LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 31 d’agost de 2012

2a MARXA DE L'ESCURÇÓ 2012. Proposta pel 02/09/12 a Castell/Platja D'Aro.

MARXA DE L'ESCURÇO 2012.
Una setmana desprès de la cursa de muntanya a peu Sa Guilla a Sta. Cristina D'Aro, per segon any treu el cap L'Escurçó, marxa/cursa de muntanya a peu de Castell/Platja D'Aro. Podríem dir la germana petita de Sa Guilla doncs el recorregut és de la meitat.
La Marxa té un recorregut de 12 Kms que transcorre per el Massís de les Gavarres i la Vall d'Aro.
Es important dir que es pot fer caminant o corrent.

Fitxa de la Marxa de L'Escurço:
Dia: Diumenge 2 de Setembre de 2012
Lloc i hora de sortida: del Pavelló de Castell dAro a les 9h
Kms: 12Km
Tipus: Cursa de Muntanya a peu o bé marxa de muntanya a peu. Per totes les edats, caminant o corrent.
Inscripcions: anticipades (12eu) al centre BTT de Castell d'Aro o bé el mateix dia de la cursa(15eu) a partir de les 7:30h.
Entrepà i obsequi per a tots els participants.

Recorregut: Itinerari sense trams complicats, ni grimpades, assequible a tothom. Aixo sí pujada constant al Masnou i baixada a Castell D'Aro. Ganes de caminar o córrer.

La Carme i el que escriu no hi podrem participar aquest any, doncs tenim entrenaments de volum abans de l' Ultra Trail 3 ViesVerdes. Us deixo enllaç de la crònica i fotos de l'any 2011:

CRÒNIQUES RELACIONADES:

FOTOS DE LA CURSA I MARXA DE L'ESCURÇÓ DE L'ANY PASSAT, EL 2011:



Salut, Feina i Gràcies per la visita.

dijous, 30 d’agost de 2012

ES POLLASTRE 2012. Btt.IV Terra d'Indiketes.FOTOS D'UN VOLUNTARI25 i 26/08/12.


Diumenge dintre de la cursa de Btt, anomenada Es Pollastre de 42Km i La Gallina de 21Km, tota la family varem anar a fer de voluntaris.
Intentar aportar aquest petit granet de sorra com a voluntari, per poder ajudar a aconseguir els objectius dels ciclistes, és molt enriquidor. Compartir emocions amb l'equip de voluntaris i organitzadors d'A. E. Matxacuca és increïble.
La Laura i la Carme al punt d'inici i arribada de les curses (al pavelló de Sta. Cristina d'Aro). La Maria i un servidor al punt de control del Km 11, a la carretera de Calonge a Romanya a la part que tornaves a entrar dins el bosc per anar a buscar l'avituallament de Romanya.

Una vegada posicionats al punt de control, tot a punt. Com que no és un avituallament, la Maria i jo tenim molt clar que la nostra feina serà primer d'indicar el camí, segon i més important d'animar al màxim cridant i picant de mans.
Desprès d'una llarga espera, arriben els tres primers ciclistes, esta molt clar que són d'un altre planeta, no m'ha donat temps ni de fer una foto. Fins que no ha aparegut el quart ha passat una bona estona. A partir d'aquí i de manera espontània he començat a animar amb crits de VINGA VA!!.... GASSSS, TU POTS!!!...KSUM TOT!!! MOLT BE MOLT BE!! ANIMMMS!! JA QUEDA MENYS!!.... La meva filla fins i tot s'ha quedat "avergonyida" del seu pare, però al cap de cinc minuts era ella la que cridava més fort que jo tot picant de mans.
FOTOS DE LA CURSA AL KM 11 DEL RECORREGUT:

I així hem estat animant un per un als més de 450 ciclistes. Esperem haver estat a l'alçada com a voluntaris. Crec que si, doncs tots els ciclistes a la seva manera ens donaven les gràcies pels ànims amb un somriure.
Un voluntari ha d'aplaudir i animar l'esforç que esta fent l'esportista....Sempre. L'esportista ho agraeix, se sent mimat i tots hi sortim guanyant.




