PerePeterPan

Les 8h del mati, a fora 0º,fa molta fred, la Maria ens mira i se li dibuixa una pregunta a la cara (perque no ens quedem a casa???), la resposta , la Carme i jo la tenim escrita als ulls,(els ulls brillen quan et sents viu, ni que sigui per fer 10Km),així doncs la Maria ha sigut la primera en esmorçar i vestir-se. A les 9h ens posem a la carretera , no hi ha transit, els camps  estan glaçats,  el cotxe li costa tirar endavant, i si que per un moment penses en tornar a casa, però arribant al poliesportiu de Llagostera, impressiona veure tants de cotxes i gent  amunt i avall (i amb malles curtes !! la ostia quina fred!! ). Fem l´inscripció tot saludant a molta gent coneguda, l´excusa de tothom es fer baixar els torrons,el dorsal val 10eu, que paguem molt a gust, doncs ens donen un buff super xulo. Aquest any hi han dos recorreguts un de 5Km i el de sempre de 10Km, fem el llarg i decidim sortir caminant,(per els corredors la sortida és a les 10h, els caminadors poden sortir qua

Aquest post es sobre la malaltia que s´ha instal·lat al meu cos, doncs és una gran desconeguda en els homes, en cap cas vull crear una sensació de "ay pobret", ben al  contrari. Desprès de limitar-me en moltes coses, un aprèn a valorar i gaudir molt més de les coses mes simples del dia a dia; despertar-se al mati, treballar, fer un cafè........Ara mateix es com si el meu cap fos un motor Ferrari i  estigues dintre d´un cos semblant a  una furgoneta rovellada dels anys 60. Un article d´una revista diu: La osteoporosi es una pèrdua paulatina de la densitat òssia, que a la vegada incrementa el risc de tindre algun tipus de fractures, les fractures mes inmediatas es localitzen a les vertebres, doncs són els ossos mes febles. Al nostre país  hi han 2 milions de persones amb osteoporosi, 500.000 són homes. Actualment s´estan fent estudis , un d´ells a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a 100 malalts de osteo i fractura per aplastament vertebral, mitjançant una vertebropla

Abans de res, felicitar l´ognitzaciò, voluntaris, i en concret l'equip d'en Quico per la feina que comporta fer una cursa tant super guapa com aquesta.   Els objectius del cap de setmana: les 6 hores de Calella, o be anar a la Marató de Muntanya de l´Ardenya. Pero, una proposta del club Matxacuca , per anar a fer d' escombra i anar desmarcan el recorregut. Dit i fet, veure la cursa anant  darrera de tot i desequipant el camí, sonava a repte. A més la Carme i la Tania no varen dubtar en inscriure´s per fer els 42Km caminant tot i que donaven 8hores per fer-la.   La cursa té 3 recorreguts 42Km, 21Km, i 10Km. Les protagonistes indiscutibles de la Marató son la Carme i la Tania, sabien a on anaven, coneixien el desnivell 3.400mts desnivell acumulat i la feien caminant ( doble merit). Són les 8:30h  i donen la sortida de la marató, la Tania i la Carme amb els nervis a flor de pell, surten caminant, però ja marcant un fort ritme, no fa molta fred i el dia esta

Abans de res, felicitar el Centre Excursionista de Blanes per deixar-nos gaudir d´aquest magnific recorregut , en el que no et podies perdre , doncs desprès de passar un senyal, ja veies l´altre, els avituallaments molt espléndits i els seus voluntaris "maitres" d´hotel de 5 *****, Gr à cies. L´excusa perfecte per anar a dinar  amb els col.legas de curses i famila aquest diumenge, era anar al Passafred de Blanes, i realment sí varem passar fred, però nomes fins a les 8h, en que donaven el tret de sortida. En Bernat, Andreu, Quim i Sergi la fan corrent, i la Maria, la Vanessa, la Carme i jo caminant. El recorregut basicament puges i baixes a tres turons, el primer el Turó del Vilar, fins aquí el gruix dels corredors ja no es veien, i els caminadors ens començàvem a estirar,  més endavant el camí es partia en dos , un pels que feien 23Km i d´altres 12Km, nosaltres fem la llarga. De seguida  ens trobem el 1e avituallament, i aquí decideixo anar a un ritme més fort,

Com aquell que fa cua per entrar al cine, a les 4h 30¨de la matinada,  la Tània, la Carme, l´Ultraquim i jo, amb un fred que pela, pujem a l´autocar que ens portarà a Rupit, doble ració de fred,tot esta glaçat, i encara tens més fred quan veus corredors amb malles curtes,que valents WHOOOOAAAU. La pujada fins a Can Rajols et fa entrar en calor, a L´Avenc et sents el protagonista d´un quadre que té vida, gaudir de com es desperta el dia amb un llençol de boira als teus peus és impresionant, amb tot l´entorn de Guilleries que t´abraça, toca baixar fins a la Riba, sota aquest llençol de boira, una passada,aquí ens trobem amb l´Andreu que fa la marxa corrents, creuem el Pantà de Sau,mentre en Quim que el coneix tothom, fa de relacions publiques,Quin Tiu!!! i pugem les famoses escales, que la Carme els hi tenia tanta por, que molt encostipada va tirant prou be. Arribem a Vilanova de Sau i Salt de la Minyona (meitat del recorregut 21.5 Km),la Tània que es la seva primera vegada

