LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 16 de juny de 2013

EMMONA ULTRA TRAIL.... DOS PODIS. 15 i 16/ JUNY 2013.

Ultra Trail Emmona... Fet.
Km i desnivell: 107 Km / 8.000 mts +
Lloc i dies: St. Joan de les Abadesses. 15 i 16 de Juny de 2013.
Equip: PerePeterPan " Carme, Magali, Pere.
Temps Total: 33 h 47 minuts.
Crònica Relacionada: EMMONA CRÒNICA I FOTOS 2013. 



La Magali, la Carme i el que escriu, hem fet l'EMMONA ULTRA TRAIL com a equip mixta, amb el nom de PerePeterPan.

Encara no sé ben bé com va sortir la idea d'anar a fer l'Emmona..... o sí??

Un dels Ultra Trails més durs pels seus 8.000 mts de desnivell positiu en 107 Km. Gairebé com fer l'Everest en 36 hores.

Hem estat a l'infern i ens n'hem sortit.

No puc estar més orgullós de la Carme i la Magali, irradien força , no deixen de sorprendre'm, tossudes de mena, hem possen el llistó cada dia més alt i m'ajuden a créixer.

Us deixo amb dues fotos, una de la primera posició com a equip mixte PerePeterPan, i la segona posició de la Carme com a veterana.

PRIMERA POSICIÓ EQUIP MIXTE: PerePeterPan


 SEGONA POSICIÓ VETERANA: CARME CARMONA.




Felicitar a en Jordi (el meu germà) per la Marató, l'equip Xino-Xano Ultraquim i Lluis Tuneu, en Miguel per l'Ultra, tot l'equip Matxacuca i a TOTS els que hi heu participat independenment del resultat.

Matxacuca Team

Felicitar l'Óscar Pérez, guanyador (un placer sorprendente saludarte en la salida)....... i els últims..... nosaltres.
I com no felicitats organització i voluntaris.

Equip PerePeterPan

CRÒNICA RELACIONADA:
EMMONA CRÒNICA, FOTOS I VIDEO.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

15 comentaris:

  1. Gracies a tú Perico, per la paciencia que hem tens i per tot el que compartim, saps perfectament que que sense tú no seria posible fer tot el que anem fent amb tanta il.lusió, SALUT,KMS i per molt anys!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, parles de paciència...... i tu? Que encara no t'has cansat de mi.

      Aprofitem viure la vida intensament ara que encara podem, decidint quan i de quina manera patir o gaudir, molt poca gent sap que això és un luxe.

      La meva "sherpa" pot anar soleta a tot arreu.

      Anem per la propera??

      Elimina
    2. I tant que sí,com sempre tots dos juntets,jejeje!!!!!

      Elimina
  2. Nois... només puc dir que m'emociona molt, moltíssim! Viure aquestes coses amb les seves sensacions i amb la plenitut de qui estàs al seu costat...no té preu! Felicitats i espero amb ànsia el reportatge... Recupereu-vos aviat! Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mònica, és una alegria veure't passar pel bloc.
      Les teves paraules són molt ben rebudes.
      Amb ganes de compartir alguna Napaf amb vosaltres
      Una abraçada!!

      Elimina
  3. Primer de tot, l'enhorabona a tots, a mi ja no em sorpreneu pas, sou uns cracs ULTRAdefinits.
    Vaig estar fent el seguiment de molts correodrs i confiava en veure-us a Planoles. Hi vaig anar cap a la 1 de la matinada però ja estava tancat i no hi havia ningú. Després vaig tornar a Ribes i a S Joan, fent més seguiments fins que a les 6 del matí em vaig quedar KO en una cadira i em vaig anar a dormir.
    Moltes i moltes felicitats per aconseguir aquesta ultra que jo considero la més dura de totes les que n'he fet. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fran, el teu bloc "Viviendo la vida pasar" hi tens una frase que diu: No te puedo enseñar tu camino, pero quizás te seré útil si te muestro cómo he andado el mío.
      Doncs bé...... I tant que ens has estat útil i molt. Quinze dies abans del repte, cada dia abans d'anar a dormir ens llegíem la teva crònica de l'Emmona 2012, com si fos l'examen per entrar a la Universitat.
      Tot i que el recorregut a variat, no et pots arribar a imaginar com ens ha ajudat el teu post de l'Emmona.
      I al Taga he pensat amb tu.... les mateixes sensacions, molt dur pel "cocu".
      La Carme, la Magali i jo t'agraïm de tot cor que pensessis amb nosaltres, és un gran detall per part teva.
      Gràcies i una forta abraçada!!



      Elimina
  4. Moltissimes felicitats Pere i familia.
    No tinc paraules per poder expressar el meu reconeixement cap a vosaltres.
    Sou uns craks com a ultres però sobretot sou uns gegants com a persones.
    En aquesta vida que maco i quin orgull és poder coneixer bones, maravelloses persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiiiiihh!!!! Joan...... Mira qui parla de Craks, el col.leccionista de marathons que no té aturador.
      Res de gegants, uns aprenents.
      Una abraçada company!!

      Elimina
  5. FELICITATS PERE. ETS UN SUPERHEROI

    Mon germà va fer 21h i pico, però està petadet el pobre.

    ResponElimina
  6. Eduard, Felicitats pel teu germà.
    Ostres!! Un Tiempazo!!
    Crec que tots els que varem fer la Ultra i la Marató varem acabar petadets o molt petadets.
    "Eduard de les Muntanyes" a veure si coincidim en alguna Napaf, que ens fas plorar de riure sempre.
    Ens veiem!!

    ResponElimina
  7. Molt be Pere, Carme i Magali. La meva enhorabona, Emmona ja no es un ultra qualsevol, es un de la champions. Sou valents i molt forts de cap. Ara a descansar, recuperar be i a per la propera animalada.
    Jprix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, vaig pensar moltes vegades amb tu.
      Gràcies pels anims gairebé acaban la cursa, varen ajudar i molt.
      La propera...... Osti Jordi, crec que descansarem moltíssim.
      Una abraçada amic meu.

      Elimina
  8. Pere molt be, felicitats, heu fet una passada de recorregut. Jo algún día la faré. Fes un petó molt gran a la Carme, te dos pebrots.. i perdona l'expresió. En dos anys ha passat de L'Ardenya a L'Emmona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja Ja Ja..... Gràcies Bruno.
      Totalment d'acord amb aquestes dones i els pebrots.
      I tant que l'has de fer.
      Una abraçada Bruno!!

      Elimina