                                           Es Pollastre 2012, un buen sabor de boca. Escoletta BTT.

CLASSIFICACIONS A LA WEB TERRA D'INDIKETES.

SALUT, FEINA i GRÀCIES PER FER-HI UN COP D'ULL.


dilluns, 27 d’agost de 2012

SA GUILLA 2012. IV TERRA D'INDIKETES.25 i 26/08/12


El IV Terra D'Indiketes s'ha acabat amb èxit de participació i amb un envejable ambient de corredor, ciclista i escalador..... Gestionar i coordinar aquestes tres disciplines esportives molt populars no és fàcil i s'aconsegueix gràcies a persones que ho donen tot a canvi de ben poc:

Sa Guilla, cursa de muntanya a peu organitzada per corredors per a  300 corredors/dores. 4a edició.

Es Pollastre i sa Gallina, curses de btt organitzades per ciclistes per a 470 ciclistes.10a edició.

Es Lluert escalada en bloc.4a edició.

Tot això en un entorn mediterrani de gran bellesa com és el Massís de l'Ardenya i el Massís de Les Gavarres. És un luxe gaudir  d'indrets, camins i racons per a molts desconeguts. Un entorn farcit de sorpreses.

La Carme i jo hem fet Sa Guilla el dissabte i com a voluntaris el diumenge per la cursa btt.
Sa Guilla : Cursa de Muntanya a peu. 25 d'agost de 2012.
Kms: 21.
Sortida i arribada: Sta. Cristina d'Aro.
Organitza: A.E. Matxacuca.
Temperatura: 35º a 39º


Crònica/Sensacions: Normalment no ens apuntem a curses rapides i explosives de 10 o 20 quilòmetres, res en contra, ben al contrari, sinó perquè hem adaptat el cos a fer distancies més llargues a un ritme més lent.

A Sa Guilla li tinc una estimació especial. Tant per l'espectacularitat del recorregut de l'inici al final, com pels companys i amics que hi participen i pels qui ho fan possible.

Sobre el recorregut ja l'he descrit moltes vegades. Llavors queden les sensacions.

L'estratègia és sortir i acabar caminant..... que innocent, surto trotant al costat del "mestre" Enric (50 i pico anys i 3:20h), li faig de llebre uns 4 Kms fins que m'adono que no he de trotar, doncs a caminar.

A més la calor no és suportable, l'aire és calent,  ajuda a fer suar i noto que m'estic deshidratant molt ràpid.... El primer avituallament, sí, però com si no existís, doncs han acabat l'aigua, per sort porto un bidó ple.

Comparteixo pujada  als Carcaixells amb la Fina, esta pletòrica i sembla que res ni ningú la podran aturar. Al segon avituallament ens deixen beure un vas d'aigua. Toca fer una pujada i baixada pels Eucaliptus fins el tercer control. Aquí hi ha aigua però tinc un senyal que m'indica que no vaig bé, la samarreta interior negre esta quedant blanca, pèrdua de sals minerals i no n'he portat.

L'impost de la deshidratació el pago a la pujada de Pedralta amb rampes. A patir com un burro, no n'aprendrem mai. Arribo a Pedralta com "las Muñecas de Famosa". Una vegada hiper/mega/avituallat, encaro la baixada de 4 Kms fins l'arribada amb tranquil·litat i bona companya, La Tània.



El Millor: La samarreta, les barretes, l'entrepa, els manguitos Lurbel......... AH!! la llibreta Oxford.

El Millor del Millor: Crec que ha estat una de les sorpreses més "Waaapppass" de la cursa, senzillament ha estat el fet d'anar cap a casa amb una foto on sortim retratats fent el que més ens agrada..... córrer, caminar o btt, "un puntazo". Això ha estat possible gràcies a en Jordi o Jprix de Fotoprix de St. Feliu de Guixols
Jordi, crec que parlo en nom de tots els "retratats", moltes, moltes però que moltes GRÀCIES.

