LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

ASCENCIÓ AL COMABONA I PETIT HOMENATGE A TERESA FARRIOL. 27/10/12.



Ni el fort vent de tramuntana ni la baixada de temperatures han estat excuses perquè un grup de trenta bons amics i amigues, arribats d'arreu de Catalunya ens plantéssim als peus del Pedraforca o Refugi d'Estassen per compartir una "emotiva" ascensió de tardor al Comabona.

És la segona vegada que convidat per la Núria R. Ciurana i en Fran Izquierdo trepitjo el Parc Natural Cadí- Moixeró, i la veritat és que m'ha encantat.

La matinal ha tingut una dualitat, la pujada al Comabona i el senzill però molt, molt emotiu petit homenatge a Teresa Farriol.




El recorregut:  Com sempre el detall "made in Fran" de presentar un per un els que participem de la caminada.

Doncs senzillament hem sortit del pàrquing d'Estassen 1.668 m, per la pista del Pedraforca al Collell, gaudint d'una explosió de colors, la natura a la tardor ens mostra una bellesa sorprenent, semblen paisatges trets de les millors escoles de pintura.

De sobte ens enfilem fins al Pas dels Gosolans 2.426 m, deixem enrere el bosc i carenem per terreny més pedregós i a estones suau fins al cim del Comabona. El fred i el fort vent de tramuntana ens diu que no som gaire ben rebuts aquí, però que caram!! tots hem fet cim i tot i la fred estem molt contents.

La baixada la fem gairebé pel mateix lloc.


Homenatge: Per qui no ho sàpiga, el dissabte 29 de setembre d'enguany i durant l'Ultra Cavalls de Vent la corredora veterana Teresa Farriol va perdre la vida. No explicaré els motius i detalls del perque, com..... Ja s'ha parlat molt. I tant de bo ara mateix no hagués d'escriure sobre això.

 La caminada coincideix al Pas dels Gosolans, punt on la Teresa ens va deixar. Per aquest motiu l'hi hem escrit el seu nom amb pedres, 3A (nom abreviat en què era coneguda la Teresa).

 Moment molt emotiu amb la presencia del fill i cunyat de la Teresa. Amb unes paraules de Rosa Amoros i en Fran.

Personalment no coneixia la Teresa, però pel que diu tothom qui la coneixia, era una persona disposada sempre a ajudar, aconsellar, amable i amb un esperit de superació molt alt.

Voldria fer extensible aquest petit homenatge també, per a en Joan V que ens va deixar amb 14 anys en una marxa de mort sobtada, el dia 30 de setembre 2012. Amic de la meva filla.

El fill de la Teresa


El millor:

Els que portem uns anyets en  "Llarga Distància" sabem que hi ha cares i noms coneguts, que hem coincidit en alguna cursa encara que mai ens hem dit res, som coneguts però desconeguts.

Bé, doncs aquest fil imperceptible  fa que de vegades dos desconeguts siguin menys desconeguts del que podem ser, m'ha passat amb la Carme Campoy, amb qui hem coincidit en alguna cursa per Lleida, ha estat tot un luxe parlar amb tu Carme,  i amb en Josep Massaguer, qui es que no coneix a en "Massa"??. Per a mi són persones que estan en una altre divisió i els admiro.

FOTOS:



Reflexió:

Moltes vegades no podem evitar viure el moment que ens toca..... però, sí podem decidir com el volem viure'l.

Hi ha paraules que són més que lletres.. Una d'aquestes és la Màgia... ens hem d'omplir d'aquesta paraula per descobrir que pots arribar a qualsevol lloc.

TRACK:



Per si hi ha algun comentari o foto no desitjat, només m'ho heu de dir.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris: