PerePeterPan

25 de setembre 2011. Sembla que caminar és una manera de moure el cos  molt fàcil .No hi ha horaris, ens aporta molts beneficis físics i psíquics, caminar és gratuït i econòmic, amb un parell de vambes n'hi ha prou. Per això cada vegada hi ha més gent que s'apunta a les marxes i curses de muntanya ....A la Ruta de l'Aigua de St. Feliu de Guíxols els organitzadors s'han vist desbordats de tanta gent afamada per caminar. L'èxit de la marxa es deu en part al magnífic recorregut de 20Kms per l'entorn mes salvatge de la Costa Brava. El recorregut que cada any és diferent i que el Grup Natura-Parròquia de Vilartagues, organitzadors de la marxa  intenten fer-ho sempre el millor possible. Felicitats!!!! La Carme  tenint al punt de mira la Trail de Guara , ha fet el seu entrenament fent la marxa pensant en la posta a punt del motor. La Maria (12+1) i la Mar han fet la marxa al seu aire, descobrint el camí, decidint caminar o córrer, buscant les marques, parant

Crec que no estic prou a l´alçada per parlar de Spartathlon....Són Paraules Majors però....aquí va. Els qui estem atrapats dintre d'aquest petit però gran  món de la llarga distància, resistència....ja sigui caminant o corrent, ja sabem que la Spartathlon és, diuen, la mare de les curses llargues non-stop. La cursa té lloc el mes de setembre i és senzillament resseguir el recorregut que va fer a peu el soldat / missatger Filipides fa 2.500 anys des d'Atenes fins a Esparta. A l'igual que aquest hemoródromo (soldat preparat per a llarga distància) s'han de córrer els 245,3 Km que separen les dues ciutats en 36 hores i sense parar, amb uns temps de tall molt radicals. No es d'estranyar que només entre el 30%, 40% de corredors arribin a Esparta. Fa pocs dies vaig conèixer en Joan Compte......Recordeu aquest nom d'alguna cosa??   .I si dic que des de 1980 i  escaig corre llargues distàncies???    Tampoc???    L'any passat, el 2010, va acabar amb 34 h