Felicitació: Per a l'Oscar Carrasco que ha quedat primer com a "IndiKeta de Ferro", que és la suma de fer Sa Guilla i es Pollastre.

FOTOS:


Reflexió: Per acabar em quedo amb una frase d'en Quico (cap visible de l'organització) l'última frase de l'esdeveniment: "L'Any que ve farem més i millor".

De ben segur que ens queixarem:  Per la calor... Per la falta d'aigua.... En un tap, uns passen per aquí i d'altres per allà.... Uns no han vist la cinta que marca el camí i han passat de llarg.......... Ningú va dir que seria fàcil.

Personalment he fet la cursa sense la pretensió d'esgarrapar minuts al crono, doncs no puc córrer.

L'objectiu ha estat de caminar, passar-ho bé, tirar moltes fotos (52) i gaudir de l'entorn. Ningú ha de patir per un "tiu" que camina amb pals, doncs no competeixo per guanyar d'altres corredors... Competeixo  per guanyar el pols a la malaltia.

Amb la Carme hem fet moltes fotos durant la cursa, hem esperat l'últim corredor (despres de 6h i pico), i hem fet de voluntaris.

CRÒNICA AMIGA: Matxacuca Curses de Muntanya.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dijous, 23 d’agost de 2012

39 Travessia del Port de St.Feliu de Guixols. 19/08/12

Sortida: Cala Jonca a  St. Feliu de Guixols.
Dia 19 d'agost.
Distància: Travessia del Port 1.100 mts.
                Travessia Popular 400 mts.
Edició: 39. Els inicis daten de l'any 1910.
Nº de nedad@ors: 367.
Organitza: A.C.Xaloc i Ass Turística Guixolenca.



Que podem dir de la Travessa del Port que no s'hagi dit a hores d'ara, ha sortit als diaris, a la TV, als blocs...... Bé, sempre hi ha alguna cosa per dir o alguna foto per descobrir.

Realment és tot un espectacle els minuts abans de la sortida, veure la felicitat, eufòria, vitalitat i nervis reflectits a les cares dels neda-addictes... és una gran festa.
Els uns amb el repte de ser els primers (12´,54´´ el primer), d'altres anar-hi anant i d'altres el repte és arribar (40´,04´´ l'últim).

Tanta eufòria s'encomana i per un moment enfilat dalt d'una roca a cala Jonca, tot veient la sortida he tingut el pensament de llençar-me a l'aigua i gaudir nedant com un peix....... Sort de la Laura (la meva filla petita) que m'ha despertat d'aquest somni, dient que potser m'haurien de vindre a rescatar amb caiac..... Ostres és veritat doncs no sé nedar.... Encara.

 

El millor: Veure participar la Maria (la meva filla gran). Ha arribat amb "flato", mig marejada, plorant..... De sobte li han dit que tenia copa per ser 1era infantil femení, us ho podeu imaginar, ha estat una explosió de felicitat. L'esforç ha tingut la seva recompensa.

Curiositat: La nedadora i amiga Carmen Arasa, és d'admirar, muntanyenca de mena, fa ben poquet que neda. Per segon any consecutiu ha estat l'ultima en arribar. Tot i així ha pujat al podi, ha obtingut copa i s'ho ha passat pipa.
Com diu un amic de l'ultrafons: moltes vegades és millor ser l'últim dels que fan el que volen, que el número 1 dels que es deixen portar. Ultraquim.

Coordinar la sortida, intentar fer el seguiment al mar dels nedadors i coordinar l'arribada i post arribada.... Em trec el barret per totes les persones que fan possible que uns quants facin el que més els agrada.... SON ELS VOLUNTARIS.

 


Salut, Feina i gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 21 d’agost de 2012

VALLTER, Entrenament. 18/08/12.


