PerePeterPan

Després de molts anys deixant la marca de les vambes per l'asfalt i per les muntanyes, i sense arribar a ser un expert en córrer, dedueixes que sempre estàs en un aprenentatge constant.   I d'una manera silenciosa, sobretot en llarga distància, guanyes experiència. Recordo, les primeres ultres (ben parides) que solien ser al maig / juny, entrenàvem tot l'hivern kms i desnivell, no existien "personal training", corríem fins a quedar rebentats i menjàvem quan teníem gana. I el dia de la cursa ens "plantàvem" a la sortida a les 6:00 h del matí un 15 de juny (fins i tot feia fred), 8 hores més tard (migdia) semblàvem cadàvers amb vambes. Buscàvem aigua del primer excursionista que ens creuàvem, d'un fil d'aigua que brollava d'una roca... estàvem deshidratats. Ho havíem entrenat tot, menys una cosa: el clima, amb temperatures per sobre dels 30°. Ultra Trails com Emmona, Coll de Nargó, Catllaràs, deixaven una muntanya d'abandonaments per la cal...

Sovint em pregunten que menjo en carreres llargues, doncs bé, faig un rescat d'un post personal.   Foto X.Social J.Gamito i Niño No soc nutricionista, ni pretenc ser-ho, només és un recull del què mengen els meus amics i jo en aquest "món paral·lel". L es distàncies i desnivells superiors a 160 km i 10.000 de desnivell positius obliguen a les persones a fer esforços durant dies fins i tot setmanes superant els límits de les seves capacitats físiques... i mentals.   I és què l'espècie humana tenim aquesta capacitat innata o esperit de superació que ens permet afrontar tota mena de reptes, entre aquests les curses d'alta resistència o ultra trails. Vet aquí la importància de portar una bona alimentació o el que ara en diuen una bona "higiene de vida". Moltes vegades veiem corred@rs abandonar una carrera per problemes intestinals (de panxa). Soc afortunat de conèixer persones que han acabat curses de 300 km 500 km i 1.000k ....   Què mengen aquests éssers d...

Del 18 d'octubre al 17 de novembre. Ganxotapa+beguda. Preu 3 euros. La Ganxotapa és una proposta gastronòmica amb 33 bars i restaurants implicats de Sant Feliu de Guíxols.   Pots tastar una o vàries tapes elaborades amb beguda inclosa (aigua, vi o cervesa) per 3 euros / tapa, una iniciativa que cada any té més adeptes. Cada bar i restaurant tenen uns horaris establerts per oferir la ganxotapa. Hi ha la web i un llibret amb tots els detalls. Bé, barrejo la gastronomia amb l'esport i n'ha sortit la "Ganxotapa Trail", combinant una ruta de córrer amb uns avituallaments... de "tapeo". La Ruta: Inicio la ruta a la part alta de Sant Feliu (Vilartagas) 1a tapa. Café Colao , una tapa amb estil "latino". Torrada de "zamburiñas" al Bloddy Mary. Prenc la ronda cap avall, paso pel Monestir i entro a la Plaça del Mercat. 2a tapa. Euro del Mercat , un toc mariner sublim. Cassoleta de calamarsets amb ceba. Vaig a buscar el Passig del Mar i la Rambl...

Una observació molt simple, però molt important, una gran majoria de corredors d'ultra trails i maratons abandonen per problemes digestius. L'altre dia vaig anar a escoltar una conferència sobre esports de resistència i digestió, em va tocar de ple, pel que em va passar fa uns anys i voldria compartir La meva vivència. Va ser una etapa de vida molt intensa, feia una ultra trail cada dos mesos. La vida era una espiral d'entrenament, treballar 10 hores diàries i menjar de tot sense control. Un còctel molotov en què el cos t'avisa que no anem bé ni per dins ni per fora. Cansament crònic, ventre inflat, aliments que de sobte no se't posen bé, pell seca, petites lesions... Una llarga llista d'avisos. Però, és clar, la meva zona de confort (la muntanya) les curses, el patiment buscat , assaborir la felicitat en acabar una ultra, satisfacció, descobrir indrets "xulus"......

Vall d'Aran, coincideixo amb el circuit d'un trail. Estic aturat enmig del camí, (12:00 migdia) miro un cel sense núvols (32°), penetro una vall que bull,  tanco els ulls mentre em regalimen les gotes de suor pels plegs de la pell.   Deixo passar els corredors, alguns s'aturen i em demanen de genolls un glop d'aigua del meu bidó.   Però, com es pot anar a fer una cursa a l'estiu amb 32° i sense portar l'aigua necessària a sobre ... Que esteu sonats o què?   No pretenc donar consells a ningú, per això ja hi ha els especialistes. Ut Coll de Nargó  buscant aigua a 35º    Ara que torna la calor i sol solet, ara que tothom corre o camina, us deixo quatre detalls per evitar deshidratar-nos. L'aigua i les sals durant una activitat a peu els perdem per la suor, pipins.... A més l'aigua també la perdem per la respiració. És un motiu d'abandonament en cursa.     Cadascú és diferent, i mentre uns beuen poca aigua i e...

L es distàncies i desnivells superiors a 160 km i 10.000 de desnivell positius obliguen a les persones a fer esforços durant dies fins i tot setmanes superant els límits de les seves capacitats físiques... i mentals. Foto X.Social J.Gamito i Niño I és què l'espècie humana tenim aquesta capacitat innata o esperit de superació que ens permet afrontar tota mena de reptes, entre aquests les curses d'alta resistència o ultra trails.   Vet aquí la importància de portar una bona alimentació o el que ara en diuen una bona "higiene de vida". Moltes vegades veiem corred@rs abandonar una carrera per problemes intestinals (de panxa). Soc afortunat de conèixer persones que han acabat curses de 300 km 500 km i 1.000k ....   Què mengen aquests éssers durant la carrera? Les Respostes:   És curiós que molts es "fabriquen" el menjar.   * Fruits Secs (barreja).   * Deshidratats, tota classe.   * Ous bullits.   * Fuet i Formatge.       * Poma, Plàtan, mel i...

Estic aturat enmig del camí, (12:00 migdia) miro un cel sense núvols (36°), penetro una vall que bull, tinc la desagradable sensació que ja he passat per aquí, tanco els ulls mentre em regalimen les gotes de suor pels plegs de la pell, em sento perdut, sense aigua, em giro, gairebé perdo l'equilibri i quasi caic… Que "tontu" (penso). Llavis secs, gust salat, abatut, no tinc aigua, 8 km per l'Av... De sobte escolto el dolç soroll d'un fil d'aigua que brolla molt a prop (estic salvat).... amb la meva parella bevem de genolls com dos éssers primitius. (Retall Ultra 100k Coll de Nargó 2012) Coll de Nargó 2012 Ara que torna la calor i sol solet, ara que tothom corre o camina, us deixo quatre detalls per evitar deshidratar-nos. Va pels "novatus", i pels veterans també, sí ja sé que ho sabeu tot, però, per si de cas. L'aigua, les sals durant una activitat a peu els perdem per...