PerePeterPan

Vaig sentir a parlar del magnesi per primera vegada en una ultratrail ara fa quatre anys. Un corredor m'ho va recomanar. Ara quan en una conversa surt la paraula magnesi, sempre dic el mateix:  El magnesi a mi m'ha salvat la vida. Abans de res,  dir que amb aquest post no pretenc donar consells de medicina, això és feina de metges, farmacèutics, especialistes. Però com que pateixo de la falta de calci i magnesi per...... Puc parlar en primera persona sobre aquest mineral tan valuós. I que hi té a veure el magnesi amb les curses a peu??.. Doncs MOLT. Els corred@rs que realitzen esforços en una cursa o entrenament ja sigui de 10K, 20K.....o marxes i ultratrails, pateixen carències de magnesi que s'han de saber restaurar per no patir lesions, cansament, estrés.... Si,si,  tot i estar sans i no patir cap malaltia. Un exemple de falta de magnesi en corred@rs i crec que tothom ens hi hem trobat més d'una vegada: Una cursa de muntanya. Estic fe...

Una revista de caire esportiu  em demana que faci un escrit sobre com estic superant o convivint amb una malaltia ossea i fer marxes / curses a peu de curta, mitja i llarga distància. Entre elles, haver acabat una cursa ultra tan dura com l'Emmona. Em sorprèn que a algú li pot interessar aquests petits reptes personals. L'escrit diu així: Abans de res m'agradaria dir que no voldria que ningu prengui mal amb la meva història, doncs no vull ser un exemple, ben al contrari, però si aquest escrit serveix per que una persona és pot motivar a fer una activitat física sigui quina sigui, endavant. Si retrocedim en el túnel del temps, uns anys enrere... Un dia de calor, un entrenament dur, arribo dalt d'un Puig, exhaust, l'espectacle que em regala la muntanya és extraordinari.  Hem quedo allà dalt embadalit, però de sobte un calfred intens i una pregunta sacseja tot el cos...   Que passaria si un dia per accident, malaltia o lesió no pugues córrer per munt...

No sé si estic prou capacitat per escriure  un post sobre els ossos i com millorar la seva qualitat evitant malalties silencioses com l'osteoporosi. No sóc metge, però puc parlar en 1a persona d'aquest tema, doncs pateixo i lluito contra una malaltia als ossos des de fa prop de 3 anys, fins i tot el nom és lleig, "osteoporosi". Qui no ha escoltat de ben petits i a l'hora de dinar aquelles famoses frases de la mare com; "menja més pastanagues que va bé per a la vista", o "acaba't la llet que va bé pels ossos", o "si vols ser més fort, acaba't els espinacs", com en Popeye!!.....Les dites populars tenen molta raó. L'osteoporosi és una mancança de la massa o densitat dels ossos afavorint el seu trencament o deformació. Els ossos es renoven cada 5 anys però amb l'edat la renovació és més complicada. És molt important que durant l'etapa de creixement omplim el "magatzem" ossi de calci i ...

Aquest post es sobre la malaltia que s´ha instal·lat al meu cos, doncs és una gran desconeguda en els homes, en cap cas vull crear una sensació de "ay pobret", ben al  contrari. Desprès de limitar-me en moltes coses, un aprèn a valorar i gaudir molt més de les coses mes simples del dia a dia; despertar-se al mati, treballar, fer un cafè........Ara mateix es com si el meu cap fos un motor Ferrari i  estigues dintre d´un cos semblant a  una furgoneta rovellada dels anys 60. Un article d´una revista diu: La osteoporosi es una pèrdua paulatina de la densitat òssia, que a la vegada incrementa el risc de tindre algun tipus de fractures, les fractures mes inmediatas es localitzen a les vertebres, doncs són els ossos mes febles. Al nostre país  hi han 2 milions de persones amb osteoporosi, 500.000 són homes. Actualment s´estan fent estudis , un d´ells a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, a 100 malalts de osteo i fractura per aplastament vertebral, mi...