Una matinal a Vallter és sinònim d'entrenament de qualitat, ja sigui per Bastiments, pel Pic de la Dona, per Gra de Fajol, per Pic de l'Infern..... O tota la volta sencera, sigui quina sigui, tant se val.
Si a més l'entrenament és amb la companyia de la Núria i l'Enric, llavors té una categoria de cinc estrelles.

Normalment no tinc per costum escriure sobre els entrenaments, i de fet no ho faré... Alhora he omplert moltes pagines de sortides per aquest paradís a tocar de casa, Vallter. Tant amb el fred de l'hivern com amb la calor de l'estiu.

Amb el permís de la Núria..... Us deixo amb la seva sentida manera de veure i viure una matinal tot pujant a Bastiments, Freser......

Una sortida a Vallter es pot descriure de moltes maneres, però cap pot millorar la crònica de la Núria.

Terra de Bastiments a 2.980 mts. Crònica de la Núria Roqueta:
Passo, pas a pas, per sobre del que fa una estona, sota la muntanya i al costat del vent, em feia dubtar. La muntanya s’eixampla: entro, i s’estreny just darrere meu quan passo. Des de baix, no sembla que li pugui pujar a cavall. La força de la muntanya és la fragilitat de la vida sota passes sense equilibri, compte. Viure és això,.... seguir llegint clica aqui.....


Gràcies Núria i Enric.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

dijous, 16 d’agost de 2012

SA GUILLA. PROPOSTA PEL 25/08/12. Sta. Cristina d'Aro.

Arriba la quarta edició de la cursa de muntanya Sa Guilla. El 25 d'agost 2012.
Sa Guilla és el proleg d'una gran festa esportiva a Sta. Cristina d'Aro, anomenada Terra d'IndiKetes. Alhora es complementa amb "Es Lluert", competició d'escalada en bloc, "Es Pollastre" i "La Gallina" curses de Btt.
Una de les curses de muntanya de 21 kms que pel recorregut i l'entorn és de les més espectaculars i salvatges de tot Catalunya i...... Arran de mar, Sí, Sí....Al Massís de l'Ardenya.
Gairebé m'atreveixo a dir que és una mitja marató de muntanya d'una qualitat extrema, on es combina el "Trail-Run"/correr per muntanya i les grimpades fàcils per roca i camí equipat. Encara no ho heu provat??

Inscrit a la cursa per quarta vegada, o sigui des del seu inici l'any 2009, i perquè?..... Senzillament conec pam a pam el territori per on passa la cursa, es per dir-ho d'alguna manera un dels meus "feudos d'entrenament". Em té el cor robat.
El primer any com a corredor i els següents i degut a la malaltia, caminant.

La novetat important d'aquest any és que s'ha allargat uns quilòmetres més, al començament de la cursa, per evitar el "tap" que es feia abans d'arribar a la "Capella", punt d'inici de les grimpades.


El recorregut: Sa Guilla es pot dividir en tres parts.

1era: La sortida de Sta. Cristina d'Aro fins al Castell de Solius és molt planer, els corredors poden anar amb el "peu a baix". Del castell anem a buscar la zona d'escalada de Solius, un paradís pels escaladors a nivell internacional, malauradament molt afectat pel foc de fa pocs mesos. Per corriols travessem les famoses dues "pistes d'en Lara" fins arribar als Carcaixells.

2ona: Arribats a la Capella (punt d'inici de les agulles dels Carcaixells). Ara toca respirar fondo i preparar el cos per grimpar, és la part més divertida de la cursa. Això sí, cal dosificar l'esforç. Anem fent les agulles per camí equipat i pont penjant fins el Pas de la Canaleta, baixem i anem a trobar la Roca Rodona o d'en Cama, forta baixada curta, tècnica i en ziga -zaga. Tornem a pujar per la Riera Penyella un corriol d'una gran bellessa.

