PerePeterPan

23/11!2011. Fitxa: Lloc:             Sant Esteve d'en Bas.          Distancia:       44.11 Km          Desnivell+:     2.700 mts          D. Acumulat: Més de 6.000mts.          Temps limit:    9 hores. Puigsacalm Doncs bé, tal i com em va dir el meu germà gran,en Pere, no sabia on m'havia ficat. Jo amb tota la meva il.lusió, havent fet anteriorment d'altres maratons de muntanya com la Setdellonga, Ardenya..... i que em varen anar prou bé, les vaig agafar com a referència per fer uns mesos més tard el meu repte de l'any: la Puigsacalm Extrem , pensant que uns 1.000 mts de més de desnivell + no serien tan importants..... A les 8h del matí donen la sortida i amb l'eufòria de viure el teu somni, em veig fent els primers quilometres enmig del grup capdavanter, ostres!! em pregunto si aixo és bo, innocent de mi, realment no sé el que m'espera.... Carme,jo al mig i en Pere Vaig tirant amb bones sensacions fins al km 22 a partir d'aq

23 de Octubre 2011. És la tercera sortida  als Carcaixells d'aquest any amb un grup d'amics i d'altres que han passat a ser-ho. La proposta la va fer la Camino i hem estat una bona colla els que ens hi hem apuntat. I és que aquestes agulles de roca granítica tenen una atracció especial... són màgiques. A ritme més tranquil que l'ultima vegada, assaborint cada pas, cada grimpada... acompanyats de les olors humides i colors espectaculars que ens regala la tardor, hem anat carenejant totes les agulles fins arribar al Montclar 406 mt i cim mes elevat, on encara es poden veure les restes d'un antic castell. Poques vegades es pot gaudir tot fent el cim de la primera agulla, el Llom, del contrast d'un cel tapat, plujos i gris cap a marina i la Vall d'Aro......, i totalment net, polit i assolellat cap Llagostera, Girona i mes enllà. La tornada ha estat pel  misteriós jaciment ibèric de Plana Basarda i cova de Sa Tuna. Indiana Eva!! Avui m'he v

Tots tenim un repte que és més important que els altres durant el transcurs de l'any..... petit o gran és el nostre gran objectiu. Son d'aquelles curses, travesses, marxes..... que et fan posar la "gallina de pell" quan hi penses. En Jordi, el meu germà està inscrit a la Puigsacalm Extrem 2011 , és el seu gran repte d'aquest any. Els que som adictes a fer aquestes coses, sabem que per poder arribar al "gran dia", abans hem tingut d'altres petits grans reptes: La gestió del temps als entrenaments, quadrar la feina als últims dies, i el mes important per als qui en tenim...... la família, convéncer la nostra parella i per als qui tenim fill@s, resar un "pare nostre" perquè a últim moment no es possin malalts.ja ja ja!!, es mereix tot un post parlar de tot això, més endevant... Aquí deixo dos vídeos de la Puigsacalm Extrem del 2010 gracies al corredor J. Martinez. Jordi ja saps on t'has ficat?? .....A correr i pasar-ho bé germane

10 de Octubre 2011.Doncs bé després de deixar passar la "calor" de l'estiu, tornem a fer les sortides de Cako iniciació, amb el centre excursionista Montclar. No hi podien faltar l'Amparo, la Carmen, La Montse, l'Isabel, la Carme, la...??,la Carme, l'Andreu, l'Albert, en Pepo ,(CaKos Veterans) hem gaudit d'una sortida sota la llum de la lluna al costat del mar...... fantastica,(que romantic eh!!), molt relaxant i enriquidora, doncs una de les finalitats d'aquestes sortides a més de fer esport, és fomentar les relacions entre les persones. Avui el nostre "Patfhinder" ha estat en Pepo, "un gat vell" i gran coneixedor de l'entorn de St.Feliu de Guixols, així després de repasar una miqueta la teòrica de seguida ens hem enfilat cap a St.Elm. Curositat : El periodista Ferran Agulló des de l'Ermita de St.Elm va posar nom al que avui dia coneixem com a Costa Brava. Hem acabat la sortida fent estiraments i  quedant

Cavalls del Vent 2011, Crònica d' en Manel Tirado i Mikel Martinez. Manel El motiu d'aquest escrit és fer la crònica de la cursa "Cavalls de Vent" , però abans de tot, el meu desig és expressar els sentiments d'amistat i agraïment que tinc per en Pere Alsina. Fa un parell d'anys que conec a en Pere, i el cert és que és un "tiu" que et contagia la seva passió per l'esport de muntanya. Amb en Mikel (amb qui encara fa menys que ens coneixem) coincidim en què en Pere marca la diferència respecte dels qui simplement corren per fer un temps determinat. Ell corre/camina per acabar dignament i disfrutant de l'entorn paisatgístic i meravellós que envolta aquest tipus de curses. Ha après a dosificar l'esforç sobrehumà que de vegades has de fer per ser finisher. Ha après i sap transmetre als qui comencem a conèixer millor on tens els teus límits i fins on ets capaç d'autoconvèncer-te per continuar malgrat estar estrepitosament derrotat.

Alquezar 1 i 2 d'octubre 2011. Autosuficiència, calor, emoció, duresa, eufòria, por, sacrifici, incertesa, felicitat.....Tant a la petita: la Trail, com a la gran:  l'Ultra. Això té un nom: Ultra Trail Guara Somontano 2011 .  Competeixes tant físicament com mentalment amb tu mateix. Tercer any a Guara. Primer any fent l'Ultra. Segon any i amb les seqüeles de l'osteoporosi fent la Trail (tenia prohibit córrer i caminar per muntanya). I aquest any amb la Carme junts fent la Trail! L'Ultra a punt Començaré pel final!! Són les 8:35h del matí de diumenge i estem esperant els últims corredors a la plaça d'Alquezar on hi ha l'arribada de l'Ultra. Després de 23hores i 35 minuts arriben en M.Àngel Amador  i en Josep Belles. Ha estat súper emocionant..... Aplaudiments, abraçades interminables, la gent plorant.... la parella de corredors explica que quan un volia abandonar l'altre no li deixava fer, i a l'inrevés. Han estat a l'infern i han