La Carme vol fer la Rupit-Taradell , no vol patir a l´hora de fer desnivell. La Rupit té uns 1250mts+,  i unes escales que no s´acaben mai, al pantà de Sau.... Ahir a la tarda varem decidir sortir del Pasteral i pujar la carena que va resseguint el riu amunt fins al Pantà de Susqueda, passant per St.Gregori. Els 10 primers Kms són de pujada i el desnivell és d' uns 950mts+, en total varem fer uns 23Km,(segons la senyaliyzació marcada), i el temps 4h30minuts, en plan " Cako"(caminar/córrer), i buscar bolets. Sensació guapissima veure quan  a mig camí  es fa de nit, no hi ha cap masia habitada, cap poble en 10Km, sensació de solitud, però no!!, ens acompanyen els sorolls de la nit, l´oide pren una altre dimensió; l´aigua en caure per un marge, els ocells de nit, fressas estranyes....Uns ulls brillants d´un animaló ens vigilen des d´un marge, sembla una guilla. No tenim gps,  tot i estar ple de camins, pistes i corriols ens hem orientat bastant bé, aquesta zona de

31 d´octubre, el despertador ens ha deixat dormir una hora més, però son les 6h del mati i hem quedat per anar a fer una caminada amb la Mar,Tania i l´Albert, ens ho hem pensat dues vegades abans de sortir, doncs acabava de ploure bastant fort,però que caray!! es guapo caminar sota la pluja. Arribem al punt de trobada i sortida és als Metges, lloc molt conegut per excursionistes, btteros,caçadors...., a més hi ha un hostal on es menja molt be, per arribar-hi el mes fàcil es agafar una pista que puja des de Cassa de la Selva. Mentre fem l´inscripció comença a ploure, ostia! no es pot ni escriure el nom de tanta aigua, de tota manera ningú s´ha plantejat de tornar a casa, tot el contrari ,sortim.                                                      L´itinerari es diferent  cada any, per tant passem per camins i corriols que s´han anat recuperant,anem cap a can Buscanya nou, casa en ruïnes, cap al Terme de Clau , una cruïlla,avituallament, i anem flanquejant la Roca Filanera,des

El diumenge passat amb els Brugulat , la Pati , el meu germà i la family, com cada any per aquest temps, varem anar a la Cellera  a buscar castanyes , tot pujant cap a Puig d´Afrou , decidim pujar fins al Puig i en baixant recollir castanyes, que esta a tope, però a mig camí comencem a trobar rovellons i pinetells, la Carme i en Narcís semblaven nens petits recollint caramels del terra, a  la fi arribem a Puig d´Afrou, quina vista, quin paisatge, és un balco de 360 graus, pots veure el Gironès, Guilleries, Collsacabra,Garrotxa,Illes Medes.......es increïble!!, dinem i jo arribo fins a St. Gregori tot passant per  Can Serra (Masia abandonada), en els seu temps devia ser molt important , doncs es bastant gran. Anem baixant molt carregats de castanyes i bolets, i contents d´haver passat un dia esplendit i amb família. El recorregut és d´uns 20Km fins a St. Gregori del Turonal. en Jordi/Mireia i els nens (3) al ser petits han arribat fins la font del Bassi que "deu ni do&qu

Divendres 1 d'octubre, 2del migdia,sortim cap Alquezar,Laura,Maria, Carme, Quim i jo,el meu germà Jordi, Mireia, Jordi Jr, Jan i Martí,arribem cap a les 8h, m´he liat a la carretera, però be,anem a una casa rural, en Quim i l´Andreu a un alberg. Dissabte, son les 6 del mati i hem concentro molt pensant en la cursa, desitjant que l´esquena aguanti, sempre sabent on estan els límits.Penso que m´hauria agradat molt fer l´Ultra 92Km com l´any passat, amb en Quim i l´Andreu, però faré la Trail 34Km caminant tenim 12h per fer-la, en Jordi farà la Trail corrents. Estem a la sortida i ens trobem amb corredors coneguts d´altres curses , també hi ha en Quico, Faustí,Salvador  fent la Trail i en Manel que farà l´Ultra.Sortim cap a Asque,i d´aqui cap a Alquezar, tram molt dur,males sensacions a l´esquena i menjada de cocu, però d´Alquezar a la Viña,he adelentat molts caminants i corredors i cada vegada hem trobava més be,(m´ha sortit la bestia que portem a dins),a la Viña punt o