LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

CARCAIXELLS a la tardor

23 de Octubre 2011. És la tercera sortida  als Carcaixells d'aquest any amb un grup d'amics i d'altres que han passat a ser-ho. La proposta la va fer la Camino i hem estat una bona colla els que ens hi hem apuntat. I és que aquestes agulles de roca granítica tenen una atracció especial... són màgiques.

A ritme més tranquil que l'ultima vegada, assaborint cada pas, cada grimpada... acompanyats de les olors humides i colors espectaculars que ens regala la tardor, hem anat carenejant totes les agulles fins arribar al Montclar 406 mt i cim mes elevat, on encara es poden veure les restes d'un antic castell.
Poques vegades es pot gaudir tot fent el cim de la primera agulla, el Llom, del contrast d'un cel tapat, plujos i gris cap a marina i la Vall d'Aro......, i totalment net, polit i assolellat cap Llagostera, Girona i mes enllà.

La tornada ha estat pel  misteriós jaciment ibèric de Plana Basarda i cova de Sa Tuna.
Indiana Eva!!
Avui m'he vist reflectit en els inicis a l'escalada tot ajudant a l'Eva i la Camino en les seves "primeres grimpades"..... veure els ulls brillants en estat d'alerta, escoltar els batecs d'un cor accelerat, la suor a la pell sense fer calor, tocar la por....... són d'aquells moments que segur que molts heu viscut i que fan que els nivells d'adrenalina es disparin, sensacions que ens regala senzillament la muntanya.
Agrair a l'Albert Gironès, que a més d'equipar el camí va posar nom a les agulles, aixi començant per el pas de la miloca fins al Montclar, tenim: la Capella, 210 m, el Llom, 287 m, pont penjant, la Torre, 304 m, el Tetó, 293 m, l'Esquenall, 306 m, el Suro, 307 m, Roca Llisa, 307m el Bec, 317m, la Punxa, 327m, l'Enforcadura, 337 m, el Minyó, 329m, l'Aresta, 349m, el Montclar, 406 m.
Desnivell: 400 m. Temps Aprox: 3h a 4h.
Per acabar i crec que parlo amb nom de la Camino, agrair a tots per haver compartit aquesta "aventura" o matí emocionant com diria l'Eva, GRACIES: Maria, Carme, Dolors "Lluna", Montse, Cèlia, Laura, Maria, Carme, Gerard, Jordi, Ramon, Lluís, Jordi, Genís....Ostia!!! i el "Bitxo".
No es un gosset qualsevol....es el "Bitxo"
Moltissimes més Fotos al FOTOBLOC D'EN LLUIS.
Salut i Feina.

2 comentaris:

  1. Hooome, gràcies a vosaltres!!! I us esperem en breu per les nostres contrades per retornar-vos la caminada. Per cert, crec que hauries de comprar un Bitxo a la teva peque :P

    ResponElimina
  2. Ja en tinc ganes de la caminada.
    I Ostres!! un canari, un bitxo, tres nenes.....Nooooorrrr!! Hem veig com en Pedro Pica Piedra, que al acabar els capitols, es queda fora de casa...Vilmaaaaaa!!

    ResponElimina