Video grimpant a l'hivern per l'últim tram de grimpades a la Roca Rodona amb la Carme:




3era: La part final, a on si hem dosificat bé les forces, li podrem demanar aquell plus que tots tenim al cos per anar a tota pastilla. Baixem pels eucaliptus i tornem a pujar de manera constant i cada cop més fort fins a Pedralta, baixem per les "Torres elèctriques", i ara sí per corriols i pista tot baixada fins l'arribada.

Si no m'equivoco el recorregut és aquest, doncs així ho marca el mapa de la cursa, si no és així o es modifica, qui ho decideix es l'organització.
Crec que no esta de més dir-ho: Tant pels corredors que s'inicien en muntanya, com pels qui ja tenim experiència, cal no baixar la guàrdia a les grimpades.
Alhora s'han obert corriols nous, anirem amb compte amb els brucs tallats. Us heu fet mai un tall amb un bruc?

MÉS FOTOS:




Degut a l'important sequera que pateix Catalunya i les continues onades de calor, esperem que no es restringeixi l'accés al Massís de l'Ardenya i desitjant que plogui ben aviat, ens veurem el dia 25 per gaudir d'una cursa que ens deixarà amb la boca oberta.
La Carme i jo la farem a ritme diesel, o sia que el "noi escombra" tindrà amb qui parlar.
Agrair a l'Albert Gironès, qui l'any 1994 va començar a obrir camins i equipar roques. Aquest espectacle el podem gaudir gràcies a ell.

SALUT, FEINA I GRÀCIES PER LA VISITA.


diumenge, 12 d’agost de 2012

TASTET DE L'ULTRA 3 VIES VERDES 142K NON-STOP. 11/08/2012.


La 3ª edició de la Ultra Trail 3 Vies Verdes 2012 amb 142 K non-stop, ja la tenim aquí, a principis de setembre 2012.
És un d'aquells reptes que no necesites fer punts per poder anar-hi.....Que no estas pendent d'una llista d'espera per inscriure's.... Ningú et dona la sortida i ningu t'espera a l'arribada.......Les emocions i sensacions d'aventura són totals....... Hi ha molts reptes per fer, reptes que fins i tot els pots produir, elaborar i gaudir tu mateix, pura anarquia i amb un preu economic baix.Aquest és un.

La UT3VV/12, és un repte esportiu personal de llarga distància caminant, trotant o corrent. La sortida és a Ripoll i l'arribada a Sant Feliu de Guíxols tot resseguint l'antic traçat i actual Via Verda del Carrilet i Ruta del Ferro, és a dir 3 Vies Verdes: Ripoll-Olot, Olot-Girona i Girona-St.Feliu de Guíxols. Tot cobrint la distància de 142K.

És important dir que aquest és el tercer any. I que els pares, dissenyadors i participants del recorregut van ser l'Andreu Just i Ultraquim, (amícs i experts corredors en llarga distància). Els dos corredors en la seva primera edició l'11 de Setembre del 2010 van aconseguir fer els 142K en 26 hores. Veure enllaç: Ripoll-Olot-St.Feliu 2010.

En la seva segona edició al 2011, el que escriu va prendre el relleu fent d'Olot a St. Feliu, 100K amb 18h caminant.Veure enllaç: Olot- St.Feliu 2011.

Els protagonistes d'aquesta tercera edició serem la Carme, Ultraquim, Lluís Tuneu? i el que escriu.
Davant d'un repte d'aquestes característiques és important conèixer el terreny, preveure on estaran els punts d'aigua, veure quin ritme de cursa podem portar......
El recorregut es pot dividir en dues grans parts, una i la més ben indicada d'Olot a St.Feliu, impossible perdre's. L'altre de Ripoll a Olot, la més difícil i que no esta molt ben marcada.
Per tant aquest dissabte hem decidit fer un tastet del tram més complicat, el que enllaça el Ripollès amb la Garrotxa passant pel Coll de Sentigosa (1065m).
Han estat uns 27 Kms d'entrenament molt profitosos.
Entrenament de calor entre 35/40º. A meitat del recorregut i degut a treballs forestals les marques desapareixen, fent servir moltes vegades la intuïció per trobar el camí correcte.
Una aventura fantàstica amb el millor regal que ens pot oferir la natura..... Una remullada "integral" dins un gorg. Com descriure les sensacions; Doncs com si fóssim literalment  la "Wendy"(la Carme), en "PeterPan"(en Pere) i "l'Ultraquim"(en Quim), uns nens petits.


