TRANSGAVARRES 2011. Girona-Palamos. 53Km 30/10/2011

30 de octubre 2011.

Gavarres des de Puig d'Arques

En un bosc es bifurcaren dos camins, i jo......jo vaig agafar el menys transitat, això marca la diferència (R. Lee). 

Els MaKis de Sils son d'aquest tipus de gent que marquen la diferència, compartim la mateixa filosofia, Gaudir de l'entorn fent esport, produint i el·laborant els nostres propis reptes personals És impressionant!!

St. Mateu de Montnegre

El mestre del Cako en Karlus Vila de Sils, que no pare quiet, em va convidar a fer l'Ultra Transgavarra, prova totalment anàrquica caminant/cako/corrent. No m'ho vaig pensar ni mig segon, a mes li vaig dir a la Carme, que seria un bon entrenament per a ella,  tinguen al punt de mira la marató de l'Ardenya.

Travessar el massís de les Gavarres d'oest a est, de Girona a Palamos, de muntanya a marina.... 53 Kms..... és un repte d'aquells que et possen la pell erizada.

5: 30 h de la nit, a un Km del Monestir de St. Pere de Galligants de Girona ens trobem amb una colla de 9 bons amics, és negre nit i travessem la silenciosa vall de St. Daniel, amb forta pujada i agafant drecera arribem per sota els Àngels, prenem direcció cap a St. Mateu de Montnegre, mentre el cel va canviant de color, s'aclareix, a poc a poc, la gran esfera va apareixent a l'horitzó. 

Fem parada a St. Mateu per esmorzar, (era molt coneguda la Maria de Can Valls de Montnegre que abans de la guerra, anava dos dies per setmana a Girona a peu a vendre recuits).

Anem tirant fins a Santa Pellaia, agafant pistes i corriols fins al Coll de Llumeneres, ara si baixem i pujem un comal per anar a buscar St. Cebrià de Lledo (els Metges) lloc molt acollidor i balcó impressionant cap a la Bisbal i Montgrí.

Estem a mig camí i ens avituallem d'aigua, molt necessària per afrontar la segona part de l'aventura. Ja refets enmig de boscos d'alzines, roures, pins, castanyers.... bosc característic de la mediterrania en el seu esplendor a la tardor, anem a buscar el punt més alt del llom carener, el Puig Gavarra 536m, i el segon, el Puig d'Arques 535m, amb una torre de fusta i estris meteorològics.

Amb un dia clar com el d'avui la vista panoràmica és impressionant pels quatre costats.

Arribada

Molt animats i amb bones sensacions fem front la part més dura del recorregut amb forts tobogans fins a coll de la Ganga,St. Cebrià dels Alls, a tocar Puig Cargol, i ja baixant fins al Castell de Vila-Roma, ara sí enflairant l'aire a sal marina, arribem sense adonar-nos a Vall-llobrega, Palamos, increïble. I el premi: carn a la brasa i una cervesa, viure la vida.

Ens ha agradat molt, molt, moltissím compartir aquesta Ultra amb gent de tots els nivells, un grup d'amics "anàrquics" gaudint d'un intens paissatge, un diumenge de tardor.

Gracies: Karlus, Xavi, "Comandant Torra", Francesc, Josep, Ignasi i l'incombustible Josep Ventura.

I com no felicitar en "special" a en Josep i l'Ignasi per acabar dignament la seva 1ª Ultra, em trec el barret cakos!!

Enllaços, mes info, fotos , videos a Maki Cako. i TRACK

FOTOS ULTRA TRANS GAVARRES 2011 AQUI

Reflexions: Entristeix veure les masies abandonades, abans plenes de vida, i no fa pas massa temps, que el bosc era viu. Carboners, pagesos, llenyataires, calia tenir-lo net i desat. Era el pa de cada dia, el bosc era el"supermercat" per a la dura subsistència diària. 

Les masies font de queviures, els ramats a més d'engreixar-se mantenien el sotabosc net. La feixuga feina dels carboners i llenyataires feien del bosc un espai amable. Caçadors, boletaires, muntanyencs per ells era un gaudir de brogits i olors que és fruïa com el més normal, sense adonar-se'n.

Curiositats: Cens del Comte de Floridablanca (1787)

St. Mateu de Montnegre         Homes 42        Dones 40

Santa Pellaia                           Homes 59        Dones 77

St. Cebrià de Lledó                Homes 72        Dones 78

St. Cebrià dels Alls                 Homes 41        Dones 43

Llocs per on hem passat i excepte a St. Cebrià de Lledó,(els Metges), no hi havia ningú.

SALUT I MOLTA FEINA