PerePeterPan

La Celestreail Lloc: Ordino. Andorra. 83K i 5.000+. La Magali és una corredora de muntanya amateur, molt amateur, amb la seva feina, obligacions, família.... Però que de vegades hi ha alguna cosa que l'empeny a superar-se. Entén l'esforç, la motivació i el fet de sentir-se viva a través de l'apassionant món de córrer per muntanya. Amb la Carme coneixem a la Magali i compartim la seva afició / passió. Hem fet molts Kms junts, molts genolls a punt de trencar, molts moments màgics, moltes pedres pel camí, moltes converses mudes amb la mirada..... L'amistat pren un altre sentit. Afortunats de tenir una amiga de les de veritat, la Magali. Us deixo amb la petita crònica de la seva aventura per Andorra: El "Mestre" m'ha demanat que faci una redacció (4 ratlles) sobre el que va suposar per a mi fer la Celestrail. Bé, doncs, som-hi!! Com bé diu la Laura Poch, ens disposem a fer la cursa "petita" d'Andorra de 83 km i 5.000 d

EHUNMILAK. 100 Milles Basques.  168 K i 11.000 +. 8 al 10 de Juliol 2016.  Us deixo la crònica d'un amic sobre una de les curses més grans. Crònica de L'Agus Alcazar de Sils. Club Diversport. Imagino que si ara estàs llegint aquestes línies és perquè ets un d'aquests "malalts de muntanya" que com jo, no parem quiets. Et convido a llegir a través de les meves vambes, una aventura de 168 Km i 22.000mts acumulats al País Basc.  Per on començo? Tinc molt per explicar. El primer que em va sorprendre d'aquesta ultra és que en el món runner que m'envolta, la Ehunmilak és una gran desconeguda, gairebé no existeix. No sé si per por, per llunyania o per......  Com sempre passa, menyspreem les grans curses que tením al país, que estan a prop i sobrevalorem els que ens vénen de l'estranger: UTMB, Western States,Badwater, Ultra Madeira.... Paisatge Ehunmilak La Ehunmilak és una cursa d'una duresa extrema i d'una cat

Del 14 al 17 de juliol 2016 ha tingut lloc l'Andorra Ultra Trail Vallnord amb molta participació d'amics i coneguts. Cadascú ha triat la distància que més li convenia... o no. Alguns han creuat l'arc d'arribada i d'altres no.... No passa res. Us deixo amb algunes de les fotos dels amics que hi han participat. No cal dir que hi falten molts més amics * CELESTRAIL. 83K i 5.000+ La Joa, la Laura i la Magal.... Finishers. * MÍTIC. 112 i 9.700 + Un bon equip amb en Josep Artigas,  Enric Sabaté, en Xavi..... Finishers. La Gemma, Manolo Real i Compis *RONDA DELS CIMS. 170K i 13.500+. En Jordi Caselllas, en Bernat, en Mikel Martinez, en Pere, en Pere Masó i en Carles Brusi En Salvador Vilalta En Jordi i en Carles FELICITATS A TOTS en especial a en Jordi Casellas, en Carles Brusi i en Pere Maso que han aconseguit acabar  la cursa reina, la Ronda dels Cims, amb 170 K i 13.500 metres de de

Olla de Núria des de Fontalba. Fontalba- Puigmal- Segre- Finestrelles-  Eina- Noufons-  Núria- Fontalba. Kms: 24. Desnivell: 1.730 + . 1.736 -. Base Camp .   Temperatura: 15 a 25º.  Uns amics tenen al punt de mira,  el seu objectiu principal de l'any  i en pocs dies.... a Andorra. Sense estrès i amb calma anem a fer l'últim entrenament en alçada, fem l'Olla de Núria des de Fontalba, una volta clàssica, espectacular, preciosa i sempre gratificant. L'entrenament a coincidit amb la cursa de muntanya i  X edició de l'Olla de Núria, per tant hem fet d'animadors i alhora reporters d'una cursa molt dura a on molts amics i coneguts hi han participat. FOTOS DE CORRED@RS CLICA AQUÍ. L'Olla de Núria la pots fer a qualsevol època de l'any, sempre i quan tinguis la preparació física adequada i els coneixements  per moure't en alta muntanya. Alhora s'ha de tenir seny i saber interpretar el clima. La pots fer

Relat. 1a Entrega. Hospital J. Trueta. Una agulla travessa la pell i deixo que un líquid profani el meu cos. Dins meu, un nou camp de batalla ha començat. No sento dolor, em cau una llàgrima. Llocs per on passa l'Oncotrail * Quan tot va bé, no t'espantis, dura poc. Obro els ulls, em trobo en una habitació de tres parets blanques, a l'altre hi ha una finestra amb unes cortines gairebé transparents, ja que entra tota la llum. Davant d'aquesta finestra hi ha dues butaques descosides.  Hi ha dos llits, en un hi estic jo estirat, tapat amb uns llençols blancs i porto posada una bata de color blau. Al meu braç dret hi tinc una agulla connectada a un petit tub que va a parar a una bosseta que deixa caure un líquid transparent. A l'altre llit no hi ha ningú. A la butaca hi ha la meva parella mig arraulida, obre els ulls a poc a poc i em mira adormida. S'acosta a mi, allargà la mà i m'acaricia la galta prudentment com si fos una peça de