LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

divendres, 20 de gener de 2012

GESTIÓ DEL TEMPS A L'ENTRENAMENT 19/01/2012.

19/01/2012. El temps és or..... Gran veritat!!.

Moltes vegades ens emprenyem amb nosaltres mateixos perquè no hem pogut anar a fer l'entrenament que teníem previst....... No hem gestionat bé el temps, o bé un imprevist ho ha provocat.

En un pla d'entrenament per fer front a una temporada, una cursa.... hem de tindre molt clar que ens hem de motivar, ser constants i dedicar-hi temps, no caure en la monotonia. Ajustarem els entrenaments a les característiques de cadascú, ja que tots tenim motivacions, forma física diferents i sobretot un temps per entrenar.

És mitjanit, amb el cotxe per una carretera secundària, de sobte una llum enlluernadora s'acosta de manera perillosa, potser és un cotxe..... NO!, una moto...... NO!! Ostres!! és un "tio amb malles" i un llum "petzl" enganxat al front. Si analitzem el seu perfil, segurament es tracta d'un corredor gaudint del seu premi després d'un dia de treball. De ben segur li haurà dit a la seva parella que tornaria en una hora i ja en porta dues.
La gestió del temps en l'entrenament és una de les claus que ens portarà a l'èxit dels nostres reptes, objectius, somnis....
Els pilars de la vida als quals li donarem un ordre prioritari, dependrà de cadascú : la salut, la família, la feina/estudis, el lleure/esport....
Què ens podem trobar en dos d'aquests grans pilars:

*LA FAMILÍA: De manera molt general i sense ànim d'ofendre ningú, hi ha tres grups de persones dintre d'aquest important pilar:
Els solters o sense parella: tenen el privilegi de no haver de donar explicacions a ningú del que, quan i perquè entrenen.  
Els jubilats i pre: són un batalló de persones que viuen la seva segona joventut. La gestió del temps és fàcil, dependrà de nets, malalties, parella.... Molts d'ells tenen un potencial físic impressionant.
Els casats o amb parella: aquí la gestió és més complicada, s'ha de respectar l'espai vital de la parella, compartir les "tasques domèstiques", i si hi ha mainada... primer són els petits i després ets tu, els millors moments de la teva vida són els viscuts amb els fill@s.

*EL TREBALL:  Els grups de persones que realitzen una jornada intensiva, tenen el privilegi de gaudir tot el matí o tota la tarda per l'entrenament.
Les persones que treballen matí i tarda, han de gestionar l'entrenament de matinada, esgarrapant hores al migdia o bé a la nit. És més complicat. Després hi ha persones que treballen els caps de setmana o de nit.

Ara fa un any, en unes sessions d'assesorament d'empresa, un tècnic ens va posar un exemple molt entenedor per a poder gestionar el temps:
Va col·locar un pot buit de boca grossa damunt la taula i al costat un plat amb pedres grosses, va omplir el pot amb les pedres, alhora va preguntar-nos si el pot era ple?
Tots vàrem dir que sí molt convençuts.
Però va treure un plat amb pedretes més petites i les va buidar dintre del pot, omplint així els espais que deixaven les pedres grosses, i la pregunta.... És ple??
Ostres!!
I va treure un pot amb sorra fina, la sorra es filtrava pels espais que deixaven les pedres grosses i pedretes petites...... La pregunta.... És ple??
Quan tots crèiem que no podia omplir el pot de res més, va treure una gerra d'aigua i va començar a omplir d'aigua el pot de les pedres, pedretes i sorra. Ens va deixar collonits!! 
Què va demostrar??  Que per molt plena que tinguis l'agenda, sempre hi pots col.locar més coses.....NOOOO!!
Senzillament és aprendre que s'han de col.locar les pedres més grans primer. Quines són les pedres més grans de la teva vida?? :  Familia, treball, salut, lleure, estudis, reptes.... Si aprenem a col.locarles en primer lloc, la resta trobará el seu lloc.

Espero que el temps no se'ns escapi de les mans i el podem gestionar una miqueta més bé, per així poder entrenar.
Curiositat: De ben segur que aquest post l'haureu llegit en 2 minuts,  doncs s'han invertit prop de 4 hores per pensar-lo i escriure'l. Però ..........  M'ha encantat escriure'l.
Salut, Feina...... i Temps per Entrenar je je !!

3 comentaris:

  1. Molt bona la metáfora!!!!!
    Qui vegis a les tantes amb el seu frontal demostra molt el compromís que té amb el seu hobbie! Faci fred, plogui o derreteixi el sol, hi ha gent que sempre treu temps per gaudir de l'esport, és digne d'admirar.
    L'esport és vida, i sense ell molts de nosaltres no entendriem la vida!

    ResponElimina
  2. Sí que l'hem llegit en dos minuts, però ens ha agradat tant que l'hem tornat ha llegir, per tant, hi hem dedicat 4 minuts! La veritat és que jo en tinc un a casa d'aquests que van amb el frontal al cap a les tantes de la nit! i sí, realment, a moltes persones els sorprèn i fins i tot et titllen de guillat per sortir a córrer a aquests hores, i amb aquest fred! però jo puc afirmar que és més forta la necessitat, la llibertat de fer el que més t'agrada, d'evadir-te, d'oblidar per uns moments dels maldecaps de la vida diària, de la feina, de la família,... a mi també em va costar d'entendre, però ara, quan el meu home em diu que va a córrer, té el meu suport, encara que sigui a aquestes hores de la nit. Per ell, és el seu moment, és la seva medecina. Jo pateixo, és clar, però m'estimo més veure'l feliç. Per tant, ànims a totes les persones que fan possible fer realitat els seus hobbies, sigui en les condicions que sigui.
    Molt bon escrit, Pere.

    ResponElimina
  3. Manel.... Quina sorpresa més agradable amic meu, com estas nano??.... Tu ho has dit l'esport és vida. Ens veiem aviat!!
    Una abraçada Manel.

    Anònim, molt maco el comentari, demostra molta sensibilitat. De ben segur que el teu home ha d'estar molt orgullòs de tenir-te com a parella. I gràcies per llegir-lo dues vegades, em fareu posar-me vermell i tot!!
    A veure si ens creuem un dia a les tantes de la nit amb el teu home.... i amb el frontal al cap!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina