LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

diumenge, 18 d’agost de 2013

CAMÍ DELS ENGINYERS. 11/08/13.

Ruta circular: De la Central de Daió, Gorgues del Freser - Refugi Coma de Vaca - Núria per camí dels Enginyers - Vall de Núria - Central de Daió.
Km: 25 +/-.
Temps: Ritme suau, fotos, esmorçar..... 6:51 h.

Feia molt temps que volia fer aquesta ruta. L'Enric de Muntanya i Meteorologia temps era temps em va dir: L'has de fer.
El Camí dels Enginyers, fins i tot el nom és atractiu i encisador.

Full de Ruta: Sortim de Daió amb la Mª Carme & Lluis Tuneu i el "Bitxo" el gos dels Tuneu. Semblem els personatges de la serie "One Piece" a punt per l'aventura.
Ens plantem al famós Salt del Grill, mentre el gps no agafa el senyal. Anem pujant per un bosc dens gaudint  d'aquesta meravella natural que són les gorges del Freser.


Deixem el bosc i travessem el riu amb la visió de l'arquitectura natural de les Roques de Totlomon i el Torreneules. Mentre ens enfilem  pels vessants del Balandrau ens avancen tres corredors de renom i a qui admiro, en Mia , en David (Galopaquegalopa) i un altre noi, ens saludem i ja no deixarem que ens avanci ningú més.... que carai.
Arribem al refugi Cama de Vaca 1.995m, un lloc molt acollidor i punt de partida de moltes travesses i ascensions.
Refugi Coma de Vaca
Encarem el famós Camí dels Enginyers de Coma de Vaca a Núria, camí construit per la bogeria d'uns quants amb la pretensió de fer una presa a Coma de Vaca.
El ritme el marca el "Bitxo", ritme slow, tranquil, perfecte per gaudir del coll dels Homes, l'abrupte Clot de Malinfern, amb divertits trams de grimpada i camí equipat esculpit a la pedra, que a l'hivern i amb neu pot ser molt delicat de passar-hi. Anem fent puja i baixa pel torrent de la Balma, el de Joan Déu fins resseguir les gorgues del Freser en la seva part més alta. La visió que es té del paisatge és espectacular en tot moment, Taga, Balandrau, Vall de Ribes, Torreneules, Daió, Queralbs, Montgrony........
FOTOS:



Arribem a Núria 1.964 m, per camí en ziga-zaga i molt suau resseguint la coma de Fontnegra.
Baixem pel camí vell de Núria a Queralbs fins al pont del Cremal que girem a l'esquerra per anar a la central de Daió.

TRACK, HI FALTEN KMS INICIALS.



Conclusió: El camí dels Enginyers m'ha agradat molt, com diuen: "Feliç com un tornavis",  però he de dir que m'esperava trobar un camí més tècnic i difícil. Ara mateix és un camí molt conegut, tan per a excursionistes com per a corredors de muntanya, essent molt transitat.
I Núria, bressol de l'excursionisme català, és un reclam turístic a l'abast de tothom.

El millor: La companyia de la  Mª Carme, en Lluís i el "Bitxo" sens dubte, un luxe.... això sí, amb aquesta gent s'ha de vigilar i portar el frontal per si de cas.
La cervessa al BAR GUSI.... un bar diferent.


Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

2 comentaris:

  1. Genial com tots els teus redactats aventurers!
    I sí, cert, les muntanyes ja són com una mena de ''rambles'', però dóna molt de gust el passeig!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  2. Mònica.... Tu si que ets "Genial".
    Gràcies per passar pel bloc i el comentari.
    Una abraçada!!

    ResponElimina