PerePeterPan

Marxa Solidària. 1a edició. Lloc: Sta. Cristina d'Aro. Gavarres. Distàncies: 5 K i 10 K.  Inscrits: 250. Amb gust de suor i sal a la boca, la cara vermella, l'àcid làctic explotant als quadriceps i esprintant com un keniata.....10 km... 350 + ...1:10 h.... Sí, si, siii, ja ho sé que vosaltres ho feu en menys temps, però que vols que et digui, per a mi és córrer molt ràpid, vale craks!! I en diuen Marxa.   Madre Mia!!!!    Quina "Marxa" més ben parida!!!  En Jan i enMarti Primera i exitosa edició d'una marxa organitzada pel Club Atlètic Sta. Cristina . Amb un circuit que ens ha permès descobrir llocs encisadors i salvatges, a tocar de casa i que molts desconeixíem. Els I@corredors El Circuit:  80% corriols. Fem una primera pujada que es deixa fer corrent, tot passant pel Mas Maiensa i el Dolmen de Boussarenys. Baixem una miqueta i encarem la segona pujada compartida amb el meu nebot, en Martí. 

Proposta: Marató de L'Ardenya. 7a edició. Lloc: Sta Cristina d'Aro. Massís de L'Ardenya. Dia: 10 de desembre de 2016. Distàncies:  10K, 21K, 42K, 63K. En una cursa, d'un any per l'altre poden variar els corred@rs, el circuit, el clima, els regals, els espònsors...... Però a la Marató de l'Ardenya el que no canvia, són molts dels seus voluntari@s. La Carme, la Jenny, la Maga, en Carles, la mainada, el foc a terra, la "teca", el JB, l'isotonic.... I jo, estarem allà, a "l'oasi", al "puto" control que costa tant d'arribar, a l'AV 2, Tall 1, Km 24 +/-, o sigui que ja podeu córrer. Diuen que quan es va acabant l'any, s'acaba la "temporada" d'entrenaments i curses en això de córrer per muntanya........ Senyores i Senyors Corred@rs, això no t'ho creus ni tu.... Això no és el futbol. Aquí NO hi ha "temporada". Aquí tothom entrena, corr

Marxa de Muntanya. 37 Edició. Distància: 43 K. Lineal. GR2. Temps: 6:53h. Carme i Pere. Clima: 8º i 18º. Ennuvolat amb estones de vent. Fa 17 anys vaig decidir córrer la meva primera distància marató per muntanya. Portava molts anys corrent per lliure, i les curses organitzades no passaven de 21 K. En aquella època, per a mi i crec que parlo en nom de molts corred@rs de la "vieja escuela", córrer una marató d'asfalt o muntanya era un repte descomunal, era el màxim, una bestiesa.  Començàvem a poc a poc a esbrinar i traduir unes paraules que no sabíem ni d'on venien, Trail- Run . I està clar, que la paraula Ultra, no existia..... Buenu, sí, la llegíem cada dia a la cuina, el "Fairy Ultra". Vaig escollir fer la Rupit - Taradell. Vaig creuar la meta de Taradell i la meva vida esportiva va canviar completament. La "droga dura" havia profanat els sentits. L'any 2009, la Carme, la meva parella, l'Andreu i en

LLAGOSTRAI 2016. Cursa de Muntanya. 3a edició. Dia i Lloc: 13/11/2016. Llagostera. Organitza: Bell-Matí Trail. Distàncies : 12 Km i 22 Km. Desnivell+: 758, segons Garmin.   Clima: Ennuvolat. Ideal per córrer. 14º. Carme Dorsal: Pere Dorsal:   Temps: 2:57h. Amb la Carme triem la Llagostrail dins un cap de setmana ple de curses i marxes per escollir a la comarca. Sabem que anem a fer una distància, 20 K, que tothom va amb el peu a baix. Sabem que haurem de posar uns alerons i obrir el pas de la benzina d'aquest parell de tractors. Sabem que arribarem els últims.... Però de tant en tant ens ve de gust, que carai!! Amb la Berta, la Carme, la Tània, la Vero, en Jordi, molts amics del club A.E. Matxacuca i en Mamadu, sí, sí, heu llegit bé, un noiet de pell negre com el carbó i que corre com les bales. Cadascú al seu ritme, hem fet la Llagostrail. Run for Enjoy i descobrint una vegada més, llocs totalment desconeguts de l'Ardenya. ALB

Retalls d'un instant. Diari d'un aprenent de corredor. Estic aturat al mig del corriol un altre cop, tibat i pelat de fred, mentre espero dos companys de ruta, dos amics. Miro enrere, dos llums de frontal s'acosten, són ells.  -Com esteu? Enmig de la foscor, les paraules es poden llegir a través del gèlid baf.  Bé, tot bé....  -Ja arribem. Som-hi... Sento cada pedra que trepitjo amb els peus que m'han acompanyat a molts indrets inhòspits i plens de paisatges fantàstics. Deixo que les meves cames continuin avançant al ritme dels sorolls de la nit. Mentre anem parlant per fer el camí una mica més lleuger. Les últimes pujades ens porten gairebé a l'entrada del poble. Cada cop ens acostem més i puc sentir com aquella música que tant m'agrada inundi les meves orelles. Ja veig com les antorxes ens il·luminen un petit camí cap a l'arribada on ens esperen per abraçar-nos, felicitar-nos i fer-nos petons. Sóc feliç perquè hem arribat junts