LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 7 de novembre de 2010

EL PASTERAL- SUSQUEDA, Entrenament. 07/11/2010.


La Carme vol fer la Rupit-Taradell , no vol patir a l´hora de fer desnivell. La Rupit té uns 1250mts+,  i unes escales que no s´acaben mai, al pantà de Sau....
Ahir a la tarda varem decidir sortir del Pasteral i pujar la carena que va resseguint el riu amunt fins al Pantà de Susqueda, passant per St.Gregori. Els 10 primers Kms són de pujada i el desnivell és d' uns 950mts+, en total varem fer uns 23Km,(segons la senyaliyzació marcada), i el temps 4h30minuts, en plan " Cako"(caminar/córrer), i buscar bolets.
Sensació guapissima veure quan  a mig camí  es fa de nit, no hi ha cap masia habitada, cap poble en 10Km, sensació de solitud, però no!!, ens acompanyen els sorolls de la nit, l´oide pren una altre dimensió; l´aigua en caure per un marge, els ocells de nit, fressas estranyes....Uns ulls brillants d´un animaló ens vigilen des d´un marge, sembla una guilla. No tenim gps,  tot i estar ple de camins, pistes i corriols ens hem orientat bastant bé, aquesta zona de les Guilleries la conec bastant bé, només he dubtat una vegada en un trencant de quatre camins.
Que cal dir d´aquest recorregut, doncs és espectacular veure els colors del bosc a la tardor, a la part més alta passem pel mig del bosc de pins Douglas, és un pi que no es autòcton , es tres vegades mes gran que l´autocton i d´una gran bellesa, molt valorat, dona la sensació d´estar en un bosc del Canada.
Tot ha anat molt be, excepte el dolor al peu dret que m´acompanya des de fa un mes.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Caminar per la muntanya de nit es una sensació increïble, per culpa o gràcies als sorolls és quan et sents més acompanyat..!

    ResponElimina
  2. Totalment d´acord Enric, et diré mes,la Carme es va espantar amb un d´aquells sorolls, i d´una manera espontania li vaig dir que moltes vegades fa mes por la gent, que tots aquells sorolls. Agrair-te que haguis escollit aquest bloc, per de tant en tant fer-hi un cop d´ull.
    Pere.

    ResponElimina