LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dissabte, 28 de novembre de 2015

AUTOSUFICIÈNCIA I ULTRA TRAIL. 17/11/2015.

¿Que et sembla si tirem cap avall i després anem cap a Coll d'Ares i Molló....?

Un dissabte "d'entrenu" llarg, damunt del Costabona amb un fred que pela i amb els ulls brillants. Amb la Carme, la Maga, en Pere Masó, en Ramon i l'Andreu gestionem si fer 40 o 50 Kms més. Una motxilla, unes vambes i la muntanya, en diuen pura vida, no necessitem res més, som a u t o s u f i c i e n t s.



¿Que ho fa que quan acabem una ultra trail sempre diem que ha sigut la cursa més dura del món?
I això que durant la cursa hi havia 10 avituallaments amb aigua, coca coles, isotònics, txuxes, fruita, entrepans, galetes, voluntari@s...... Us podeu imaginar i acabar la mateixa ultra sense avituallaments?

Tant si és en una cursa oficial, una kedada amb amics pirates, en parella o en solitari, agafar la motxilla carregada d'aigua i menjar per fer una tirada llarga (més de 30 Km) sense ajuda externa, d'això se'n diu ser autosuficient. I per sort o per.... En conec uns quants d'aquests malalts de l'ultra distància que no necessiten ajuda per fer molts kms.




Els quatre manaments bàsics i primaris d'una Ultra son; KMS o DISTÀNCIA + DESNIVELL + TERRENY + CLIMA. La duresa vindrà marcada sempre quan hi ha Més Kms, Moltes pujades, Més fang, Molta calor, Més pedres, Molta.....el que sigui però Més i Molt.

Si a tot això ho volem endurir una miqueta Més, només ens cal un cinqué manament; AUTOSUFICIÈNCIA.

Hi ha un organisme anomenat ITRA que avala i certifica la dificultat dels trails i els corred@rs, essent un filtre a traves d'una escala de punts, els famosos punts per anar a fer UTMB, per exemple.


Personalment com que faig el que m'agrada perquè potser m'agrada, em permeto dir que no fem les coses perquè ens avaluin (diguem quants punts tens i et diré qui ets), ni per sentir-nos superiors o arrogants, només faltaria. Molts de nosaltres en tenim prou en intentar  mantenir el cos i la ment en bona forma.

La meva manera de veure l'autosuficiència, la semi i amb suport en distància Ultra, Oficial o Pirata:

AMB SUPORT:

* És el que coneixem com a la majoria de curses de muntanya, amb avituallaments, bases de vida i ajudes externes de tot tipus.

* El corred@r té un equip de suport que l'ajuda i el va seguint en tot moment.


EN SEMI-AUTOSUFICIÈNCIA:

* El corred@r ho porta tot dins la motxilla i pot proveir-se només d'aigua o líquids als avituallaments, refugis, pobles.

* El corred@r ho porta tot a sobre, menjar i líquids, però pot rebre ajuda externa en diferents punts anomenats base de vida.


EN AUTOSUFICIÈNCIA:

*Nivell 1. El corred@r ho porta tot a sobre, l'aigua, el menjar, la tenda, però pot anar amb parella, amb el mòbil i GPS.

*Nivell 2. El corred@r, en solitari, ho porta tot a sobre, aigua, menjar, tenda, sense mòbil ni GPS. Mapa i brúixola si.
Val a dir que els antics grans exploradors varen descobrir la meitat del planeta d'aquesta manera.



Atenció a les curses que venen, anomenades Fellrunning. No hi ha res marcat, anar d'un punt a un altre en línia recta, camp a través, amb un mapa, brúixola i el sentit de l'orientació. Normalment amb una durada de dos dies o més i amb parella.

Per acabar, intentem escollir a on ens fiquem d'acord a les nostres possibilitats i una miqueta més, i aprenem a assumir els riscos per poder disfrutar i no fer-nos mal i..... Creuar el preuat arc d'arribada.



P.D: Per saber quina és la Ultra més dura, en autosuficiència o no,  només heu de mirar la classificació, quants corred@rs han sigut finishers, i si son poquets... és dura.

La meva primera ultra en autosuficiència va ser al 2009 a Ultra Trail Guara Somontano 1a ed. Amb en l'Andreu, l'Ultraquim, en Quico Amador i en Fausti. Les varem passar molt "putes"..tots plegats. Crònica UTGS 2009.

Salut, Feina i Gràcies per Fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Una explicació fen feta, com sempre Pere. Felicitats.

    ResponElimina
  2. Gràcies Bruno pel comentari.
    Una manera de veure l'autosuficiència, que espero sigui entenedora i orientativa.

    ResponElimina