A hores d'ara i degut a la logística el grup queda tancat a quatre corredors/caminadors per a la distància llarga. Això no vol dir que i al igual que l'any passat, qui ens vulgui acompanyar un tram ho pot fer-ho, això sí, sota la seva responsabilitat.

Per acabar dir que la Carme i jo afrontem aquest repte amb molta il.lusió doncs és la distància més llarga que hauriem fet mai sense parar.
I si no ho aconsegueim no passa res, veure on son les nostres limitacions i aprendre a fer-ho millor per la propera,........ l'objectiu és passar-ho bé, amb molta il·lusió i amb l'emoció de viure els nostres somnis.

Salut, Feina i gràcies per fer-hi un cop d'ull.




diumenge, 5 d’agost de 2012

PUJADA CAKO AL MOIXERÓ. 04/08/12

Pujada al Moixeró des de Cal Cerdanyola.
Diuen que s'ha d'aprendre com si anessis a viure cent anys i viure com si anessis a morir demà.
Be, doncs aquest dissabte vaig aprendre molt, molt i molt i vaig viure moments fantàstics.Tot gràcies a una trobada CaKo (caminar/correr amb pals), amb un grup d'amics i d'altres que de ben segur ja han passat a ser-ho.
És curiós com pots estar amb persones que han vingut de Tarragona, Barcelona, Girona (Nuria, Enric T, Josep V), Sevilla... Totalment desconegudes però com si ens coneguéssim de tota la vida.
I la culpa de tot això la té la Nuria. R. Ciurana amb la complicitat d'en Fran Izquierdo, persones de qualitat extrema.
Els petits detalls fan grans a les persones....
Detalls com moments abans de sortir, l'amfitrió diu el nom i cognom de cadascú al grup i d'on venim... Ostia és un "detallazo".

Detalls com quan un dels participants, dit literalment "li petan" els genolls, de seguida surten pomades, olis, vendatges, pals i en Fran fent-li companya i donant aquell suport moral que tots necessitem quan ens lesionem, encara que sigui en silenci.... Ostres t'adones que el més important  d'una Kedada/sortida napaf/cako, moltes vegades tot i l'espectacularitat de l'entorn  no és el recorregut, són les relaciones que tens amb les persones que hi participen.
Detalls, i el més deliciós, com una vegada arribats al cim del Moixeró  comencen a sortir i de manera espontània tres tipus de coques...... Bonisssssssimes!!! Quina la millor????? Això té un nom i es diu il·lusio.
FOTOS:

 

El recorregut: Doncs pot semblar estrany però és la primera vegada que trepitjo el Cadí-Moixeró i de ben segur que no serà l'última.... M'ha encantat!!
Cadascú amb un ritme diferent, uns corrent, d'altres caminant, no hi ha pressa i l'objectiu és passar una bona estona.
Senzillament hem pujat pel camí dels empedrats, un regal per la retina, enmig de pins i gorgs, anem a buscar el refugi de St.Jordi i sempre en pujada constant cap al Coll de Pendís i cim del Moixeró.
La baixada ha estat pel mateix lloc. I aquí ve el que he aprés. He aprés a baixar a "tota pastilla" gràcies a una "MasterClasss" de la Marta. La Marta vestida amb pantalons i samarreta de muntanya m'ha deixat sorprès quan en un moment m'ha avançat.... Ostia!!! De seguida li he preguntat i no ha dubtat en explicar-nos la seva tècnica en baixades....L'Enric, en Bruno i jo  hem fet 4 Km de baixada estil Killian... Una passada!!!
Alhora la vida ens ha regalat un d'aquells moments que et transporta a la infantessa, gaudint de l'aigua més pura dins d'un espectacular gorg, Increïble, una sorpresa molt agradable, una passada!!
La Marta (aparteu-vos a les baixades si la veieu)


