LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 7 de febrer de 2012

24 HORES A MUNTANYA D'OLOT 4i5/ 02/2012.

És curiós.... el prendre decisions de "bojos"..... moltes vegades en comptes de deixar-ho córrer, ho intentem.

Et diuen que arriben temperatures sota zero, fred extrem, vent siberià.... i prens la decisió d'anar a fer les 24 hores de Muntanya a Olot, un poble de la Garrotxa on el fred es multiplica per dos. Ja ho diu el refrany popular (amb tots els respectes), "Qui no carda a Olot no carda enlloc", doncs tots cap a Olot que fa fred!!
La mecànica de la prova és estar caminant amb uns guies al davant durant 24 hores, repartides en cinc etapes, cadascú pot escollir l'etapa o etapes que més li agradin o fer-les totes. Cada any el recorregut és diferent. Amb la Carme decidim  fer les 5 etapes.


Una noia va dir: "Ostres parem moltes vegades" i un altre li va contestar: "Benvinguda a les 24 h". Realment és un repte mental, una de les coses més dures que té aquesta prova és fer parades per reagrupar-nos, amb les conseqüències que això comporta. Agafes un "fred que pela", fred, molt molt fred, que costa molt de fer marxar. I si la parada és molt llarga tens ganes d'agafar el guia i deixar córrer la imaginació més perversa....

Recorregut / sensacions: Les ganes i motivació et pugen uns quants esglaons quan ens trobem a la sortida amb bons amics: l'Ultraquim, els de Manlleu, la Mª Carme i en Lluís Tuneu, i en Josep Ventura (l'últim fitxatge)



*1ª etapa Olot- St.Jaume de Llierca: És l'etapa on s´hi apunta més gent, tots estem molt alegres i amb ganes de caminar. La sorpresa ha estat via mòbil, en Lluís Pratdesaba, locutor de Ràdio Taradell ens ha fet sortir en directe. Les meves disculpes Lluís per si amb el vocabulari tan groller que tinc, he pogut ferir la sensibilitat d'algun oient. Arribem a St. Jaume i el primer avituallament, que guay!!, dins d'un local pa amb tomàquet, embotits, fruita i aigua.

*2ª etapa St.Jaume de Llierca- Besalú:  Ens posem els frontals i encarem una etapa molt més rapida que la primera i arribem a Besalú...... la sorpresa més "guapa" de la marxa: els meus cosins, la Pili i l'Ernest del Centre Excursionista Besalú, fent de voluntaris. Espectacular el local amb la sensació de ser uns cavallers del Rei Artur disposats a fer un banquet de macarrons.... i que bons!!. Amb el seu sofregit i tot, una passada!!

Entrant a Besalú

*3 etapa Besalú- Mare de Déu del Mont- Argelaguer: L'etapa més llarga, unes 9 hores, i la més dura. Som 40 valents els que decidim tirar endavant, de seguida encarem l'important desnivell de la Mare de Déu del Mont. Un cop a dalt i amb un gèlid i fort vent ens avituallem amb xocolata desfeta i brou, boníssim tot!!. Tirem cap avall, les sensacions són bones.

Mentre veiem despertar el dia i de sobte, a tots se'ns glacen els dits. Són les hores mes fredes. A pocs quilòmetres d'Argelaguer a la Carme i a mi els ulls se'ns tanquen. Fem ziga-zaga, caminem adormits, hem de fer un sobre-esforç per acabar de gestionar una nit caminant sense dormir, ha estat l'etapa que més m'ha omplert.

*4 etapa Argelaguer- Castellfollit de la Roca: Després d'un molt bon esmorzar a Argelaguer amb embotits, marxem de pressa, doncs anem amb retard. Ens hem tret el fred de sobre i a partir d'aquí ens acompanyarà molta més gent que ha escollit fer les dues últimes etapes. Entre ells en Lluís Pratdesaba i en Genís que ens aporten molta energia i ens donen molta alegria sense saber-ho, en aquesta penúltima etapa. El sol va escalfant i fins i tot fa calor.


Castellfollit de la Roca

*5 etapa Casellfollit de la Roca- Olot: Fem l'ultim i esplèndid avituallament a Castellfollit i encarem les últimes hores, ara si amb ganes d'acabar. El cel es va tapant, hi ha risc de nevada i ens queden 3 hores per arribar a Olot. Per acabar-ho de rematar hem d'assolir una última i llarga pujada.

Arribem a Olot més tard del previst i després d'una incomprensible descoordinació dels guies que fa que el grup es divideixi en dos. Temps total 24 hores 30 minuts. Foto de grup 24 hores finishers, 40 persones i sota unes espurnes de neu marxem cap a casa cansats però molt contents.


Que bons!!

El millor: Els MACARRONS de Besalú, sens dubte.
Els voluntaris i organitzadors. Què més podem demanar per 10 e. La marxa ha estat un regal.
El millor del millor: Compartir 24 hores 30 minuts o uns 80 quilòmetres amb uns bons amics fent el que més ens agrada.
Gaudir de les bones sensacions durant la marxa, arribant molt sencer físicament. Saber gestionar la son i el fred durant la nit, ens ha agradat molt.
El pitjor:  Tot i la molt bona disposició i ganes de fer molt bé les coses, la petita descoordinació dels guies a l'última etapa.

De matinada.



Curiositat: Un participant de la marxa. Un senyor  amb uns quants anyets, explicava que just el mateix dia que entrava el fred siberià a Catalunya, doncs al mateix dia pero de l'any 1956 tambe va passar el mateix, l'onada de fred va durar 21 dies i explicava com els arbres es partien del fred.


Temperatura: Entre -2 i -8 graus. Amb sensació de fred més baixa.
Per acabar, felicitar voluntaris i organitzadors. Si la marxa fos un restaurant .... tindria la categoria de 5 estrelles michelin.
És d'admirar les persones que cada any s'apunten a fer l'itinerari sencer.

Més cròniques i fotos a :
Ultraquim
4 potes
Fotobloc d'en Lluís.

Salut i Feina.

2 comentaris:

  1. Felicitats Pere sou dignes d'admirar i un exemple de que amb treball i voluntat quasi tot es possible..

    ResponElimina
  2. Gràcies Sergi, fem el que podem... si surt bé , doncs bé i sinó també. Desitjo que estiguis més recuperat company.
    Ens veiem!!

    ResponElimina