LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent, però rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 7 de desembre de 2010

MARATÓ DE MUNTANYA DE L´ARDENYA 1ªEdiciò. 07/12/2010.

Abans de res felicitar l´ognitzaciò, voluntaris, i en concret l'equip d'en Quico Amador per la feina que comporta fer una cursa tant super guapa com aquesta.
El divendres el cos em deia que no anés a fer els objectius que tenia per diumenge, que eren o be anar a les 6 hores de Calella, o be anar a la Marató de Muntanya de l´Ardenya , però una trucada del Matxacuca, club que organitza la marató a l´Ardenya, hem deien si els volia ajudar fent "d´home escombra" i anar desmarcan el recorregut, els vaig dir que si, veure la cursa anant al darrera de tot i desequipant el camí, sonava a repte. A més la Carme i la Tania no varen dubtar en inscriure´s per fer els 42Km caminant tot i que donaven 8hores per fer-la.
La cursa té 3 recorreguts 42Km, 21Km, i 10Km.
Les protagonistes indiscutibles de la Marató son la Carme i la Tania, sabien on anaven, coneixien el desnivell 3.400mts desnivell acumulat, com diu l´Andreu ningú els va dir que seria fàcil, i la feien caminant ( doble merit).
Són les 8:30h ,(moltes cares conegudes, moltes), i donen la sortida de la marató, la Tania i la Carme amb els nervis a flor de pell, surten caminant, però ja marcant un fort ritme, no fa molta fred i el dia esta cobert de núvols, a les 9h surten els de la mitja, i jo ja he sortit abans fins al km 5(el Pas de la Miloca), per esperar l´ultim corredor, doncs a partir d´aqui començo a treure cintes, també es el punt on es desvien els que fan la de 10Km.
El camí de seguida comença amb forta pujada fins a l´ultim Carcaixell ,La Cresta, i enfilant al Montclar 406mts, aquí vaig amb tres bosses  plenes de cintes, no pesen però fan molt volum, faig un paquet gros i les amago sota un arbre, ja de baixada per la Dona de Pedra(foto), el corriol  ens deixa a la pista d´en "Lara" que en pujada llarga i constant ens porta a Sant Baldiri, lloc preciós, aquí duia 4 paquets de cintes, miraculosament l´Albert Gironès que passa amb el 4x4 s´emporta les cintes i hem dona aigua , bollicaos i coca-cola, aquí li dic a l´Albert que treure cintes es feina de dos equips de dos o tres persones, penseu que hi ha cintes que surten molt be, però d'altres que és més complicat i es perd molt temps per treure-les.

El tàndem de les noies va molt be doncs ja ha passat pel control de pas, amb el temps just 4h, a la Trencada. Les avisen que a partir d´aqui es molt dur i no arribaran amb 8h..... cap problema, ja ho saben, i els hi donà igual el temps, l´objectiu és acabar-la. Jo vaig a fer un tram de la famosa V, es una volta de baixada i forta pujada de la Trencada a la Trencada,  aquest tros no l´he desmarcat, i l´he fet amb plan cako,del coll de la Trencada en endavant  torno a treure cintes, seguim per pista ample fins a la Creu d´en Barraquer, que per un corriol de baixada ens porta a tocar Casa Nova, forta pujada per torres elèctriques fins al Puig i Creu de l´avi Miquel, aquí deixo un paquet de cintes km25, corriol de pujada cap a Roca Verdera i Puig de les Cols, Coll de l´Escorpi, i el Gatosar d´en Codolar, aquí la sorpresa mes gran del dia, dos nois de l´avituallament m´han esperat,m'avituallo d'aigua i menjar, MOLTES GRACIES NOIS.
Les noies ja van per Pedralta, van be. Jo baixo casi corrents ,doncs les cintes estan molt separades,per un tros de deliciós sender d´una altre època, que transcorre pel mig del bosc, a trobar un rierol que va agermanat amb el corriol, fins el camí de les aigües, que amb forta pujada ens porta a Pedralta, deixo un paquet de cintes.
Les noies ja han arribat amb 8:40,que GUAY!!.Començo a baixar i em trobo molt bé físicament, arribo a tocar Can Llaurador, i decideixo fer amb plan cako i sense desmarcar el tram de la Tita Negra i els Eucaliptus, i a Can  Llaurador m´esperaven la Carme , la Tania i l ´Albert.
FELICITAR-VOS una altre vegada noies tot i arribar fora de temps, a estat dur però ho heu fet, avui teniu les medalles(les agulletes) de la gesta ,je je!!!  a més els gps marcaven 44Km 600mts.
Jo he tret cintes d´entre 30 i 32 Km i he caminat uns 38km el temps empleat ha estat de 9:58.

El recorregut de la marató és preciós, molt dur, tecnic, exigent,  increïble, super guapo, ens ensenya tots els racons mes guapos de l´Ardenya. Ha estat meravellos, incloent la feina de treure cintes, encantat d´ajudar, doncs l´Ardenya es un dels millors camps d´entrenament.
Ens ho hem passat molt be tots , sap greu que les noies no surtin a les classificacions, el reglament es el reglament ja ho sabem, i arribar fora de les 8h..... però han arribat!! ,.Es una tonteria, pero puja bastant l´ego.Tot i que la satisfaccio d´arribar es sempre personal.
En Jordi , el meu germà, també ha fet  els 42Km i li ha anat molt be.

Molta Salut i feina.      Mes Fotos.
                         
                                                    

                

                                                                        

1 comentari:

  1. Felicitats Pere per fer tot el recorregut, a la Carme i la Tania per ser tan valentes i haver finalitzat la cursa.
    Cursa que tot i ser maca (com opines) també ha estat duríssima i amb un recorregut molt exigent, donat que els que (com jo) anàvem a acabar, havíem d'anar mirant el rellotge per dur un temps de pas adequat.
    El recorregut estava exquisidament senyalitzat i imagino la feina que varen tenir.
    Estic d'acord en que les noies haurien d'haver sortit al llistat, total nomes eren dos persones mes i no crec que això generes cap impugnació. Però la organització mana.

    Considero que es tracta d'una cursa per gent preparada i d'un nivell mig/alt, que son els que poden disfrutar.
    Jo particularment vaig anar molt agobiat pel temps donat que veia que no podria entrar a temps.
    Es difícil que l'any vinent la torni a fer donat que dubto que estigui millor que ara ( a partir de certa edat millor no fer el burro)-


    Per cert a la sortida no vaig segellar el dorsal i la foto que hem vas fer es l’única prova que disposo de que vaig sortir de meta.
    Sense res mes torno a felicitar a la Carme i la Tania ja que per mi han estat FINISHER’S.

    Manel

    ResponElimina