent identificada amb el que expresso. Tot i que no en se gaire d'escriure... perĆ² m'esforƧo.
Vull agrair a tothom qui en algun moment li ha donat un cop d'ull a un lloc on expresso les meves experiĆØncies, inquietuds, reflexions.... i al qual us convido a gaudir, compartir i perquĆØ no, criticar.
GrĆ cies de manera especial als amics "seguidors": Ultraquim, Andreu J, Enric(muntanya i meteo), Karlus Sils, Bitxo, Albert S, LluĆs P, El Galliner 5D, Anne V, MartĆ Forest (MaKis), Manolito, Sergi M, Jordi G, Triatlhon Nazareno, Acrocephalus i David.
A la Carme la meva companya, tot un exemple i el millor suport en dies foscos, i les nostres filles sĆ³n l'optimisme en estat pur.
A en Quim i l'Andreu..... els millors companys de guerra!!. A en Manel i en Mikel de manera molt especial, han creat l'equip PerePeterPan, gent que transformen l'impossible en possible.
Agrair a en Karlus, MaKis i la gent de Sils, que sense saber-ho m'han ajudat i molt amb el CaKo (caminar amb pals), a posar-hi "pals a les rodes "a l'osteoporosi.
A la gent del C.E. Montclar, incombustibles!!
InvoluntĆ riament sempre es deixa algĆŗ fora d'una llista d'agraĆÆments i de manera injusta. Per tant..... agrair a totes aquelles persones amb qui he pogut compartir algun moment.
Per acabar no se fins quan l'osteoporosi em deixara fer una vida esportiva una mica "digne" o sigui caminar, fins que arribi aquest moment no desitjat, anirem donant de menjar aquest blog. L' osteoporosi m'ha deixat unes seqĆ¼eles molt difĆcils d'assumir i superar. Per aixĆ² visc intensament el present, no em puc permetre pensar en el que ha de passar. Del que si estic convenƧut Ć©s de lluitar per a totes les coses bones que han de passar, per a cada una d'elles.
SALUT, FEINA I UN SUPER 2012 PLE DE SOMNIS!!!!
Encara que sembli que una entrada a un blog es llenƧa al aire; al final acaba caient al terra i algĆŗ li fot un 'vistazo'; i si a sobre el tema es interesant es fĆ rutina seguir les vivĆØncies de quelcom! Salut!!
ResponEliminaPere, Ć©s un plaer visitar el teu blog, plĆØ d'emocions, sentiments i seny. Comparteixo al 100% el que dius. Et desitjo molt bon any. Una abraƧada i amunt!
ResponEliminaEts tot un blocaire-addicte, grĆ cies per ser-ho,un plaer llegir-te, a per les 10.000 segĆ¼ents, endavant, sempre endavant!!!
ResponEliminaOstres Manolito molt bona la reflexiĆ³, m'has deixat "acollonit", ets tot un filosof.
ResponEliminaFran espero compartir molt mƩs amb vosaltres.... i amb seny, que moltes vegades el perdem.
Quim ... tu ets el culpable de tot aixĆ², ja ho saps. GrĆ cies per les dossis d'addicciĆ³.
Una abraƧada Bloggo-Addictes i molt Bon Any Nou!!