Agrair a tots i un per un, qui ha participat de la sortida doncs repeteixo, i crec que parlo en nom de tots, ens ha agradat molt, molt moltissím. Gràcies Núria i Fran per la invitació.

Crònica Amiga: Aixo és cosa meva. De la Núria Roqueta.



Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.



 

dijous, 2 d’agost de 2012

PORS. 01/08/12.

Tindre por en situacions de risc, extremes, o fins i tot en la vida quotidiana és completament normal i forma part d'un mateix.
La por és aquell moment en què sens dispara el cor, en què tenim una pujada d'adrenalina davant d'una situació inesperada o esperada. I que una vegada hem superat aquest moment,  busquem o no situacions de por  amb un llistó més alt i per tant millors emocions.
Entrenar i resoldre les pors no és fàcil tant en situacions de la vida esportiva com en la vida diària. I s'aconsegueix afrontant aquestes situacions senzillament...... Sense por. (No és fàcil).


Tots hem tingut i tenim por o molta por en algun moment de la nostre vida:

De petits.... Qui no ha dormit amb el llum obert tota la nit o nits.....

En una via d'escalada, la por d'arribar a la propera reunió en una via molt complicada sense caure.

La incertesa i la por de saber si serem uns bons pares/mares davant el naixement del primer fill/lla.

La por d'afrontar un repte esportiu gran, una Ultra, un Iron, un triatlo, o una cursa de 5 km.....

La por de nedar mar endins.

D'aquí a ben poc haure d'afrontar a una de les pors a la qual molt poca gent  té entrada.
Darrera la taula d'un despatx d'hospital, una metgessa (la meva reumatologa preferida), amb una mirada freda com el gel però amb una veu molt calida, em dirà els resultats de la malaltia que des de fa un parell d'anys s'ha instal·lat al meu cos..... TINC MOLTA POR ALS RESULTATS.
M' ha costat molt acceptar les seqüeles que m'ha deixat aquesta malaltia als ossos,  i m'ha costat molt acceptar la malaltia dins el meu cos, l'osteoporosi.
Tanmateix no he volgut caure en el conformisme i he treballat i lluitat per millorar i recuperar el que ara hem falta..... Massa Ossea. Hauria estat molt fàcil rendirse.
Des de fa dos anys he seguit les instruccions dels especialistes, els metges, amb una disciplina militar..... Excepte en l'apartat on hem van dir que només podia caminar mitja horeta i per terreny pla.Ayayay!!que em renyerant!!

Si els resultats diuen que he millorat o segueix igual, serà un motiu de celebració MAJÚSCUL.
Si pel contrari els resultats diuen que esta guanyant la partida la "puta malaltia".... No em rendiré tot i la ràbia i la impotència del moment. No caure al buit d'aquesta corda fluixa i passaré a l'altre costat.
Intentaré aixecar-me una altra vegada i entrar en cursa. Despertaré  altre cop aquest esperit lluitador que tots portem a dins.
No es pot deixar escapar cap oportunitat per petita que sigui per lluitar, doncs estem plens de vida.
I com sempre dic, del que si estic convençut és de lluitar per a totes les coses bones que han de passar.
Acabar dient que tenen tot el meu suport, afecte.... aquelles persones qui com jo pateixen  una malaltia, anomenades del segle XX o XXI. Tant de bo aquestes quatre ratlles us ajudin en moments de feblessa.
OSTRES!! VEUS, ARA JA NO TINC TANTA POR!!

SALUT, FEINA I GRÀCIES PER FER_HI UN COP D'ULL.