LA VIDA ÉS CURTA, JUGA FORT.
Només pretenc motivar........Com amb la lluita constant i l'inconformisme es pot superar una malaltia òssia, l´osteoporosi, privant-me de córrer i escalar......Es pot reconduir la vida, fent-la diferent del que un voldria, però molt rica en emocions i plena de somnis. Apuntar-se a tot és superar-se. Anna Paris.

dimarts, 14 de setembre de 2010

RIPOLL-OLOT-ST.FELIU DE GUIXOLS/Corrent. LA CELLERA DE TER-ST. FELIU DE GUIXOLS/Caminant.11/09/2010.

  
Hi ha gent normal i corrent que somien desperts amb coses que la propia vida té per gaudir, res material.... Motivació.
Que empeny a dos "sonats"a fer 140Km non stop?? .......No ho sé !!


Dissabte 11 de setembre,són les 7 del mati, dins el cotxe en Quim, l´Andreu,la Maria i jo, l´expressiò de les nostres cares és d´una  tranquilitat exterior que contrasta molt amb l´inquietut interior, tot i aixo tots hem trobat un equilibri per fer front a dos reptes diferents, per parellas(la Maria diu que vol anar a casa).El repte més llarg l´han fet en Quim i l´Andreu de Ripoll a St. Feliu de Guixols corrents, i l´han batejat com a I Ultra Tres Vies Verdes, doncs va reseguint el traçat del carrilet, actual carril bici, per veure la cronica qui millor que els seus protagonistes, deixo enllaç de Ultraquim.
Dir que ho han aconseguit i estan sencers, sencillament han fet 142 Km amb 26 hores.A disfrutar-ho doncs nomes vosaltres sabeu que vol dir aixo.
El repte més petit, l´hem fet la Maria (la meva filla) i jo, ella amb bici i jo caminant de la Cellera de Ter a Sant Feliu de Guixols,que empeny a un sonat amb osteoporosi a fer 63Km amb la seva filla de 12anys? ballem aquella musica.
 Hem superat molta calor, compartir entrepans, trobar solucions a petits problemas, patir molt, riure molt......el millor regal d´aniversari que un pare pot tindre de la seva filla.
A Llambilles hem fet canvi de parella,  ens esperava la Carme, qui m´ha acompanyat fins a St. Feliu, La Carme que anava  molt fresca m´ha impossat un ritme molt rapid i constant.63 Km molt intensos amb entre 11 i 12hores, amb paradas incloses.
Ara tocava anar a esperar a dos "boixos",que sortien el dissabte a les 8 del mati de Ripoll i arribaven diumenge a les 10 i pico del mati a St. Feliu de Guixols..Molt emotiu.
Espero que no ho llegeixi la meva doctora.
Gràcies Quim i Andreu per deixar que us fes una mica la logistica. Un plaer.

Salut, Feina i Gràcies per fer-hi un cop d'ull.

3 comentaris:

  1. Peter enhorabona pel blog, es gratificant veure que els esports minoritaris no pasen de llarg i que hi ha gent com tu que troba el moment per opinar objectivament sobre la participació en les diferents competicions en que et deixas veure amb la familia.
    Enhorabona doblement una pel BLOC i l'altra pel teu CUMLE.
    Manel.
    P.S. Probablemtn repeteixi a GUARA tot i que fins l'últim no ho podre saber de segur.

    ResponElimina
  2. Pere, a partir d'ara et diré com en Guardiola: "El filòsof". M'has deixat acollonido "Ballem una musica que molta gent no escolta". Reflecteix a la perfecció el que fem i el que sentim els que som de la teva mena.
    Que sàpigues que sense el teu suport (i el de la teva família) i per que no dir-ho, "els teu bocates oblidats", no haguéssim estat capaços de reeixir.
    Una forta abraçada.
    Andreu

    ResponElimina
  3. Manel , moltes gracies, i ens veiem a la sortida de Guara, i tant que si, tu fent l´Ultra i jo la Trail.

    Andreu, no m´has d´agrair res, tu faries el mateix, i no , no sóc cap ¨filòsof¨,doncs la frase en concret,( que és molt guapa) surt a molts de blocs, jo l´he copiada del bloc d´un angles,Mark Steven Wolley, explican la seva cronica a la Badwater(impactant)el bloc es diu Nomada Ocasional.

    ResponElimina