LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dilluns, 26 de desembre de 2011

AGRAÏMENTS

A alguns ens ha passat..... que un bon dia i fruit d'un "subidon" desprès d'acabar una cursa de muntanya, una ultra, una marxa, un triatló..... qui més qui menys té la necessitat de compartir aquells moments d'eufòria o no, en forma de relat o crònica. Per a d'altres és com una mena de diari esportiu...... en fi que decideixes crear el teu blog.



Quan es fa el disseny d'un blog un dels apartats gairebé obligats és el "comptador de visites". No li he donat mai gaire importància.... però fa pocs dies al mirar-lo em vaig posar vermell i tot...... 10.000 visites, encara em costa de creure.

Imagino que dintre de les marxes / curses de muntanya, curtes o llargues hi ha una escletxa, per a la qual hi ha gent que se sent identificada amb el que expresso. Tot i que no en se gaire d'escriure... però m'esforço.

Vull agrair a tothom qui en algun moment li ha donat un cop d'ull a un lloc on expresso les meves experiències, inquietuds, reflexions.... i  al qual us convido a gaudir, compartir i perquè no, criticar.

Gràcies de manera especial als amics "seguidors": Ultraquim, Andreu J, Enric(muntanya i meteo), Karlus Sils, Bitxo, Albert S, Lluís P, El Galliner 5D, Anne V, Martí Forest (MaKis), Manolito, Sergi M, Jordi G, Triatlhon Nazareno, Acrocephalus i David.

A la Carme la meva companya, tot un exemple i el millor suport en dies foscos, i les nostres filles són l'optimisme en estat pur.

A en Quim i l'Andreu..... els millors companys de guerra!!. A en Manel i en Mikel de manera molt especial, han creat l'equip PerePeterPan, gent que transformen l'impossible en possible.




Agrair a en Karlus, MaKis i la gent de Sils, que sense saber-ho m'han ajudat i molt amb el CaKo (caminar amb pals), a posar-hi "pals a les rodes "a l'osteoporosi.

A la gent del C.E. Montclar, incombustibles!!
Involuntàriament sempre es deixa algú fora d'una llista d'agraïments i de manera injusta. Per tant..... agrair a totes aquelles persones amb qui he pogut compartir algun moment.

Per acabar no se fins quan l'osteoporosi em deixara fer una vida esportiva una mica "digne" o sigui caminar, fins que arribi aquest moment no desitjat, anirem donant de menjar aquest blog. L' osteoporosi m'ha deixat unes seqüeles molt difícils d'assumir i superar. Per això visc intensament el present, no em puc permetre pensar en el que ha de passar. Del que si estic convençut és de lluitar per a totes les coses bones que han de passar, per a cada una d'elles.

SALUT, FEINA I UN SUPER 2012 PLE DE SOMNIS!!!! 

4 comentaris:

  1. Encara que sembli que una entrada a un blog es llença al aire; al final acaba caient al terra i algú li fot un 'vistazo'; i si a sobre el tema es interesant es fà rutina seguir les vivències de quelcom! Salut!!

    ResponElimina
  2. Pere, és un plaer visitar el teu blog, plè d'emocions, sentiments i seny. Comparteixo al 100% el que dius. Et desitjo molt bon any. Una abraçada i amunt!

    ResponElimina
  3. Ets tot un blocaire-addicte, gràcies per ser-ho,un plaer llegir-te, a per les 10.000 següents, endavant, sempre endavant!!!

    ResponElimina
  4. Ostres Manolito molt bona la reflexió, m'has deixat "acollonit", ets tot un filosof.
    Fran espero compartir molt més amb vosaltres.... i amb seny, que moltes vegades el perdem.
    Quim ... tu ets el culpable de tot això, ja ho saps. Gràcies per les dossis d'addicció.
    Una abraçada Bloggo-Addictes i molt Bon Any Nou!!

    ResponElimina