PerePeterPan

Els dies poden ser millors o pitjors, de vegades ni una cosa ni l'altra, diferents.   Quan camines com un funambulista i costa respirar l'oxigen, quan pots palpar el perill sense retorn, quan mesures el temps sense rellotge... en diuen viure. Distància: 25 K Desnivell +: 2.476 metres. Grau de dificultat: Difícil Temps Total: 10:40 h. Circular: Vallter 2000 - Coll Geganta - Carançà (punt d'aigua)- Cresta de Racons - Coll de Carança - Tirapits - Coll de la Marrana - Vallter 2000. RUTA Aproximació: La Cresta de Racons la podem anar a buscar des de Núria, Vallter o Carançà. Nosaltres sortim de Vallter 2000, enfilem el Coll de la Geganta en línia recta, baixem per la vall de Bacivers, Mourens fins a Carançà (1.831), una baixada preciosa i molt agraïda tot resseguint el riu.   Esmorzem i ens avituallem amb molta aigua. Ens enfilem pujant 500 metres de desnivell positiu pel dret fins al Coll Mitja (2367). Les vistes al Capcir i Cerdanya minimitzen l'esforç. A partir

La Lau - Refugi Sant Guillem - Pic Tres Vents o Tretzevents   (França). kms: 19 Desnivell+: 1.540. Clima: 15°. Sol, boira. És curiós, un dia 13, fem un cim de nom 13 vents i els dígits de la seva alçada (2731) sumen 13 . Per a un supersticiós com jo,(triscaidecafòbic) em considero molt "valent" de travessar tantes línies vermelles. Travessem la frontera, (França), per una carretera plena de corbes on el paisatge esdevé una pintura de les millors escoles olotines. (Coustouges- Saint Laurent- La Farga del Mig- Le Tech). És insultant veure tanta aigua, humitat, verdor, frondositat, i a sobre comença a ploure.       Dia 12. La Llau.Pàrquing Fem aproximació de La Llau fins al refugi de Sant Guillem, una horeta de camí deliciós.       Dia 13. Refu Sant Guillem. Un refugi a 1.283 metres d'altitud súper ben equipat, molt net, un cinc estrelles, en què el més important és la mestressa i les seves coques, la Pauline.   Pic Tres Vents o Tretzevents No faré una descripció detallada

Tardor 2023. Dos amics, Vallter, un dia a la muntanya. Enfilem la tornada pel vessant francès cap al Pic de Bacivers i Puig d'Ombriaga. Un lloc poc transitat i alhora preciós. Ens creuem amb tres persones, genolls a terra, observant un excrement. La curiositat em pot i busco la conversa més enllà d'un "hola, bon dia".   Segueixen un llop des d'Itàlia, són experts en llops (estic flipant). Deixo a l'aire una pregunta que els hi congela l'oxigen, es creuen les mirades, fins que un d'ells em diu; sí. La pregunta; ha passat el llop per aquí? Fa 100 anys (principis del segle XX) que els llops a Catalunya van desaparèixer, ara han tornat. Ara com ara en tenen localitzats 4 en estat salvatge, dos a l'Alt Empordà, un a l'Alta Ribagorça, un quart a l'Alt Urgell i acaba d'arribar un cinquè al Collsacabra.  Estiu 2024. Amb la Carme. Collsacabra. Un dia a la muntanya Ens inventem una circular que només podem fer en èpoques de sequera, ja que trave