LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Puigdefrou Exhaust 16/4/2011

Abans de res, voldria felicitar als organitzadors, voluntaris, tothom qui d´alguna manera o altre a fet possible aquesta magnifica cursa, recorregut ben marcat, avituallaments correctissims, la samarreta molt xula, molt bon ambient, temperatura ideal.

Felicitar a tots els corredors, els qui han fet podi, els qui l´han acabat amb reptes diferents i els qui no l´han acabat, no passa res l´any que ve es torna a fer, Vale!! Ànims!!
Donar les GRÀCIES a Amics de l´Entorn, per deixar- me participar caminant amb pals,Cako.
Algú es pot preguntar que fot un tiu que fa llarga distancia caminant, en una cursa curta i explosiva de muntanya....... Senzillament donaven 3h per fer 14Km amb desnivell 962+, es possible fer-ho caminant ( i fer fotos, i esmorzar i...),i tant que si!! vaig estar-hi 2h16".


Camino perquè tinc por d´estar parat, diuen que el perill mes gran per la majoria no és que el nostre repte sigui molt alt i no l´aconseguim, sinó que sigui massa baix i ens creiem que l´aconseguirem, a més no era l´unic que caminava. En Llorenç (corredor local de tota la vida, i que per una lesió, als genolls, no pot córrer). El mon  no s´acaba quan et diuen i veus que no pots córrer, doncs caminem, i quan no podem caminar ens arrastrarem com les sargantanes vale!!. Amb en Llorenç de seguida varem connectar i fins a Puigdefrou anàvem junts, però a la baixada, i amb el permís d´aquest nou amic vaig tirar avall tot sol.Gracies per la companyia Llorenç, tot un luxe.


El recorregut impressionant, els primers 6 kms fins a Can Torra, no els havia fet mai, molt molt guapos, la pujada és durilla s´ha d´estar preparat físicament, el terreny molt suau de trepitjar, els corredors s´ho deuen haver passat pipa. Els Amics de l´entorn han fet i estant fent una molt bona feina, recuperant camins i corriols de temps era temps,  Felicitats a tots.

L´element competitiu de la cursa és que entra dintre d´un circuit de tres curses de muntanya que es diu Montseny- Guilleries, i d´on sortida el millor corredor/a .
Fa tres setmanes ja varem pujar a Puigdefrou fent la Ultra Cako Guilleries Xtrem, i a la Puigdefrou Exhaust, de la Cellera de Ter, ( poble de la meva wife) no s´hi podia faltar.
L´escriptor Xavier Junquera diu: L´esmentat puig és un cim de la muntanya de Sant Gregori amb una vista superba; és una de les cotes més altives de les Guilleries, atesa la seva privilegiada situació, en primera linea, que el converteix en una porta de les Guilleries. És també anomenat puig Frau, puig de Frou, Puig d´Afrou......
Mes Fotos:


I com diu la Carme Tuneu, doncs si, sempre que es parla de Guilleries, Cellera.....et ve al cap aquesta cançó:
 
Ara al migdia hem anat amb la family a esperar al port de St. Feliu de Guixols els 3 corredors que fan tot el GR-92 de la costa catalana, a sigui 600Km en sis dies, amb en Paco Robles,Juan Carlos Escutè i en Manolo, anaven molt be, quins MaKines!! Molta sort!!
Salut, Salut i molta Feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada