PerePeterPan

Em creia que ho havia fet tot a muntanya.... o gairebé tot, que equivocat que estava!  A la NAPAF Reventa Frikis d'Osor preparada per en Lluís Vila Prat, 15 Cakos hem après a anar d'un punt a un altre del bosc en LÍNIA RECTA, sense corriols, sense pistes, sense camins.... Grimpant, travessant rieres, descobrint salts d'aigua espectaculars...7 hores assaborint cada segon i n t e n s a m e n t. Ara sé com pensen els senglars....Eh!! Torra!! En Vila Prat ens va avisar ja dos mesos abans, que seria una napaf molt dura, que aniríem pel mig del bosc, que entraríem en boscos en estat pur, veuríem salts d'aigua gairebé mai visitats, els dos cims mes alts de les Guilleries...... I no ens ha fallat!  Lluís Vila Prat és sinònim de senzibilització amb l'entorn, de compartir el que coneix..... I també cal dir-ho, una mica salvatge!! Qué és una NAPAF (No Apta Per A Frikis): És una Kedada CaKo(caminar/correr/pals) anàrquica (sense normes) però organitzada, en autosuficiè

20 / Novembre / 2011. Un dels entrenaments previs a una cursa, és la possibilitat de trepitjar el terreny i fer el recorregut per on passarà la prova uns dies abans. Ardenya La Tània i la Carme tenen una "espina clavada" des de fa un any amb la Marató de l'Ardenya 2010, varen completar els 43 Km fora de temps. A partir d'aquell mateix dia tenen molt clar que l'objectiu per aquest any és tornar-hi i baixar el temps, per això primer han fabricat un fonament..... que es diu motivació , estan molt motivades, i segon han hagut de fer els deures.... això es diu entrenament , els motors estan preparats. Són a la recta final, comença el compte enrere, i un dels últims entrenaments de volum, qualitat  i veure com respon el físic, ha estat fer el recorregut de la Marató. La Tania i la Carme a l'Aresta Recorregut: Són les 7 h del mati, la Tània, la Carme , Ultraquim i jo, comencem a 2,5 Km de la sortida del poliesportiu de Sta. Cristina. Les for

Són les 7h del matí i estem a Viladrau."Els de Manlleu" ens han convidat a fer una travessa sorpresa per al Montseny. Viladrau desde Matagalls Organitzar una travessa no és feina fàcil, buscar el recorregut.... Anar a veure com estan els corriols....Lligar avituallaments.... Horaris i Kms.... L' èxit esta en els petits detalls, i això la Maria Carme i Lluís Tuneu , amb la complicitat d'en Genís, Germans Pratdesaba ,  la Maria i el Bitxo, o sia "els de Manlleu" amb molta cura i moltes ganes ens han preparat un recorregut fantàstic. Tal com si fossin nens petits davant d'un examen de matemàtiques, la nota ha estat molt alta, es mereixen un10,10. I com no, amb la molt bona companya d' en Josep Ventura, un MaKi CaKo  que esta a totes. El Montseny el tenim tant a prop i són poques les vegades que n' hem gaudit. L'objectiu principal de la caminada ha estat fer el Matagalls. Avituallament d'en Lluís El recorregut ha estat

Sempre em recordo de què quan era petit, entrant a dins el cotxe amb les meves tietes, abans de posar-nos en marxa, es feien el senyal de la creu..... Manies o supersticions? És com si aquesta creença en alguna cosa que no podem veure ( però amb un poder sobre nosaltres) pensem que ens donara bona sort o malastrugança, depenent de l'acció que realitzem, i llavors ens marca uns hàbits en la nostra manera d'actuar. Dia 12+1 De totes les cultures hem heretat supersticions, sobretot dels grecs i romans. Teofrast al segle IV aC ja va escriure un llibre sobre les manies de l'època. Personalment no tinc massa manies, però sí alguna de positiva com ara "tocar una ferradura", "tocar fusta"..... De negatives, doncs el número 13,  potser perquè vinc del món del motor, i aquest dígit  en moltes competicions de cotxes no hi és. Hi ha una marca italiana (Ferrari) de cotxes que va fabricar una sèrie especial de 22 cotxes, i del número 12 sal

Crònica d'en Manel Tirado i Mikel Martinez. 6/ 11/ 2011. Visca la pluja, visca el mal temps!!! Visca la Cursa de Muntanya de Girona !! Amb el teu permís Pere, en Mikel i en  Manel(que sóc jo) hem tornat a córrer amb el nom del nostre Club: "PEREPETERPAN". Amb quatre "bojos"més que  haguessin participat amb el nom del Club, hauríem fet podí!!!....Algun dia ..... De la cursa només  puc dir que si en PeterPan n'hagués escollit alguna per participar, segur que hauria estat aquesta. Molts participants varen poder reviure la seva infantesa,varem ser PeterPans per unes hores, i ara amb aquesta crònica sabreu perquè: En Mikel(esquerra) baixant per un corriol....o és un rierol?? Animat per en Mikel a ultima hora ens inscrivíem a la I Cursa de Muntanya de Girona. Es d'aquelles curses que per la mala pinta que feia el temps, el cos et demanava de quedar-te a casa, però en el fons sabies que córrer sota la pluja podria ser una gran aventura. I així

30 de octubre 2011. Gavarres des de Puig d'Arques En un bosc es bifurcaren dos camins, i jo......jo vaig agafar el menys transitat, això marca la diferència (R. Lee).  Els MaKis  de Sils son d'aquest tipus de gent que marquen la diferència, compartim la mateixa filosofia, Gaudir de l'entorn fent esport, produint i el·laborant els nostres propis reptes personals És impressionant!! St. Mateu de Montnegre El mestre del Cako en Karlus Vila de Sils, que no pare quiet, em va convidar a fer l'Ultra Transgavarra, prova totalment anàrquica caminant/cako/corrent. No m'ho vaig pensar ni mig segon, a mes li vaig dir a la Carme, que seria un bon entrenament per a ella,  tinguen al punt de mira la marató de l'Ardenya. Travessar el massís de les Gavarres d'oest a est, de Girona a Palamos, de muntanya a marina.... 53 Kms..... és un repte d'aquells que et possen la pell erizada. 5: 30 h de la nit, a un Km del Monestir de St. Pere de Gal